13
de gener
del
2016
Actualitzat
el
14
de gener
a les
7:34h
L’intent de l’Advocacia de l’Estat d’impugnar la presa de possessió del nou president de la Generalitat no sembla que hagi de tenir cap recorregut. La fórmula emprada ahir per Carles Puigdemont és del tot legal, segons la jurista Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional a la UAB i lletrada del Tribunal Constitucional entre el 1994 i el 1998, el reial decret 707/1979 regula la fórmula de jurament però és tan sols aplicable als funcionaris de l’Estat, i a més no té rang de llei.
El Tribunal Constitucional va establir en una sentència (8/85) la necessitat que es regulés una fórmula per llei. I s’ha fet en diversos àmbits de l’administració de l’Estat. Així ho fan diputats i regidors. D’aquí la polèmica que es va encetar en el seu moment arran de la promesa “per imperatiu legal” feta per parlamentaris de l’esquerra abertzale (un afegitó a la fórmula legal que va ser admesa). També estan sotmesos a una fórmula estricta els membres del poder judicial, així com els membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
“El que ha succeït –explica Mercè Barceló a NacióDigital- és que no s’ha fixat per llei una fórmula de promesa o jurament pels caps del govern. Per tant, no hi ha tema possible on agafar-se per intentar qüestionar la legalitat de la fórmula emprada ahir pel president”. Barceló esmenta, tot seguit, un altre precedent jurisprudencial: “La sentència del Tribunal Suprem de 29 de maig de 1985 sí que deixa clar que dins de la fórmula cal esmentar el compromís de complir amb les obligacions del càrrec, una cosa que el president de Generalitat va explicitar”.
El cas basc
De fet, hi ha casos de fórmules de promesa o jurament ben originals. És el cas del jurament tradicional dels lehendakaris bascos. Des de José María Aguirre el 1936 fins a José Ibarretxe, els presidents bascos juraven sobre la Bíblia i de la següent manera: “Davant de Déu humiliat, dempeus sobre la terra basca, en record dels avantpassats, sota l’arbre de Gernika, davant vostre, representants del poble, juro desenvolupar fidelment el meu càrrec”. Quan Patxi López va assumir el càrrec, va modificar substancialment el text i va eliminar tota referència a Déu.
L’actual president basc, Iñigo Urkullu va jurar amb una fórmula similar a l’antiga: “Humilment davant Déu, dempeus sobre la terra basca, sota el roble de Gernika, en record als nostres avantpassats…”. I va afegir: Ho juro sobre l’Estatut i el Fur Vell de Biscaia”. Quedava clara la legitimitat que reconeixia i no feia cap referència a la Constitució ni al rei. Ningú va gosar elevar cap protesta.
El Tribunal Constitucional va establir en una sentència (8/85) la necessitat que es regulés una fórmula per llei. I s’ha fet en diversos àmbits de l’administració de l’Estat. Així ho fan diputats i regidors. D’aquí la polèmica que es va encetar en el seu moment arran de la promesa “per imperatiu legal” feta per parlamentaris de l’esquerra abertzale (un afegitó a la fórmula legal que va ser admesa). També estan sotmesos a una fórmula estricta els membres del poder judicial, així com els membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
“El que ha succeït –explica Mercè Barceló a NacióDigital- és que no s’ha fixat per llei una fórmula de promesa o jurament pels caps del govern. Per tant, no hi ha tema possible on agafar-se per intentar qüestionar la legalitat de la fórmula emprada ahir pel president”. Barceló esmenta, tot seguit, un altre precedent jurisprudencial: “La sentència del Tribunal Suprem de 29 de maig de 1985 sí que deixa clar que dins de la fórmula cal esmentar el compromís de complir amb les obligacions del càrrec, una cosa que el president de Generalitat va explicitar”.
El cas basc
De fet, hi ha casos de fórmules de promesa o jurament ben originals. És el cas del jurament tradicional dels lehendakaris bascos. Des de José María Aguirre el 1936 fins a José Ibarretxe, els presidents bascos juraven sobre la Bíblia i de la següent manera: “Davant de Déu humiliat, dempeus sobre la terra basca, en record dels avantpassats, sota l’arbre de Gernika, davant vostre, representants del poble, juro desenvolupar fidelment el meu càrrec”. Quan Patxi López va assumir el càrrec, va modificar substancialment el text i va eliminar tota referència a Déu.
L’actual president basc, Iñigo Urkullu va jurar amb una fórmula similar a l’antiga: “Humilment davant Déu, dempeus sobre la terra basca, sota el roble de Gernika, en record als nostres avantpassats…”. I va afegir: Ho juro sobre l’Estatut i el Fur Vell de Biscaia”. Quedava clara la legitimitat que reconeixia i no feia cap referència a la Constitució ni al rei. Ningú va gosar elevar cap protesta.