entrevista

Krystyna Schreiber: «Catalunya ja està demostrant que actua com un estat»

L'autora del llibre "Què en penses, Europa?" defensa que la política catalana "sempre s'anticipa" a l'espanyola

La traductora i economista alemanya creu que l'acord "in extremis" entre Junts pel Sí i la CP ha demostrat "capacitat de tirar les coses endavant quan hi ha un interès comú superior"

Assegura que les comparacions amb el nazisme han donat "molt mala imatge" a l'estat espanyol

, Barcelona | 23/01/2016 a les 22:00h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, Krystyna Schreiber, internacionalització del conflicte, entrevista, procés català
Krystyna Schreiber | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Normalment sóc jo qui fa les preguntes", diu al principi de l'entrevista. La traductora i economista Krystyna Schreiber (Dresden, 1976) és autora del llibre Què en penses, Europa?, on transcriu 14 converses sobre el procés independentista català amb personalitats d'arreu d'Europa. Entre elles hi ha experts com Kai-Olaf Lang, assessor del govern alemany en política exterior, l'economista britànic Edward Hugh, que ha estudiat el moviment català, i el francès Gérard Onesta, vicepresident emèrit de la Unió Europea (UE).

Schreiber també destaca la presència de tres catalans: l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat de Catalunya davant de la UE. Per a l'autora del llibre, el moment que viu Catalunya és històric i apassionant, i té clar que la política catalana li porta la davantera a l'espanyola. "Sempre s'anticipa", assegura, després de confirmar que aquesta és una de les regles de L'Art de la Guerra de Sunzi.

- Què en penses, Europa? va arribar a les llibreries a finals de novembre. Tenint en compte els darrers esdeveniments (els mesos de negociacions, les eleccions espanyoles i l'acord de govern in extremis a Catalunya) convé escriure un nou llibre?
 
- Ho he pensat! S'hauria de fer un "Què en penses Europa II". El llibre està enfocat en com altres europeus veuen el procés català. Vaig incloure Mas, Forcadell i Altafaj perquè és interessant veure com s'expliquen cap a fora. Ara seria interessant veure com el nou govern explica els passos que seguirà a l'exterior. Segurament hauria d'incloure a Carles Puigdemont, però a Raül Romeva també, per suposat. La creació de la conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya és un pas important: es tracta d'una peça clau per començar a crear o continuar les relacions internacionals i explicar amb transparència els diferents passos dels propers 18 mesos.
 
- Des de les eleccions catalanes, quins missatges han emès els mitjans internacionals sobre el procés independentista de Catalunya?

- El fet que el 27 de setembre guanyés una majoria independentista va cridar molt l'atenció, perquè, d'alguna manera, va posar el procés català encara més sobre la taula en altres països europeus. Tot i que des de les institucions oficialment es digui que es tracta d'un afer intern, això per als mitjans ha estat un pas més dels independentistes. Després va venir la resolució del 9 de novembre, que va ser molt comentada. Amb les negociacions, es va reduir el ressò internacional però perquè tothom va quedar a l'expectativa mentre s'analitzava el perfil de la CUP i el que defensaven Artur Mas i Junts pel Sí.

- Ha sorprès l'acord entre els anticapitalistes i la coalició independentista?

- La "volta de truita" a l'últim moment va ser una bomba. De fet, va sortir un article de Tobias Buck al diari Financial Times on deia que Dinamarca té la sèrie de televisió Borgen, els Estats Units House of Cards i l'estat espanyol el procés català. La sorpresa ha estat, sobretot, en sentit positiu, perquè s'ha demostrat que la política catalana té capacitat de trobar acords i compromisos, justament després de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Aleshores es va parlar molt de la inestabilitat causada pel resultat dels comicis espanyols i calia saber què passava aquí a Catalunya perquè podia condicionar l'equilibri de forces postelectoral a Madrid. Ara Catalunya ha demostrat la capacitat de tirar les coses a endavant quan hi ha un interès comú superior i a l'estat espanyol encara no s'ha arribat a això. Aquesta diferència, ara mateix, crec que és és favorable als catalans i es veu com una senyal de solidesa del procés.
 

Krystyna Schreiber. Foto: Adrià Costa


- Es perceben la política catalana i l'espanyola com dues realitats cada cop més diferents?

- Catalunya, en certa manera, ja està demostrant que actua com un estat. Ha aconseguit un acord in extremis, està creant conselleries que configuren una estructura molt potent i hi ha molta transparència. Hi ha intenció de fer les coses de manera pausada i explicar-les bé. És un bon enfocament. 

