entrevista

Krystyna Schreiber: «Catalunya ja està demostrant que actua com un estat»

L'autora del llibre "Què en penses, Europa?" defensa que la política catalana "sempre s'anticipa" a l'espanyola

La traductora i economista alemanya creu que l'acord "in extremis" entre Junts pel Sí i la CP ha demostrat "capacitat de tirar les coses endavant quan hi ha un interès comú superior"

Assegura que les comparacions amb el nazisme han donat "molt mala imatge" a l'estat espanyol

, Barcelona | 23/01/2016 a les 22:00h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, Krystyna Schreiber, internacionalització del conflicte, entrevista, procés català
Krystyna Schreiber | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Normalment sóc jo qui fa les preguntes", diu al principi de l'entrevista. La traductora i economista Krystyna Schreiber (Dresden, 1976) és autora del llibre Què en penses, Europa?, on transcriu 14 converses sobre el procés independentista català amb personalitats d'arreu d'Europa. Entre elles hi ha experts com Kai-Olaf Lang, assessor del govern alemany en política exterior, l'economista britànic Edward Hugh, que ha estudiat el moviment català, i el francès Gérard Onesta, vicepresident emèrit de la Unió Europea (UE).

Schreiber també destaca la presència de tres catalans: l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat de Catalunya davant de la UE. Per a l'autora del llibre, el moment que viu Catalunya és històric i apassionant, i té clar que la política catalana li porta la davantera a l'espanyola. "Sempre s'anticipa", assegura, després de confirmar que aquesta és una de les regles de L'Art de la Guerra de Sunzi.

- Què en penses, Europa? va arribar a les llibreries a finals de novembre. Tenint en compte els darrers esdeveniments (els mesos de negociacions, les eleccions espanyoles i l'acord de govern in extremis a Catalunya) convé escriure un nou llibre?
 
- Ho he pensat! S'hauria de fer un "Què en penses Europa II". El llibre està enfocat en com altres europeus veuen el procés català. Vaig incloure Mas, Forcadell i Altafaj perquè és interessant veure com s'expliquen cap a fora. Ara seria interessant veure com el nou govern explica els passos que seguirà a l'exterior. Segurament hauria d'incloure a Carles Puigdemont, però a Raül Romeva també, per suposat. La creació de la conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya és un pas important: es tracta d'una peça clau per començar a crear o continuar les relacions internacionals i explicar amb transparència els diferents passos dels propers 18 mesos.
 
- Des de les eleccions catalanes, quins missatges han emès els mitjans internacionals sobre el procés independentista de Catalunya?

- El fet que el 27 de setembre guanyés una majoria independentista va cridar molt l'atenció, perquè, d'alguna manera, va posar el procés català encara més sobre la taula en altres països europeus. Tot i que des de les institucions oficialment es digui que es tracta d'un afer intern, això per als mitjans ha estat un pas més dels independentistes. Després va venir la resolució del 9 de novembre, que va ser molt comentada. Amb les negociacions, es va reduir el ressò internacional però perquè tothom va quedar a l'expectativa mentre s'analitzava el perfil de la CUP i el que defensaven Artur Mas i Junts pel Sí.

- Ha sorprès l'acord entre els anticapitalistes i la coalició independentista?

- La "volta de truita" a l'últim moment va ser una bomba. De fet, va sortir un article de Tobias Buck al diari Financial Times on deia que Dinamarca té la sèrie de televisió Borgen, els Estats Units House of Cards i l'estat espanyol el procés català. La sorpresa ha estat, sobretot, en sentit positiu, perquè s'ha demostrat que la política catalana té capacitat de trobar acords i compromisos, justament després de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Aleshores es va parlar molt de la inestabilitat causada pel resultat dels comicis espanyols i calia saber què passava aquí a Catalunya perquè podia condicionar l'equilibri de forces postelectoral a Madrid. Ara Catalunya ha demostrat la capacitat de tirar les coses a endavant quan hi ha un interès comú superior i a l'estat espanyol encara no s'ha arribat a això. Aquesta diferència, ara mateix, crec que és és favorable als catalans i es veu com una senyal de solidesa del procés.
 

Krystyna Schreiber. Foto: Adrià Costa


- Es perceben la política catalana i l'espanyola com dues realitats cada cop més diferents?

- Catalunya, en certa manera, ja està demostrant que actua com un estat. Ha aconseguit un acord in extremis, està creant conselleries que configuren una estructura molt potent i hi ha molta transparència. Hi ha intenció de fer les coses de manera pausada i explicar-les bé. És un bon enfocament. 

- Després de la investidura de Carles Puigdemont, Felip VI no va rebre Carme Forcadell ni va agrair els serveis prestats a Artur Mas. A nivell internacional, aquests gests han generat mala premsa a la monarquia espanyola?

- No s'ha comentat gaire. La notícia ha arribat a tot arreu però no ha generat un gran ressò ni s'ha opinat massa al respecte. També s'ha de dir que això depèn molt de cada país. Alemanya, per exemple, és una república i de tots els temes relacionats amb la Casa Reial, com el judici a la infanta, se'n parla molt i no generen una molt bona imatge. Tampoc es vol interferir en el funcionament d'una institució d'un altre país però el que sovint es diu és que la Casa Reial té uns problemes que no hauria de tenir. Així, l'opinió pública alemanya no li dóna a la monarquia espanyola un rol tant important com per exemple sí que té la monarquia anglesa.

