29
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
01
de gener
del
2016
a les
8:48h
La "magdalena de Proust" és una de les referències literàries més famoses a l'associació d'una experiència sensorial a un record. En l'obra A la Recerca del Temps Perdut, l'escriptor francès explica com un sabor el torna a la seva infantesa. Tanmateix, aquest fenomen no només passa amb els sabors, sinó també amb les olors i en els últims anys, cada cop hi ha més empreses que han començat a posar en pràctica l'anomenat màrqueting olfactiu.
Aromatitzar un recinte determinat permet generar un impacte més profund en el client. L'objectiu és que els compradors associïn una olor a una marca determinada o bé que rememorin alguna experiència agradable. En aquest sentit, Albert Vinyals, expert en psicologia del consumidor de l'Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI), destaca que moltes empreses s'estan esforçant en crear, a més del seu logotip, un "odotip", que seria una marca olfactiva representativa.
A més, les olors tenen una gran capacitat d'afectar el que senten les persones en una moment determinat. "Les olors es processen en el bulb olfactori que forma part del sistema límbic, l'encarregat de gestionar les nostres emocions", explica Vinyals. Així, quan un client entra en un local aromatitzat el primer que rep és un impuls emocional.
Memòria i olfacte
Tanmateix, una de les principals virtuts d'aquesta tècnica, segons l'expert d'ESCODI, és el seu impacte en la memòria. "Tenim molt de record del que olorem", remarca. De fet, Vinyals cita un estudi de la Universitat Rockefeller de Nova York de l'any 2004 que demostra que l'olfacte és el sentit amb més memòria. "Recordem un 35% del que olorem, mentre que, per exemple, només retenim un 15% del que tastem o un 5% de tot el que veiem", subratlla.
Daniel Fenollosa, un dels fundadors d'Aromas Fenpal, és pioner en aquesta pràctica a Catalunya. El seu primer gran projecte va ser idear un aroma per a l'aeroport del Prat. I l'olor escollida va ser una de ben nostrada: crema catalana. Ara dissenya perfums per a hotels, comerços o restaurants i la seva empresa és la responsable que, per exemple, a les quatre de la tarda els restaurants de McDonald's facin olor a galeta. "Creem l'olor en base a molts elements com el target de la companyia o el mobiliari del local", explica.
Usos diversos
A dia d'avui, aquestes olors es fan servir d'una manera molt variada. Com detalla l'Anaís Jijón, dependenta d'una botiga de mobles de Barcelona, cada temporada arriba una fragància determinada que també està a la venda "i amb diferència és la que després més demanen els clients". Coincidint amb Nadal, la seva botiga fa olor de vainilla. Un aroma que per a dues de les compradores és bona però massa intensa. "Ens hem adonat que ara els comerços intenten identificar-se amb una olor", diu una d'elles, tot puntualitzant que "en aquest cas em provoca rebuig, tot i que quan l'olor és més suau m'agrada".
D'altra banda, hi ha un restaurant de Barcelona que ha aconseguit que els seus clients no oblidin l'olor a xiclet de maduixa. "A la sala de menjar no convé posar-hi cap olor", apunta Domi Laguarda, director del japonès Miu, que ha reservat el màrqueting olfactiu per als lavabos. En aquest sentit, assegura que "l'olor ja forma part de l'interiorisme i tot, inclòs l'aroma del lavabo, ha de fer que els clients marxin amb un bon record". "Normalment es sorprenen perquè en una tenda de roba és més habitual olorar un perfum que en un restaurant, està menys vist", conclou Laguarda.
Més enllà de les vendes
Recentment, La Pedrera acull l'exposicióModernisme. Art, tallers, indústries que té un espai dedicat a l'olfacte compost per la Col·lecció Olor Visual. En aquest cas no es tracta de vendre res, sinó d'enriquir la visualització d'un dels vitralls de la mostra, l'anomenat Dames del gronxador. L'empresari Ernesto Ventós, dedicat al disseny de perfums, és l'autor de la fragància que envolta aquesta obra. Marta Mansanet, responsable de l'exposició, explica que es tracta d'un home que "és sord i mut, i té l'olfacte molt desenvolupat".