- Després de la investidura de Carles Puigdemont, Felip VI no va rebre Carme Forcadell ni va agrair els serveis prestats a Artur Mas. A nivell internacional, aquests gests han generat mala premsa a la monarquia espanyola?

- No s'ha comentat gaire. La notícia ha arribat a tot arreu però no ha generat un gran ressò ni s'ha opinat massa al respecte. També s'ha de dir que això depèn molt de cada país. Alemanya, per exemple, és una república i de tots els temes relacionats amb la Casa Reial, com el judici a la infanta, se'n parla molt i no generen una molt bona imatge. Tampoc es vol interferir en el funcionament d'una institució d'un altre país però el que sovint es diu és que la Casa Reial té uns problemes que no hauria de tenir. Així, l'opinió pública alemanya no li dóna a la monarquia espanyola un rol tant important com per exemple sí que té la monarquia anglesa.

- Queda clar, doncs, que amb el pacte entre Junts pel Sí i la CUP, el cas català escala posicions en l'agenda internacional. 

- Totalment. Als mitjans internacionals n'hi ha hagut un gran ressò i a les institucions també se'n parla molt. Per exemple, Martin Schulz fa poc que ha fet declaracions dient que això no és un tema que hagi de tractar el Parlament Europeu, però allà està. En tot cas, jo sempre dic que els catalans primer han de fer la independència i no esperar que els altres facin coses. És el poble que vol esdevenir independent que ho fa. En aquest sentit, estic d'acord amb el que diuen molts analistes: Europa és molt pragmàtica. Al llibre, això ho diuen Amadeu Altafaj però també el 90% dels entrevistats. Destaquen el pragmatisme de la UE per trobar solucions en terrenys on no hi ha hagut cap precedent. Per exemple, Kai-Olaf Lang, analista del think tank de política i seguretat de Berlín que assessora el govern alemany en política exterior, reconeix que, de moment, no hi ha cap precedent d'una ampliació interna. Però ell mateix reflexiona sobre diferents possibilitats de fer aquesta ampliació en el moment que la independència de Catalunya estigui sobre la taula. 

- Justament aquest últim expert que cita també planteja la idea d'una "zona grisa" en la qual es podria situar Catalunya en el futur. En què consistiria?

- Ell parla de la "zona grisa" referint-se a la situació en què una regió es separa de l'estat sense que s'hagi arribat a cap acord. Seria el cas de l'estat espanyol i Catalunya i no el d'Escòcia i el Regne Unit, per exemple. En aquest estadi de temps en què Espanya no reconeixeria Catalunya, els catalans encara seguirien sent ciutadans espanyols, de manera que no canviaria res envers el seu status i drets. Catalunya començaria o continuaria construint les seves estructures d'estat i aquestes estructures haurien d'anar demostrant la seva estabilitat. Mentrestant, podria haver-hi negociacions amb Europa, en aspectes com la moneda i la continuïtat en el mercat interior europeu. Són qüestions que es poden acordar directament amb Brussel·les sense que hi hagi necessitat d'un acord de tots els estats. Així, pel que diu Kai-Olaf, Catalunya no cauria en el buit.

- Quins beneficis pot tenir aquesta situació?

- Podria donar més marge de temps per al reconeixement internacional, cosa que ja s'està treballant des de les institucions catalanes i des de la societat civil, que estan intentant explicar bé el procés català per aconseguir un reconeixement internacional bastant ràpid. De totes maneres, aquesta qüestió no hauria de condicionar als catalans. Si volen la independència que la facin.

 

- Un dels fets que ha generat més debats i interpretacions ha estat el "pas al costat" de Mas. Des dels que deien que es perdia un actiu del procés fins als que opinaven que aquest gest permetrà ampliar l'independentisme. Com s'ha vist des d'Europa?
 
- Hi ha diferents lectures. Sobretot en funció de la línia editorial de cada mitjà. Els diaris d'esquerres han considerat que la CUP ha cedit. D'altra banda, alguns diaris més de centre dreta ho han vist com un pas per al país i han constatat que no era una persona que defensés l'independentisme en benefici propi o de partit. També cal dir que, com explico al pròleg, hi ha alguns corresponsals que des de Madrid tenen un prisma molt unionista i poden tenir un discurs molt diferent de periodistes que estan en altres zones o fins i tot a Barcelona, que ho veuen amb altres ulls.
 