- Queda clar, doncs, que amb el pacte entre Junts pel Sí i la CUP, el cas català escala posicions en l'agenda internacional. 

- Totalment. Als mitjans internacionals n'hi ha hagut un gran ressò i a les institucions també se'n parla molt. Per exemple, Martin Schulz fa poc que ha fet declaracions dient que això no és un tema que hagi de tractar el Parlament Europeu, però allà està. En tot cas, jo sempre dic que els catalans primer han de fer la independència i no esperar que els altres facin coses. És el poble que vol esdevenir independent que ho fa. En aquest sentit, estic d'acord amb el que diuen molts analistes: Europa és molt pragmàtica. Al llibre, això ho diuen Amadeu Altafaj però també el 90% dels entrevistats. Destaquen el pragmatisme de la UE per trobar solucions en terrenys on no hi ha hagut cap precedent. Per exemple, Kai-Olaf Lang, analista del think tank de política i seguretat de Berlín que assessora el govern alemany en política exterior, reconeix que, de moment, no hi ha cap precedent d'una ampliació interna. Però ell mateix reflexiona sobre diferents possibilitats de fer aquesta ampliació en el moment que la independència de Catalunya estigui sobre la taula. 

- Justament aquest últim expert que cita també planteja la idea d'una "zona grisa" en la qual es podria situar Catalunya en el futur. En què consistiria?

- Ell parla de la "zona grisa" referint-se a la situació en què una regió es separa de l'estat sense que s'hagi arribat a cap acord. Seria el cas de l'estat espanyol i Catalunya i no el d'Escòcia i el Regne Unit, per exemple. En aquest estadi de temps en què Espanya no reconeixeria Catalunya, els catalans encara seguirien sent ciutadans espanyols, de manera que no canviaria res envers el seu status i drets. Catalunya començaria o continuaria construint les seves estructures d'estat i aquestes estructures haurien d'anar demostrant la seva estabilitat. Mentrestant, podria haver-hi negociacions amb Europa, en aspectes com la moneda i la continuïtat en el mercat interior europeu. Són qüestions que es poden acordar directament amb Brussel·les sense que hi hagi necessitat d'un acord de tots els estats. Així, pel que diu Kai-Olaf, Catalunya no cauria en el buit.

- Quins beneficis pot tenir aquesta situació?

- Podria donar més marge de temps per al reconeixement internacional, cosa que ja s'està treballant des de les institucions catalanes i des de la societat civil, que estan intentant explicar bé el procés català per aconseguir un reconeixement internacional bastant ràpid. De totes maneres, aquesta qüestió no hauria de condicionar als catalans. Si volen la independència que la facin.

 

- Un dels fets que ha generat més debats i interpretacions ha estat el "pas al costat" de Mas. Des dels que deien que es perdia un actiu del procés fins als que opinaven que aquest gest permetrà ampliar l'independentisme. Com s'ha vist des d'Europa?
 
- Hi ha diferents lectures. Sobretot en funció de la línia editorial de cada mitjà. Els diaris d'esquerres han considerat que la CUP ha cedit. D'altra banda, alguns diaris més de centre dreta ho han vist com un pas per al país i han constatat que no era una persona que defensés l'independentisme en benefici propi o de partit. També cal dir que, com explico al pròleg, hi ha alguns corresponsals que des de Madrid tenen un prisma molt unionista i poden tenir un discurs molt diferent de periodistes que estan en altres zones o fins i tot a Barcelona, que ho veuen amb altres ulls.
 

Krystyna Schreiber. Foto: Adrià Costa


- S'ha contrastat el perfil de Mas amb el de Puigdemont? 

- Hi ha articles que han analitzat Mas assegurant que ell era conegut i se'l percebia com un home de diàleg i amb capacitat de negociar. Ara es diu que cal veure com és el nou govern. Tot i això, quan es parla de l'entrada del nou president es considera que és més clarament independentista, mentre que amb Artur Mas encara hi havia l'esperança que arribés a un pacte amb Madrid per aconseguir una solució federal. Això és el que als països germanòfons prima perquè és el que funciona més o menys bé a Alemnaya, així que alguns creuen que això és el que hauria de funcionar a l'estat espanyol. En aquest sentit, Mas també era conegut pels seus intents de negociar un Estatut i un pacte fiscal i després fer el pas a la independència per culpa del "no" de Madrid. Amb l'elecció de Puigdemont es veu que deixa un successor clarament independentista.

- Parlant del federalisme alemany, aquí es podria aplicar un model semblant?

