25
de desembre
del
2015
Actualitzat
el
24
de desembre
del
2016
a les
11:24h
No seria Nadal ni viuríem al màxim les festes sense Els Pastorets. Actualment, és l'obra més representada a les sales de teatre d'arreu de Catalunya, en marxa des de pocs dies abans de Nadal fins passat Reis. Els muntatges, de diversos nivells de producció segons les necessitats, solen anar a càrrec de grups de teatre amateur i acostumen a representar-se en centres socials, sales parroquials, casinos i teatres, essent una part indissociable d'aquestes èpoques de l'any i de la cultura d'arrel popular i participativa.
Origen en els drames litúrgics medievals
Les primeres representacions d'Els Pastorets es remunten al segle XVI i eren escenificacions a l'entorn del naixement del Messies. Aquests drames medievals provenien dels officium pastorum (l'adoració dels pastors), unes manifestacions escèniques primigènies cantades en llatí i documentades arreu d'Europa a partir del segle XI. Els drames sobre el naixement del nen Jesús es solien representar a l'interior de les esglésies la mateixa nit de Nadal, durant la celebració de la missa del Gall. L'objectiu era difondre entre els creients el valor i la pedagogia de la història sagrada, en contraposició a la Reforma que feia pocs anys havia endegat Marí Luter. Aviat, però, les representacions van anar sortint de la litúrgia religiosa, tot i que han conservat, encara avui en dia, alguna relació amb l'espai parroquial.
Els Pastorets catalans "moderns"
La primera mostra escrita en català "modern" data del 1887 i és obra de Miquel Saurina, amb el títol de Los pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist. D'aquella primera mostra en van sorgir un munt de noves versions, cosa que va contribuir agradablement a la consolidació popular del text. Entre les més destacades, les versions que en van fer reconeguts escriptors com Serafí Pitarra o Josep M. Folch i Torres, respectius autors d'El bressol de Jesús o en Garrofai en Pallanga (1893) i Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús (1916). També destaquen L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies (1903), La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas (1954), una breu aproximació anomenada L'Adoració dels Pastors (1901) i escrita per Jacint Verdaguer i l'exquisida La Bona Nova, de Joaquim Ruyra (1928). La versió de Folch i Torres és el text que més fortuna ha fet i el més representat arreu del país.
Un argument senzill i infal·lible
Les representacions d'Els Pastorets combinen els continguts relatius al naixement del nen Jesús, i també l'encesa lluita que es viu a la Terra entre el bé i del mal. L'argument es construeix, normalment, a partir de tres històries que van entrecreuant-se: la primera, la unió i casament de Josep i Maria, la posterior recerca d'un lloc on dormir i el naixement. La segona, la lluita entre arcàngels i dimonis. La tercera, l'acció centrada en els propis pastors, de tall molt costumista i narrada de manera còmica. De fet, l'entrellat de la funció ve representat en els diàlegs que aquests pastorets tenen de camí cap a Betlem, on han d'arribar per adorar el Messies. Més enllà dels diàlegs, l'acció té un pes simbòlic molt important, perquè mostra el món en una dicotomia entre el bé i el mal. Els contraris són evidents al llarg de tota l'obra: àngels i dimonis, temptacions i resistències, ingenuïtat i malícia, sòl i subsòl, home i divinitat.
Per què continuen plenament vigents?
Alguna cosa d'extraordinària tenen Els Pastorets que fa que siguin plenament vigents en ple any 2015, entesos encara com un espectacle apte per a tots públics, però que fascina, especialment, els més menuts de la família. Una de les raons que n'explicaria la vigència és que la història sempre es manté fresca, amb un component d'ingenuïtat evident i que en fa de motor. Qui no ha empatitzat amb en Lluquet? Qui no ha somrigut amb en Rovelló? Qui no se'n fa creus que no s'adonin de tot el que passarà de manera evident, escena a escena? Un altre dels factors que n'explica l'èxit és, sens dubte, que es poden referir a l'actualitat, en un format que permet guanyar la complicitat de l'espectador mitjançant improvisacions de caire popular, sovint afegits com a sainets, introduccions o corrandes.