Krystyna Schreiber. Foto: Adrià Costa


- S'ha contrastat el perfil de Mas amb el de Puigdemont? 

- Hi ha articles que han analitzat Mas assegurant que ell era conegut i se'l percebia com un home de diàleg i amb capacitat de negociar. Ara es diu que cal veure com és el nou govern. Tot i això, quan es parla de l'entrada del nou president es considera que és més clarament independentista, mentre que amb Artur Mas encara hi havia l'esperança que arribés a un pacte amb Madrid per aconseguir una solució federal. Això és el que als països germanòfons prima perquè és el que funciona més o menys bé a Alemnaya, així que alguns creuen que això és el que hauria de funcionar a l'estat espanyol. En aquest sentit, Mas també era conegut pels seus intents de negociar un Estatut i un pacte fiscal i després fer el pas a la independència per culpa del "no" de Madrid. Amb l'elecció de Puigdemont es veu que deixa un successor clarament independentista.

- Parlant del federalisme alemany, aquí es podria aplicar un model semblant?

- Faig una pregunta semblant a Klaus-Jürgen Nagel. El federalisme d'Alemanya funciona sempre perquè és un estat mononacional i aquest no és el cas de l'estat espanyol, que es plurinacional. Això significa que encara que es facin autonomies i es cedeixin més competències, si al final es decideix tot en última instància, com passa amb Madrid, aquesta opció té poc recorregut. L'estat té sempre última paraula i centralitza el repartiment de recursos. Això dóna poca possibilitat d'adaptar-se a les necessitats de cadascú. En ser un estat plurinacional, País Basc, Galícia o Catalunya tenen altres necessitats, com per exemple en matèria lingüística. Per això, no es pot comparar el federalisme alemany amb Espanya, però el que sí que es pot dir és que l'actitud que hi ha a Alemanya no hi és aquí. Allò de veure els altres al mateix nivell, com ho demostra el fet de tenir un Bundesrat amb un poder colegislatiu important, és absent a l'estat espanyol. I, de totes maneres, encara que hi hagués una cambra d'aquest tipus aquí, si al final hi ha 17 autonomies i només tres amb les seves necessitats, aquestes sempre estaran amb minoria, per tant potser convindria un federalisme asimètric. Tractar de manera igual als que no ho són pot ser injust.

- En el llibre no hi ha cap entrevista a cap representant de l'estat espanyol. 

- No, no he entrevistat cap unionista perquè la idea era parlar amb experts europeus sobre com veuen el procés català des de fora i el llibre estava dirigit als lectors catalans. Per tant, no era tant un llibre a favor o en contra de la independència, sinó que tractava d'explicar cap a dins el que pensen a fora. També per donar idees per enfocar el discurs sabent, per exemple, com ho veuen els italians o els francesos. D'altra banda, crec que els catalans coneixen sobradament el discurs dels unionistes.

- Diversos experts citen la declaració dels drets dels indígenes de l'any 2007 com un argument més per als catalans en la defensa del seu autogovern. Per contra, des de Catalunya es defuig qualsevol referència que pugui estar relacionada amb l'etnicisme.
 
- Tant Escòcia com Catalunya tenen aquest problema en la seva explicació. Cal dir que en el seu cas no estem parlant d'un moviment ètnic, sinó que l'únic problema que hi ha és de caire democràtic. Ja hi ha molts mitjans que no parlen d'etnicisme en relació a Catalunya, però encara n'hi ha uns quants, sobretot els que tenen aquest problema als seus propis països, que encara ho fan. En molts països europeus hi ha regions amb moviments independentistes i ho associen als casos català o escocès sense acabar d'investigar si són diferents és diferent. Això fa que hi hagi aquesta lluita de dir "això no és un problema ètnic, sinó democràtic". 

- De fet, l'independentisme català és marcadament inclusiu. Això s'entén bé a nivell europeu?
 
- Aquest missatge s'ha de reforçar tot i que s'ha avançat molt en demostrar que no es tracta d'un moviment nacionalista en el sentit negatiu. Fa dos anys, vaig fer un estudi sobre la percepció als mitjans germanòfons, i davant la paraula nacionalista tothom diu "uff, mai més!". S'ha aconseguit, amb la internacionalització, que això ja estigui a un segon pla. Ara s'entén molt més que el projecte és d'autogobern i proeuropeu. Des de dins de Catalunya també és més una qüestió cultural, un nacionalisme cultural, cosa que ajuda a definir la nació catalana.