- Faig una pregunta semblant a Klaus-Jürgen Nagel. El federalisme d'Alemanya funciona sempre perquè és un estat mononacional i aquest no és el cas de l'estat espanyol, que es plurinacional. Això significa que encara que es facin autonomies i es cedeixin més competències, si al final es decideix tot en última instància, com passa amb Madrid, aquesta opció té poc recorregut. L'estat té sempre última paraula i centralitza el repartiment de recursos. Això dóna poca possibilitat d'adaptar-se a les necessitats de cadascú. En ser un estat plurinacional, País Basc, Galícia o Catalunya tenen altres necessitats, com per exemple en matèria lingüística. Per això, no es pot comparar el federalisme alemany amb Espanya, però el que sí que es pot dir és que l'actitud que hi ha a Alemanya no hi és aquí. Allò de veure els altres al mateix nivell, com ho demostra el fet de tenir un Bundesrat amb un poder colegislatiu important, és absent a l'estat espanyol. I, de totes maneres, encara que hi hagués una cambra d'aquest tipus aquí, si al final hi ha 17 autonomies i només tres amb les seves necessitats, aquestes sempre estaran amb minoria, per tant potser convindria un federalisme asimètric. Tractar de manera igual als que no ho són pot ser injust.

- En el llibre no hi ha cap entrevista a cap representant de l'estat espanyol. 

- No, no he entrevistat cap unionista perquè la idea era parlar amb experts europeus sobre com veuen el procés català des de fora i el llibre estava dirigit als lectors catalans. Per tant, no era tant un llibre a favor o en contra de la independència, sinó que tractava d'explicar cap a dins el que pensen a fora. També per donar idees per enfocar el discurs sabent, per exemple, com ho veuen els italians o els francesos. D'altra banda, crec que els catalans coneixen sobradament el discurs dels unionistes.

- Diversos experts citen la declaració dels drets dels indígenes de l'any 2007 com un argument més per als catalans en la defensa del seu autogovern. Per contra, des de Catalunya es defuig qualsevol referència que pugui estar relacionada amb l'etnicisme.
 
- Tant Escòcia com Catalunya tenen aquest problema en la seva explicació. Cal dir que en el seu cas no estem parlant d'un moviment ètnic, sinó que l'únic problema que hi ha és de caire democràtic. Ja hi ha molts mitjans que no parlen d'etnicisme en relació a Catalunya, però encara n'hi ha uns quants, sobretot els que tenen aquest problema als seus propis països, que encara ho fan. En molts països europeus hi ha regions amb moviments independentistes i ho associen als casos català o escocès sense acabar d'investigar si són diferents és diferent. Això fa que hi hagi aquesta lluita de dir "això no és un problema ètnic, sinó democràtic". 

- De fet, l'independentisme català és marcadament inclusiu. Això s'entén bé a nivell europeu?
 
- Aquest missatge s'ha de reforçar tot i que s'ha avançat molt en demostrar que no es tracta d'un moviment nacionalista en el sentit negatiu. Fa dos anys, vaig fer un estudi sobre la percepció als mitjans germanòfons, i davant la paraula nacionalista tothom diu "uff, mai més!". S'ha aconseguit, amb la internacionalització, que això ja estigui a un segon pla. Ara s'entén molt més que el projecte és d'autogobern i proeuropeu. Des de dins de Catalunya també és més una qüestió cultural, un nacionalisme cultural, cosa que ajuda a definir la nació catalana.

- En diferents àmbits de l'estat espanyol s'ha comparat el procés català amb el nazisme. Aquests símils com són rebuts per la opinió pública europea?

- A Europa estan molt mal vistos. Quan s'ha comparat Artur Mas amb Adolf Hitler això ha donat molt mala imatge a Espanya perquè s'ha percebut com una banalització o frivolització del feixisme a ulls europeus, sobretot a Alemanya. A més, ha comportat que ens els últims dos anys, amb tot el que s'ha cuinat en la comunicació espanyola contra els catalans, es presti molta més atenció al tema del franquisme. Ara quan hi ha hagut la celebració del 40è aniversari de la mort de Franco, hi ha molts mitjans que han tret llargs anàlisis sobre com encara hi ha efectes del franquisme en la política i la convivència espanyoles i no s'ha treballat per recuperar la memòria històrica.

- En general i per acabar, quin balanç fa de la projecció internacional de Catalunya?

- El procés català en conjunt va ben encaminat perquè, mica en mica, va transmetent el missatge proeuropeu no nacionalista i transversal amb una àmplia base social, tot i que el 48% ha d'augmentar. Cal una majoria social clara a favor del projecte. D'altra banda, si des de l'altre costat es fan comentaris d'aquest tipus, qui està quedant malament no són els catalans.
 

Krystyna Schreiber. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

molt interessant
gatemprenyat, 23/01/2016 a les 23:33
+48
-8
Magnifica entrevista.

Europa es un conglomerat d'interessos on no tot es blanc o negre sino que conte molts grisos diferents i els independentistes ho hem de saber interpretar. Cal perseverar, cal continuar amb aquests conceptes basics: 1 europeisme (o almenys una Europa millor que la que tenim ara), 2 no nacionalista (en el sentit negatiu de la paraula) i 3 transversal.