Al cap i a la fi, una cosa és evident: al llarg dels anys, plogui o nevi, Els Pastorets sempre tornen per Nadal. Sempre hi són, convertides en una de les tradicions més arrelades a Catalunya, aquella que més encanta uns menuts que es veuen representats en la ingenuïtat del Lluquet i del Rovelló, que veuen les pors del món adult en la figura de Satanàs i Llucifer, que entenen com n'és d'important la família.
Origen en els drames litúrgics medievals
Les primeres representacions d'Els Pastorets es remunten al segle XVI i eren escenificacions a l'entorn del naixement del Messies. Aquests drames medievals provenien dels officium pastorum (l'adoració dels pastors), unes manifestacions escèniques primigènies cantades en llatí i documentades arreu d'Europa a partir del segle XI. Els drames sobre el naixement del nen Jesús es solien representar a l'interior de les esglésies la mateixa nit de Nadal, durant la celebració de la missa del Gall. L'objectiu era difondre entre els creients el valor i la pedagogia de la història sagrada, en contraposició a la Reforma que feia pocs anys havia endegat Marí Luter. Aviat, però, les representacions van anar sortint de la litúrgia religiosa, tot i que han conservat, encara avui en dia, alguna relació amb l'espai parroquial.
Els Pastorets catalans "moderns"
La primera mostra escrita en català "modern" data del 1887 i és obra de Miquel Saurina, amb el títol de Los pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist. D'aquella primera mostra en van sorgir un munt de noves versions, cosa que va contribuir agradablement a la consolidació popular del text. Entre les més destacades, les versions que en van fer reconeguts escriptors com Serafí Pitarra o Josep M. Folch i Torres, respectius autors d'El bressol de Jesús o en Garrofai en Pallanga (1893) i Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús (1916). També destaquen L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies (1903), La flor de Nadal, de Francesc d'Assís Picas (1954), una breu aproximació anomenada L'Adoració dels Pastors (1901) i escrita per Jacint Verdaguer i l'exquisida La Bona Nova, de Joaquim Ruyra (1928). La versió de Folch i Torres és el text que més fortuna ha fet i el més representat arreu del país.
Els Pastorets de Torelló. Foto: Adrià Costa
Un argument senzill i infal·lible
Les representacions d'Els Pastorets combinen els continguts relatius al naixement del nen Jesús, i també l'encesa lluita que es viu a la Terra entre el bé i del mal. L'argument es construeix, normalment, a partir de tres històries que van entrecreuant-se: la primera, la unió i casament de Josep i Maria, la posterior recerca d'un lloc on dormir i el naixement. La segona, la lluita entre arcàngels i dimonis. La tercera, l'acció centrada en els propis pastors, de tall molt costumista i narrada de manera còmica. De fet, l'entrellat de la funció ve representat en els diàlegs que aquests pastorets tenen de camí cap a Betlem, on han d'arribar per adorar el Messies. Més enllà dels diàlegs, l'acció té un pes simbòlic molt important, perquè mostra el món en una dicotomia entre el bé i el mal. Els contraris són evidents al llarg de tota l'obra: àngels i dimonis, temptacions i resistències, ingenuïtat i malícia, sòl i subsòl, home i divinitat.
Per què continuen plenament vigents?
Alguna cosa d'extraordinària tenen Els Pastorets que fa que siguin plenament vigents en ple any 2015, entesos encara com un espectacle apte per a tots públics, però que fascina, especialment, els més menuts de la família. Una de les raons que n'explicaria la vigència és que la història sempre es manté fresca, amb un component d'ingenuïtat evident i que en fa de motor. Qui no ha empatitzat amb en Lluquet? Qui no ha somrigut amb en Rovelló? Qui no se'n fa creus que no s'adonin de tot el que passarà de manera evident, escena a escena? Un altre dels factors que n'explica l'èxit és, sens dubte, que es poden referir a l'actualitat, en un format que permet guanyar la complicitat de l'espectador mitjançant improvisacions de caire popular, sovint afegits com a sainets, introduccions o corrandes.
Al cap i a la fi, una cosa és evident: al llarg dels anys, plogui o nevi, Els Pastorets sempre tornen per Nadal. Sempre hi són, convertides en una de les tradicions més arrelades a Catalunya, aquella que més encanta uns menuts que es veuen representats en la ingenuïtat del Lluquet i del Rovelló, que veuen les pors del món adult en la figura de Satanàs i Llucifer, que entenen com n'és d'important la família.
Els Pastorets de Torelló. Foto: Adrià Costa