- En diferents àmbits de l'estat espanyol s'ha comparat el procés català amb el nazisme. Aquests símils com són rebuts per la opinió pública europea?

- A Europa estan molt mal vistos. Quan s'ha comparat Artur Mas amb Adolf Hitler això ha donat molt mala imatge a Espanya perquè s'ha percebut com una banalització o frivolització del feixisme a ulls europeus, sobretot a Alemanya. A més, ha comportat que ens els últims dos anys, amb tot el que s'ha cuinat en la comunicació espanyola contra els catalans, es presti molta més atenció al tema del franquisme. Ara quan hi ha hagut la celebració del 40è aniversari de la mort de Franco, hi ha molts mitjans que han tret llargs anàlisis sobre com encara hi ha efectes del franquisme en la política i la convivència espanyoles i no s'ha treballat per recuperar la memòria històrica.

- En general i per acabar, quin balanç fa de la projecció internacional de Catalunya?

- El procés català en conjunt va ben encaminat perquè, mica en mica, va transmetent el missatge proeuropeu no nacionalista i transversal amb una àmplia base social, tot i que el 48% ha d'augmentar. Cal una majoria social clara a favor del projecte. D'altra banda, si des de l'altre costat es fan comentaris d'aquest tipus, qui està quedant malament no són els catalans.
 

Krystyna Schreiber. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

molt interessant
gatemprenyat, 23/01/2016 a les 23:33
+46
-8
Magnifica entrevista.

Europa es un conglomerat d'interessos on no tot es blanc o negre sino que conte molts grisos diferents i els independentistes ho hem de saber interpretar. Cal perseverar, cal continuar amb aquests conceptes basics: 1 europeisme (o almenys una Europa millor que la que tenim ara), 2 no nacionalista (en el sentit negatiu de la paraula) i 3 transversal.

Ara, per tenir cartes guanyadores hem de superar el 50% de vots, ja sigui amb un cens electoral o un cens per fer un referendum. No falta gaire, per no dir gens. Nomes un 3% de votants. Totes les energies internes de l'independentisme catala s'han d'abocar amb imaginacio i creativitat per guanyar aquest 3 o 4% de votants nitidament independentistes. I per fer-ho cal interpretar millor la realitat interna i adreçar-nos mes i millor al cinturo de Barcelona. Cal mes independentisme en castella, cal mes gent que es dediqui a analtzar i desactivar el missatge unionista que propaguen els mitjans de comunicacio en castella rebatent-ho i explicant-ho en castella.

Es la nostra obligacio moral i etica construir la Republica Catalana estenent la ma a tothom, i els primers a qui ens hem d'adreçar son la gent del cinturo de Barcelona. Si volem la independencia es evidentment per benefici de tothom, tambe per a ells.
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!!!!!
Anònim, 24/01/2016 a les 00:25
+53
-8

//*//
Totalment cert
Anònim, 24/01/2016 a les 00:34
Interessant
+62
-8
Està clar que sempre anem dues passes per davant del estat espanyol i que l'únic que saben fer a posteriori és amenaçar i anar posant denuncies al TC, fiscalia o advocacía del estat.
Amb aixó pensen que ja queda tot aturat però sempre trobem la manera d'avançar-nos de nou i tornar a començar la roda : noves denuncies i nou pas endavant de les institucions catalanes.
Senyors, aixó ens hauria de fer veure que els únics que poden parar el procés som nosaltres mateixos i que si volem i estem units ho tenim a tocar.
Per acabar, hem de pensar que Europa només actuarà sobre la base de fets consumats o sigui que no farà res fins que ens declarem oficialment independents. Mentrestant continuaran dient que tot aixó és un afer intern del estat espanyol.

Salut i molts ànims.
Som sobirans
jordi56, 24/01/2016 a les 00:49
Interessant
+64
-9
Som sobirans i volem una republica catalana, anem a totes, peti qui peti. Això si, pacifica i democraticament.
Tela marinera
Anònim, 24/01/2016 a les 04:50
+19
-24
"Ell parla de la "zona grisa" referint-se a la situació en què una regió es separa de l'estat sense que s'hagi arribat a cap acord. Seria el cas de l'estat espanyol i Catalunya i no el d'Escòcia i el Regne Unit, per exemple. En aquest estadi de temps en què Espanya no reconeixeria Catalunya, els catalans encara seguirien sent ciutadans espanyols, de manera que no canviaria res envers el seu status i drets. Catalunya començaria o continuaria construint les seves estructures d'estat i aquestes estructures haurien d'anar demostrant la seva estabilitat. Mentrestant, podria haver-hi negociacions amb Europa, en aspectes com la moneda i la continuïtat en el mercat interior europeu. Són qüestions que es poden acordar directament amb Brussel·les sense que hi hagi necessitat d'un acord de tots els estats."