Ara, per tenir cartes guanyadores hem de superar el 50% de vots, ja sigui amb un cens electoral o un cens per fer un referendum. No falta gaire, per no dir gens. Nomes un 3% de votants. Totes les energies internes de l'independentisme catala s'han d'abocar amb imaginacio i creativitat per guanyar aquest 3 o 4% de votants nitidament independentistes. I per fer-ho cal interpretar millor la realitat interna i adreçar-nos mes i millor al cinturo de Barcelona. Cal mes independentisme en castella, cal mes gent que es dediqui a analtzar i desactivar el missatge unionista que propaguen els mitjans de comunicacio en castella rebatent-ho i explicant-ho en castella.

Es la nostra obligacio moral i etica construir la Republica Catalana estenent la ma a tothom, i els primers a qui ens hem d'adreçar son la gent del cinturo de Barcelona. Si volem la independencia es evidentment per benefici de tothom, tambe per a ells.
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!!!!!
Anònim, 24/01/2016 a les 00:25
+54
-8

//*//
Totalment cert
Anònim, 24/01/2016 a les 00:34
Interessant
+64
-8
Està clar que sempre anem dues passes per davant del estat espanyol i que l'únic que saben fer a posteriori és amenaçar i anar posant denuncies al TC, fiscalia o advocacía del estat.
Amb aixó pensen que ja queda tot aturat però sempre trobem la manera d'avançar-nos de nou i tornar a començar la roda : noves denuncies i nou pas endavant de les institucions catalanes.
Senyors, aixó ens hauria de fer veure que els únics que poden parar el procés som nosaltres mateixos i que si volem i estem units ho tenim a tocar.
Per acabar, hem de pensar que Europa només actuarà sobre la base de fets consumats o sigui que no farà res fins que ens declarem oficialment independents. Mentrestant continuaran dient que tot aixó és un afer intern del estat espanyol.

Salut i molts ànims.
Som sobirans
jordi56, 24/01/2016 a les 00:49
Interessant
+66
-9
Som sobirans i volem una republica catalana, anem a totes, peti qui peti. Això si, pacifica i democraticament.
Tela marinera
Anònim, 24/01/2016 a les 04:50
+19
-25
"Ell parla de la "zona grisa" referint-se a la situació en què una regió es separa de l'estat sense que s'hagi arribat a cap acord. Seria el cas de l'estat espanyol i Catalunya i no el d'Escòcia i el Regne Unit, per exemple. En aquest estadi de temps en què Espanya no reconeixeria Catalunya, els catalans encara seguirien sent ciutadans espanyols, de manera que no canviaria res envers el seu status i drets. Catalunya començaria o continuaria construint les seves estructures d'estat i aquestes estructures haurien d'anar demostrant la seva estabilitat. Mentrestant, podria haver-hi negociacions amb Europa, en aspectes com la moneda i la continuïtat en el mercat interior europeu. Són qüestions que es poden acordar directament amb Brussel·les sense que hi hagi necessitat d'un acord de tots els estats."

Hay otros mundos, pero están en éste.
Paul Éluard






Endevant amb forca
Anònimxavi, 24/01/2016 a les 06:54
+46
-8
Ladran ? , luego cabalgamos
Una
Anònim, 24/01/2016 a les 08:23
+15
-61
opinió com una altre.
Gràcies...
Anònim, 24/01/2016 a les 09:34
+49
-8
Tenim la iniciativa i la majoria i ara tothom ens coneix, malgrat que els processos vagin mes lents del que desitgem va endavant i portem un progrés necessari que supera de llarg el "progres" dels mal anomenats progressistes espanyols i europeu.
Vica la República, visca La Terra
Societat infantil
Anònim, 24/01/2016 a les 10:00
+20
-68
Si l'opinio de qualsevol que passi per aquí a mirar de vendre el seu llibre te algún pes,llavors convideu als asidus a les festes rave i tindreu una munió de gent dient parides a favor de lo que volgueu.Si aixó os fa sentir importants,si os reforça el vostre mon de fantsía,os ho haurieu de fer mirar.
Felicitats
Anònim, 24/01/2016 a les 10:10
+46
-8
Moltes felicitats per aquesta entrevista. Trobo molt encertat poder tenir la visió d'una persona des d'Europa. Ajuda a tenir una visió més objectiva.
Krystyna Schreiber col·laboradora de l'ANC
Cat Stevens, 24/01/2016 a les 10:45
+37
-4
Krystyna Schreiber, alemanya resident a Barcelona. Traductora i col·laboradora de l'ANC, Col·lectiu Emma i Help Catalonia
No mosseguis la mà que et dóna de menjar
Anònim, 24/01/2016 a les 12:37
+15
-54
Ben fet Krystina. A veure si estaries d'acord en què Bayern, que es el Bundesland més ric d'Alemanya es separés i deixés de financiar els Bundesländer més pobres (els de l'est, bàsicament)
Per Societat infantil Anònim, 24/01/2016 a les 10:00
SAMURAI1973, 24/01/2016 a les 13:38
+30
-8
Al menys no som immadurs, com els espanyols.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!!!!!

Sí, 23:33. Magnífica entrevista.
Carles Viñals Casado, 24/01/2016 a les 14:04
+32
-5

i magnífica també la lucidesa de l'entrevistada Crystyna Schreiber.