"Per a ell, algunes obres transmetien sensacions olfactives i a partir d'aquí va començar a crear i a aplicar la seva sensibilitat", detalla Mansanet. En aquest cas, ha fet una barreja especial per representar els elements del vitrall i despertar tots els sentits. "És una autèntica experiència sensorial", afegeix la responsable de l'exposició.
Aromatitzar un recinte determinat permet generar un impacte més profund en el client. L'objectiu és que els compradors associïn una olor a una marca determinada o bé que rememorin alguna experiència agradable. En aquest sentit, Albert Vinyals, expert en psicologia del consumidor de l'Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI), destaca que moltes empreses s'estan esforçant en crear, a més del seu logotip, un "odotip", que seria una marca olfactiva representativa.
A més, les olors tenen una gran capacitat d'afectar el que senten les persones en una moment determinat. "Les olors es processen en el bulb olfactori que forma part del sistema límbic, l'encarregat de gestionar les nostres emocions", explica Vinyals. Així, quan un client entra en un local aromatitzat el primer que rep és un impuls emocional.
Memòria i olfacte
Tanmateix, una de les principals virtuts d'aquesta tècnica, segons l'expert d'ESCODI, és el seu impacte en la memòria. "Tenim molt de record del que olorem", remarca. De fet, Vinyals cita un estudi de la Universitat Rockefeller de Nova York de l'any 2004 que demostra que l'olfacte és el sentit amb més memòria. "Recordem un 35% del que olorem, mentre que, per exemple, només retenim un 15% del que tastem o un 5% de tot el que veiem", subratlla.
Daniel Fenollosa, un dels fundadors d'Aromas Fenpal, és pioner en aquesta pràctica a Catalunya. El seu primer gran projecte va ser idear un aroma per a l'aeroport del Prat. I l'olor escollida va ser una de ben nostrada: crema catalana. Ara dissenya perfums per a hotels, comerços o restaurants i la seva empresa és la responsable que, per exemple, a les quatre de la tarda els restaurants de McDonald's facin olor a galeta. "Creem l'olor en base a molts elements com el target de la companyia o el mobiliari del local", explica.
Usos diversos
A dia d'avui, aquestes olors es fan servir d'una manera molt variada. Com detalla l'Anaís Jijón, dependenta d'una botiga de mobles de Barcelona, cada temporada arriba una fragància determinada que també està a la venda "i amb diferència és la que després més demanen els clients". Coincidint amb Nadal, la seva botiga fa olor de vainilla. Un aroma que per a dues de les compradores és bona però massa intensa. "Ens hem adonat que ara els comerços intenten identificar-se amb una olor", diu una d'elles, tot puntualitzant que "en aquest cas em provoca rebuig, tot i que quan l'olor és més suau m'agrada".
D'altra banda, hi ha un restaurant de Barcelona que ha aconseguit que els seus clients no oblidin l'olor a xiclet de maduixa. "A la sala de menjar no convé posar-hi cap olor", apunta Domi Laguarda, director del japonès Miu, que ha reservat el màrqueting olfactiu per als lavabos. En aquest sentit, assegura que "l'olor ja forma part de l'interiorisme i tot, inclòs l'aroma del lavabo, ha de fer que els clients marxin amb un bon record". "Normalment es sorprenen perquè en una tenda de roba és més habitual olorar un perfum que en un restaurant, està menys vist", conclou Laguarda.
Més enllà de les vendes
Recentment, La Pedrera acull l'exposicióModernisme. Art, tallers, indústries que té un espai dedicat a l'olfacte compost per la Col·lecció Olor Visual. En aquest cas no es tracta de vendre res, sinó d'enriquir la visualització d'un dels vitralls de la mostra, l'anomenat Dames del gronxador. L'empresari Ernesto Ventós, dedicat al disseny de perfums, és l'autor de la fragància que envolta aquesta obra. Marta Mansanet, responsable de l'exposició, explica que es tracta d'un home que "és sord i mut, i té l'olfacte molt desenvolupat".
"Per a ell, algunes obres transmetien sensacions olfactives i a partir d'aquí va començar a crear i a aplicar la seva sensibilitat", detalla Mansanet. En aquest cas, ha fet una barreja especial per representar els elements del vitrall i despertar tots els sentits. "És una autèntica experiència sensorial", afegeix la responsable de l'exposició.