Hay otros mundos, pero están en éste.
Paul Éluard






Endevant amb forca
Anònimxavi, 24/01/2016 a les 06:54
+45
-8
Ladran ? , luego cabalgamos
Una
Anònim, 24/01/2016 a les 08:23
+15
-60
opinió com una altre.
Gràcies...
Anònim, 24/01/2016 a les 09:34
+48
-8
Tenim la iniciativa i la majoria i ara tothom ens coneix, malgrat que els processos vagin mes lents del que desitgem va endavant i portem un progrés necessari que supera de llarg el "progres" dels mal anomenats progressistes espanyols i europeu.
Vica la República, visca La Terra
Societat infantil
Anònim, 24/01/2016 a les 10:00
+20
-66
Si l'opinio de qualsevol que passi per aquí a mirar de vendre el seu llibre te algún pes,llavors convideu als asidus a les festes rave i tindreu una munió de gent dient parides a favor de lo que volgueu.Si aixó os fa sentir importants,si os reforça el vostre mon de fantsía,os ho haurieu de fer mirar.
Felicitats
Anònim, 24/01/2016 a les 10:10
+44
-8
Moltes felicitats per aquesta entrevista. Trobo molt encertat poder tenir la visió d'una persona des d'Europa. Ajuda a tenir una visió més objectiva.
Krystyna Schreiber col·laboradora de l'ANC
Cat Stevens, 24/01/2016 a les 10:45
+35
-4
Krystyna Schreiber, alemanya resident a Barcelona. Traductora i col·laboradora de l'ANC, Col·lectiu Emma i Help Catalonia
No mosseguis la mà que et dóna de menjar
Anònim, 24/01/2016 a les 12:37
+15
-52
Ben fet Krystina. A veure si estaries d'acord en què Bayern, que es el Bundesland més ric d'Alemanya es separés i deixés de financiar els Bundesländer més pobres (els de l'est, bàsicament)
Per Societat infantil Anònim, 24/01/2016 a les 10:00
SAMURAI1973, 24/01/2016 a les 13:38
+29
-8
Al menys no som immadurs, com els espanyols.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!!!!!

Sí, 23:33. Magnífica entrevista.
Carles Viñals Casado, 24/01/2016 a les 14:04
+30
-5

i magnífica també la lucidesa de l'entrevistada Crystyna Schreiber.

Una visió que ha d'encoratjar-nos a perseverar en la nostra determinació tot posant l'accent en assabentar els governs europeus de les nostres raons i de la justícia de la nostra causa, en l'eixamplament de la base sobiranista mitjançant una major incidència entre la població del cinturó de Barcelona, i amb la ferma decisió, arribat el moment, de proclamar la independència des del Parlament.