Una visió que ha d'encoratjar-nos a perseverar en la nostra determinació tot posant l'accent en assabentar els governs europeus de les nostres raons i de la justícia de la nostra causa, en l'eixamplament de la base sobiranista mitjançant una major incidència entre la població del cinturó de Barcelona, i amb la ferma decisió, arribat el moment, de proclamar la independència des del Parlament.

Cal no oblidar que Europa no prendrà cartes en el conflicte Catalunya-Espanya si nosaltres no som els primers a fer el pas definitiu.
si, però
J.Colomar, 24/01/2016 a les 14:24
+4
-13
He vist l'entrevista que ha fet amb l'Eduard Berraondo i discrepo una mica. La Krystyna hi diu que de cara al món el catalanisme hauria d'expressar-se en castellà per ser entès de tothom. Diu que els estrangers només saben la versió unionista perquè no entenen el català.
Què en penseu ?
poble colonitzat
Anònimus, 24/01/2016 a les 16:51
+10
-17
Etern complexe català vers els europeus, si un alemany ho diu va a misa...en fi, que hi farem, es diu colonització, també mental. Sra Schreiber: l'acord amb els comunistes ha demostrat que cedim davant el xantatge, que som un poble covard i traidor amb els nostres. Mala base per crear res important. Els catalans volen que els hi regalin la independència, s'hi han de lluitar per ella, es queden a casa, veient el Barça. Au...
@14.24
Anònim, 24/01/2016 a les 17:10
+12
-2
Doncs penso que va molts anys endarrerida. Aquesta opinió l'havia sentida però farà cosa de 10 anys, pel cap baix. Actualment, dir una cosa com aquesta és ignorar que existeix una cosa tan pràctica com els traductors automàtics que, si bé no són perfectes, et permeten saber què diu un article en qualsevol llengua del món.
Abans de parlar, pensar una mica...
pgrau, 24/01/2016 a les 22:31
+28
-4
Anònim de les 12,37: Baviera (Bayern, és clar) no té cap motiu per separar-se d'Alemanya. Però creu tenir-ne per queixar-se de què ha de pagar massa al Fons de Compensació Territorial. Amb una població de 12 milions, hi contribueix amb menys de 2.000 milions d'euros. Nosaltres amb 7,5 milions en paguem 16.000 milions. Si els bavaresos haguessin de suportar el mateix ja faria temps que haurien proclamat la independència. Abans de parlar, informar-se bé sisplau.
@ pgrau, 24/01/2016 a les 22:31
Anònim, 25/01/2016 a les 00:02
+11
-27
Hace ya años que ni el Colell ni nadie medianamente responsable habla de 16.000 m€. Ni incluso menos...Y por algo será ;-)
Se olvida
Anònim, 25/01/2016 a les 11:22
+5
-22
La señora Schreiber se olvida de mencionar que Alemania no es un Estado mononacional, sino plurinacional. Baviera es una nación para los bávaros, aunque el Estado central no lo quiera reconocer. ¡Cómo se nota que ella misma es una unionista alemana!
L'espoliació fiscal hispànica contra Catalunya s'estima de 16.500 a 22.000 d'€ segons l'any.
Blai, 25/01/2016 a les 20:35
+16
-2
Visca la independència de Catalunya.

Els espanyols són ells, nosaltres som catalans i prou.

Catalunya ha de ser tan independent com ho és Espanya i França.
la xica es encantadora i tendra.....
Ganxet botiflerot, 26/01/2016 a les 13:27
+4
-9
Hem d'ametre l'entusiasme d'aquest ciutadana alemanya amb la "causa" dels indepes, i la quantitat d'imaginacio i "rigor" que hi posa amb el tema. Llastima que fora d'aqui ni deu la coegui, llastia que sempre va a la recerca de "primeres espases" totalment desconegudes per reforçar el seus argument. Tant d'entusiasme nomes s'explica per raons de molt d'amor a algún patriota indepe.
UNA OPINION MUY SUBJETIVA
Anònim, 26/01/2016 a les 15:14
+0
-8

Porque sinceramente la inmensa mayoría de europeos prestan poca o nula atención al llamado proces. El tema tampoco despierta ningún entusiasmo entre los centros de poder ya sea político o económico.
11:22.- Baviera no és cap nació diferent de l'alemanya. No existeix un separatisme bavarès de base ètnica, per alguna cosa serà.
Anònim, 26/01/2016 a les 16:12
+6
-0
-
11:22
Anònim, 26/01/2016 a les 16:15
+5
-0
Alemanya, Holanda i Dinamarca són estats nacionals, mononacionals o uniètnics. El contrari de d'Espanya, França i del Regne Unit que són pluriètnics.
REPUBLICA CATALANA
Wagner, 26/01/2016 a les 18:27
+4
-4
Como ya van llegando ecos del movimiento independentista,a algunos ya se les ponen los colmillos largos, y se ven en la obligación de censurar una buena entrevista.
Ir acostunbandose porque cada vez sera mas.
Secaros la espuma de la rabia QUE OS AFEA MUCHO.
L'Assemblea Nacional Catalana aposta per tot el contrari de "compartir" la sobirania amb la vil Espanya.
Anònim, 16/10/2016 a les 21:56
+0
-0
M’estranya molt que un membre de l’Assemblea Nacional Catalana, Krystyna Schreiber, propugni que Catalunya i Espanya “comparteixin” una mateixa sobirania, l’espanyola naturalment. De fet ja la comparteixen d’ençà de la pèrdua de la independència catalana el 1479. Després, ja pot dir Schreiber tot el que vulgui, que ja queda retratada a bastament amb una afirmació tan forassenyada i concloent com aquesta. Alemanya, tot i ser la nació capdavantera de la Unió Europea, el seu motor econòmic, no pretén "compartir" la seva sobirania amb cap altra nació. Ergo, per què Schreiber ho exigeix que ho faci Catalunya? El mateix en podem dir d’Itàlia, França, Portugal Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, etc. etc. La Catalunya lliure, catalana i sencera no ha d'entrar a la Unió Europea sinó restar neutral com Suïssa, Noruega, Andorra, Islàndia, Liechtenstein, San Marino i el Regne Unit després del triomf del Brexit.
18:27. No se t'entén el que dius, ni a favor ni en contra de qui estàs. Infereix bé, si et plau! Expressa't amb claredat. Mercès.
Anònim, 16/10/2016 a les 22:06
+0
-0
-

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, reunits a la Moncloa | Twitter: @marianorajoy
Sara González | 10 comentaris
01/01/1970
Els socialistes també avancen que l'aplicació de l'article 155 comportarà la intervenció de TV3 i dels Mossos d'Esquadra
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb les conseqüències de l'1 d'octubre
 12:13 Torredembarra declara persones no grates Felip VI, Mariano Rajoy i Juan Ignacio Zoido. El plenari celebrat aquest dijous ha aprovat una moció de la CUP on s'acordava demanar la dimissió del president del govern espanyol i d'altres responsables polítics de l'1-O. Per Jonathan Oca
 12:01 La Federació Espanyola expedienta el Reus per desplegar una senyera gegant. Expedient de caràcter extraordinari perquè pot incórrer en una conducta “de violència, racisme, xenofòbia o intolerància.
 12:00 Un 80% de les pimes catalanes no es plantegen portar la seu social fora del país. Segons una enquesta de la Pimec, un 65% de les petites i mitjanes empreses del país assegura que el debat polític no afecta la seva activitat econòmica.
 11:59 Mayor Zaragoza i la Comissió pel Diàleg es mobilitzen per «evitar el precipici». L'exdirector general de la Unesco participarà en un acte al paranimf de la UB en què es demanarà una sortida negociada al conflicte i "fugir de posicions extremes".
 11:59 El Senat validarà divendres vinent l'aplicació del 155. La mesa cambra alta iniciarà els tràmits dissabte mateix i la proposta del govern espanyol la debatran en un comissió formada per 27 parlamentaris en què el PP hi té majoria absoluta.
 11:27 La CUP afirma que declarar la República catalana és «l'única possibilitat» de defensar-se dels atacs de l'Estat.
 11:25 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, pressiona el PSC perquè es desmarqui de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
 10:38 ÚLTIMA HORA El PP i el PSOE pacten convocar eleccions a Catalunya el gener. El Consell de Ministres es reunirà aquest dissabte de forma extraordinària per aprovar les mesures derivades del 155.
 10:32 VÍDEO El PSOE ja confirma que s'intervindrà TV3. La secretària d'igualtat del partit Carmen Calvo considera que la Generalitat, els mitjans de comunicació i les forces de seguretat "han de ser neutrals".
 09:53 El CTTI espera l'arribada de la Guàrdia Civil per buscar correus de l’1-O. Els treballadors esperen a l'interior però els agents, que han de buscar informació sobre la "inacció" dels Mossos durant el referèndum, encara no han arribat.
 09:50 Ada Colau reclama al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que renunciï a la via unilateral perquè redueix els consensos. "No donarem suport a una declaració unilateral d'independència, assumeixi la forma que assumeixi", adverteix.
 09:49 Ada Colau retreu a Iceta que dugui una xapa a favor del diàleg i vegi "inevitable" l'aplicació del 155. "Si està pel diàleg, no pot estar pel 155", defensa.
 09:49 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considera que el pacte amb el PSC a l'Ajuntament "funciona molt bé", però creu que no es pot concebre l'aplicació de l'article 155, cosa que podria portar a trencar l'acord de govern de BComú amb els socialistes, segons ha dit als Matins de TV3.
 09:22 Junqueras aposta per declarar la independència «el més aviat possible». El vicepresident del Govern rebutja convocar unes eleccions autonòmiques: "Crec que no és la millor manera d'avançar".
 09:15 El diputat de la CUP al Parlament Benet Salellas defensa: "La república catalana és l'única possibilitat de defensar-nos dels atacs de l'estat espanyol". Ho ha dit als Matins de TV3.
 08:59 Oriol Junqueras assegura que el trasllat de seus socials d'empreses fora de Catalunya "no té impacte" sobre la recaptació de l'IVA, l'IRPF ni l'impost de societats. A més, defensa que la decisió de les companyies és "temporal".
 08:55 Oriol Junqueras, sobre el nou registre de la Guàrdia Civil al CTTI per buscar correus de l'1-O: "És diàleg a tota màquina".
 08:51 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil es persona al CTTI per buscar correus de l'1-O.
 08:49 Oriol Junqueras rebutja convocar unes eleccions autonòmiques. "Crec que no és la millor manera d'avançar", argumenta.
 08:49 Oriol Junqueras afirma que, si depèn d'ell, la declaració d'independència es farà "de la millor manera i en el temps més curt possible".
 08:48 El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, no descarta que acabi empresonat: "No ho he descartat mai". Ho ha dit en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio.
 