Cal no oblidar que Europa no prendrà cartes en el conflicte Catalunya-Espanya si nosaltres no som els primers a fer el pas definitiu.
si, però
J.Colomar, 24/01/2016 a les 14:24
+4
-12
He vist l'entrevista que ha fet amb l'Eduard Berraondo i discrepo una mica. La Krystyna hi diu que de cara al món el catalanisme hauria d'expressar-se en castellà per ser entès de tothom. Diu que els estrangers només saben la versió unionista perquè no entenen el català.
Què en penseu ?
poble colonitzat
Anònimus, 24/01/2016 a les 16:51
+10
-16
Etern complexe català vers els europeus, si un alemany ho diu va a misa...en fi, que hi farem, es diu colonització, també mental. Sra Schreiber: l'acord amb els comunistes ha demostrat que cedim davant el xantatge, que som un poble covard i traidor amb els nostres. Mala base per crear res important. Els catalans volen que els hi regalin la independència, s'hi han de lluitar per ella, es queden a casa, veient el Barça. Au...
@14.24
Anònim, 24/01/2016 a les 17:10
+11
-2
Doncs penso que va molts anys endarrerida. Aquesta opinió l'havia sentida però farà cosa de 10 anys, pel cap baix. Actualment, dir una cosa com aquesta és ignorar que existeix una cosa tan pràctica com els traductors automàtics que, si bé no són perfectes, et permeten saber què diu un article en qualsevol llengua del món.
Abans de parlar, pensar una mica...
pgrau, 24/01/2016 a les 22:31
+26
-4
Anònim de les 12,37: Baviera (Bayern, és clar) no té cap motiu per separar-se d'Alemanya. Però creu tenir-ne per queixar-se de què ha de pagar massa al Fons de Compensació Territorial. Amb una població de 12 milions, hi contribueix amb menys de 2.000 milions d'euros. Nosaltres amb 7,5 milions en paguem 16.000 milions. Si els bavaresos haguessin de suportar el mateix ja faria temps que haurien proclamat la independència. Abans de parlar, informar-se bé sisplau.
@ pgrau, 24/01/2016 a les 22:31
Anònim, 25/01/2016 a les 00:02
+11
-25
Hace ya años que ni el Colell ni nadie medianamente responsable habla de 16.000 m€. Ni incluso menos...Y por algo será ;-)
Se olvida
Anònim, 25/01/2016 a les 11:22
+5
-20
La señora Schreiber se olvida de mencionar que Alemania no es un Estado mononacional, sino plurinacional. Baviera es una nación para los bávaros, aunque el Estado central no lo quiera reconocer. ¡Cómo se nota que ella misma es una unionista alemana!
L'espoliació fiscal hispànica contra Catalunya s'estima de 16.500 a 22.000 d'€ segons l'any.
Blai, 25/01/2016 a les 20:35
+14
-2
Visca la independència de Catalunya.

Els espanyols són ells, nosaltres som catalans i prou.

Catalunya ha de ser tan independent com ho és Espanya i França.
la xica es encantadora i tendra.....
Ganxet botiflerot, 26/01/2016 a les 13:27
+4
-7
Hem d'ametre l'entusiasme d'aquest ciutadana alemanya amb la "causa" dels indepes, i la quantitat d'imaginacio i "rigor" que hi posa amb el tema. Llastima que fora d'aqui ni deu la coegui, llastia que sempre va a la recerca de "primeres espases" totalment desconegudes per reforçar el seus argument. Tant d'entusiasme nomes s'explica per raons de molt d'amor a algún patriota indepe.
UNA OPINION MUY SUBJETIVA
Anònim, 26/01/2016 a les 15:14
+0
-6

Porque sinceramente la inmensa mayoría de europeos prestan poca o nula atención al llamado proces. El tema tampoco despierta ningún entusiasmo entre los centros de poder ya sea político o económico.
11:22.- Baviera no és cap nació diferent de l'alemanya. No existeix un separatisme bavarès de base ètnica, per alguna cosa serà.
Anònim, 26/01/2016 a les 16:12
+4
-0
-
11:22
Anònim, 26/01/2016 a les 16:15
+3
-0
Alemanya, Holanda i Dinamarca són estats nacionals, mononacionals o uniètnics. El contrari de d'Espanya, França i del Regne Unit que són pluriètnics.
REPUBLICA CATALANA
Wagner, 26/01/2016 a les 18:27
+4
-3
Como ya van llegando ecos del movimiento independentista,a algunos ya se les ponen los colmillos largos, y se ven en la obligación de censurar una buena entrevista.
Ir acostunbandose porque cada vez sera mas.
Secaros la espuma de la rabia QUE OS AFEA MUCHO.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu | Flickr PSOE
Sara González
01/01/1970
La pèrdua de la votació davant dels crítics i els barons força la dimissió del secretari general, que tenia suport del PSC | Una gestora governarà el PSOE i es plantejarà abstenir-se perquè governi Mariano Rajoy
Gràfiques sobre les dificultats de la gent gran per arribar a final de mes. | Cristina Garde
Cristina Garde
01/01/1970
Gairebé la meitat de les persones de més de 65 anys pateix alguna privació material | El 22,4% de la gent gran viu sola, segons les Entitats Catalanes d’Acció Social
Mercè Homs, en el moment de registrar la seva candidatura | ACN
Oriol March
01/01/1970
La regidora a l'ajuntament de la capital catalana venç amb un 57% dels vots i vol triar candidat a l'alcaldia l'any 2017 | Teresa Pitarch, propera a Gordó, denuncia "maniobres" que han "alterat" els resultats | El president de la Diputació lleidatana s'imposa a la diputada Violant Cervera | El 61% dels 11.083 associats participa en la jornada de votacions

Què fan ara a la TV?