 08:36 L'independentisme pressiona l'Estat amb cues per retirar diners dels bancs. ANC i Òmnium demanen als ciutadans que treguin efectius de les cinc principals entitats financeres i que, en el cas del Banc Sabadell i La Caixa, especifiquin el rebuig a la decisió del canvi de seu.
 08:32 ​Fernando Martínez-Maillo considera "una barbaritat" la crida de l'ANC i Òmnium a retirar diners dels caixers, i afirma que "potser és per pagar la fiança del senyor Mas". Segons ell, "aquestes organitzacions han demostrat la seva actitud anticonstitucional".
 08:32 El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, assegura que Puigdemont té de marge per "rectificar i tornar a la legalitat" fins que se celebri el ple del Senat. No obstant això, ara com ara "no queda cap altra opció que aplicar l'article 155", segons ha dit en declaracions a la Cadena SER. L'objectiu últim és convocar eleccions, ha afegit.
 08:03 Arrenca la primera "acció directa pacífica" convocada per Crida per la Democràcia per pressionar l'Estat. De moment, poc moviment als caixers del cinc grans bancs de Catalunya.
 23:54 Inés Arrimadas titlla d'"irresponsables" l'ANC i Òmnium per la crida a retirar diners dels bancs. Crida per la Democràcia insta la ciutadania a fer-ho aquest divendres, de 8 a 9 del matí, als cinc principals bancs.
 23:34 VÍDEO El «Polònia» versiona el «Help Catalonia» d'Òmnium: «Forget Catalonia». El programa d'humor ha girat la truita i ha posat al davant de la càmera la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria demanant ajuda per Espanya davant els "deu o vint" catalans independentistes.
 23:33 Ciutadans a Manresa afirmen que "se senten tristos" pel que va passar l'1 d'octubre i amb l'empresonament dels "Jordis". El ple de l'Ajuntament de Manresa demana la dimissió i declara persones "non grates" Mariano Rajoy, Juan Ignacio Zoido, Enric Millo i Emilio Ablanedo, i exigeix el cessament immediat del responsable directe de l'operatiu, Diego Pérez de los Cobos.
 23:16 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil abandona la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida després d'onze hores. Han estat recopilant les gravacions de la centraleta de comunicacions de la comissaria de Ponent l'1-O i la informació dels mòbils de dos comandaments i un agent.
 22:06 VÍDEO Un centenar de persones reben Albiol a Sant Cugat amb una cassolada per reclamar la llibertat del Cuixart i Sànchez. El president del PP català ha assistit a la inauguració de la nova seu a la localitat vallesana.
 22:05 ÚLTIMA HORA ANC i Òmnium criden a retirar diners dels bancs per pressionar l'Estat. Les associacions demanen als ciutadans que treguin efectius de les cinc principals entitats financeres i que, en el cas del Banc Sabadell i La Caixa, especifiquin el rebuig a la decisió del canvi de seu.
 21:40 VÍDEO Crida per la Democràcia, abans d'anunciar les accions directes: «Recorda, no estàs sol». L'entitat ha publicat un vídeo a les xarxes socials en què recorda que "junts ho podem tot", en referència a les futures mobilitzacions organitzades pel sobiranisme.
 21:37 El vicepresident Oriol Junqueras ha admès aquest dijous que el Govern està "gens satisfet" amb el fet que algunes companyies hagin traslladat les seus socials fora de Catalunya, però ha volgut remarcar que hi ha 260.000 empreses que es mantenen.
 21:24 Agbar reubicarà la seu social a Barcelona quan es recuperi l'«estabilitat». El conseller delegat de la companyia assegura que traslladar-se a Madrid va ser una decisió "dolorosa".
 21:11 Unes 700 persones protesten contra el govern espanyol en dues manifestacions pel centre de Girona. Durant les marxes s'han escoltat crits contra l'aplicació de l'article 155 i demanant la llibertat de Sánchez i Cuixart.
 21:04 Jordi Ballart guarda silenci davant de l'aplicació del 155 amb l'aval del PSOE. L'alcalde de Terrassa va assegurar que plegaria per "ètica" si els socialistes avalaven la intervenció de l'autonomia catalana. Informa Albert Prieto i Sergi Ambudio.
 20:44 Europa insisteix: "No hi ha espai per a la mediació internacional". Donald Tusk, president del Consell Europeu, assegura que Catalunya "no forma part a nivell formal" de les converses entre els líders del continent.
 20:31 VÍDEO El Teatre Nacional, dempeus cridant «llibertat» per Sànchez i Cuixart. El TNC ha dedicat l'estrena de l'obra "Desig sota els oms" als líders sobiranistes empresonats.
 20:30 La pluja frustra la segona concentració a Tarragona per exigir l'alliberament de Cuixart i Sànchez. Tot i les condicions meteorològiques adverses, una cinquantena de persones s'han aplegat a les portes de la subdelegació del govern espanyol per demanar la llibertat dels «presos polítics». Informa Jonathan Oca.
 20:19 La referència cinematogràfica del «The Telegraph» per il·lustrar l'independentisme. El diari britànic publica una vinyeta representant el procés català coincidint amb l'anunci de l'aplicació del 155.
 20:09 PRIMÍCIA ERC ja està a punt pel pitjor escenari: té un pla per si la il·legalitzen. Els republicans han informat els seus quadres sobre com reaccionar per preservar l'organització i la logística del partit. Per Roger Tugas. 
 20:03 La Fiscalia maniobra perquè el Govern aparti Josep Lluís Trapero de les seves funcions. El ministeri públic demanarà a l'Audiència Nacional que notifiqui al Departament d'Interior les mesures cautelars contra el major per sedició i s'apliquin les normes disciplinàries de l'estatut de la policia catalana.
 19:49 L'anunci del 155 ja afecta l'economia: l'Ibex tanca en vermell i la prima de risc s'enfila. Melià Hotels i la immobiliària Colonial han liderat les pèrdues del selectiu espanyol a la borsa.
 19:47 Les càrregues de l'1-O van ser «desproporcionades i violentes», segons entitats de drets humans. ​Un informe de la plataforma #SomDefensores denuncia l'ús de la força per part de la Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia del referèndum.
 19:46 EN PROCÉS «En un escenari de conflicte, Espanya sap que hi té molt a perdre». Oriol March, redactor de Política de NacióDigital, analitza els passos previs a l'aplicació del 155 i l'aixecament de la suspensió de la declaració de la independència.
 19:10 Concentració davant la delegació del govern espanyol per l'alliberament de Sànchez i Cuixart. Desenes de manifestants convocats per la CUP protesten sota la pluja per l'empresonament dels presidents d'Òmnium i ANC.
 19:05 Les càrregues de l'1-O van ser «desproporcionades i violentes», segons diverses entitats de drets humans. Un informe de la plataforma #SomDefensores, presentat aquest dijous, denuncia l'ús de la força per part de la Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia del referèndum.
 18:53 Ple monogràfic o debat de política general: les vies per declarar la independència; ho expliquen Sara González i Oriol March. Junts pel Sí i la CUP perfilen la millor manera d'aixecar la suspensió amb l'horitzó de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. L'independentisme sospesa sotmetre a votació el procés constituent per sumar suports dins de Catalunya Sí que es Pot.
 18:49 El mail que ha enviat el govern espanyol a l'ambaixador belga: «Prenem nota». Madrid s'ha queixat al representant del govern de Bèlgica a l'Estat per les declaracions del primer ministre Charles Michel fent una crida al diàleg.
 17:36 Demanen un "relleu urgent" dels agents de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya per aturar el procés independentista. L’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil es mostra convençuda que de voluntaris "no en faltaran".
Entrades anteriors »
Jordi Sànchez sortint de l'Audiència Nacional espanyola la setmana passada | ACN
01/01/1970
L'escrit de la seva defensa carrega contra la fiscalia i demana substituir la presó per la retirada del passaport o la compareixença periòdica al jutjat
01/01/1970
L'executiu preveu que l'Estat prengui mesures "quirúrgiques" que afectin competències claus de l'autogovern, des de l'estructura política i administrativa fins al comandament dels Mossos | "La Generalitat no desapareixerà", assenyalen al Govern en referència a una intervenció agressiva de l'autonomia que substitueixi alts càrrecs
Carles Puigdemont i Jordi Turull, durant el consell nacional del PDECat | ACN
01/01/1970
El president garanteix al PDECAT que "posarà el play" i s'avança cap a un ple extraordinari en un termini de pocs dies | Membres del Govern consideren l'opció "menys dolenta" que hi hagi noves eleccions però ERC, Demòcrates i la CUP la rebutgen | Els partits preparen els quadres per la "fase resolutiva" si s'intervé l'autogovern
Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers | Adrià Costa
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El director general de l'Institut d'Estudis Financers afirma que el govern espanyol menteix quan diu que "una Catalunya independent seria inviable" | Crític amb el procés, l'economista assegura que "una intervenció dura de l'Estat faria que l'independentisme passés del 50% al 80%"
Sara González | 20 comentaris
01/01/1970
Dirigents socialistes manifesten la seva incomoditat amb un discurs del PSOE que consideren massa ancorat a l'estratègia de Rajoy | L'escalada repressiva del govern espanyol ha motivat que alcaldes del PSC s'hagin pronunciat al marge de les consignes de la direcció d'Iceta