16
de desembre
del
2015
Actualitzat
el
19
de desembre
a les
11:21h
Per a molta gent, Star Wars és molt més que una simple història de bons i dolents, plena dels millors efectes especials, amb una banda sonora inoblidable. Evidentment, també és molt més que una saga de recaptació milionària. Per a molta gent, Star Wars és un acte de fe, una religió, una manera de viure l'entreteniment i un univers que aporta dosis elevadíssimes de felicitat, de confiança en aquella emoció pura que fa remoure els fonaments del cinema.
Després de dies de parlar-ne, de rumors i de notícies, ha arribat el moment de descorbir què s'amaga en la nova entrega. Tot és a punt per a una de les estrenes –aquest 18 de desembre a la mitjanit– més sonades dels darrers anys. Després de la decepció que van suposar les tres preqüeles de la saga (els episodis I, II i II, en sentit cronològic), rebudes de menys a més pels "fans" i per la crítica, s'ha acabat la travessia pel desert que els "seguidors de la força" patien des de l'estrena llunyana d'El retorn del Jedi (1983) i que arriba fins a El despertar de la força (2015).
Dues dècades d'ostracisme que s'han vist alimentades per alguns productes paral·lels (com la sèrie The clone wars) i per nous muntatges –amb més fanfàrria de la necessària– de les tres primeres parts (la IV, V i VI), per obra i gràcia del propi George Lucas. Si bé l'estrena de L'amenaça fantasma (1999) va ser blanc de les més merescudes crítiques –infantil, innecessària i amb un personatge detestable com Jar Jar Binks–, L'atac dels clons (2002) i, sobretot, La venjança dels Sith (2005), van reflotar les esperances en la vigència del "producte".
JJ Abrams, un mestre de cerimònies de plenes garanties
L'arribada d'una nova era es rubrica ara amb una setena part que ha estat aclamada a l'estrena estatunidenca pels "fans" –que han pogut gaudir del film aquest dimarts, 15 de desembre–, dirigida per la mà experta de JJ Abrams. El director encarna els nous temps d'un d'entreteniment massiu amb tints fantàstics i metacinematogràfics, creador, entre d'altres de la sèrie Lost i del renéixer d'una altra saga intergalàctica, Star Trek, que va culminar amb molt bona nota.
Star Wars, però, requereix més vigor, més talent, més ànima que cap altre projecte emprès, i Abrams sembla l'home indicat per portar la "força" al límit de les seves possibilitats. De fet, Disney, l'empresa que va comprar els drets a LucasFilm, ja ha anunciat que hi ha en marxa dos "spin offs" i dues noves entregues més que, en principi, haurien de culminar el cercle iniciat per Lucas amb els episodis VIII i IX. Amb aquest colofó, poques obres podran presumir d'una vigència tan allargassada en el temps i, alhora, en el cor de la gent, en un fet que sobrepassa generacions.
El fenomen continua sent un assumpte planetari, convertit el gran pal de paller d'aquell cinema que van inventar autors privilegiats com Steven Spielberg, Francis Ford Coppola, Martin Scorsese i el mateix George Lucas. Un cinema que va prosseguir amb cineastes com Robert Zemeckis, Joe Dante o Joe Johnston, la majoria al mític segell Amblin. Només falten poques hores per respondre les grans preguntes: serà capaç la nova Star Wars d'actualitzar-se sent fidel a l'original? Es mantindrà que aquest llegat cinèfil encara és plenament vigent? Serà capaç de demostrar que continua sent l'espectacle més gran de tots els espectacles que es fan i es desfan?
Després de dies de parlar-ne, de rumors i de notícies, ha arribat el moment de descorbir què s'amaga en la nova entrega. Tot és a punt per a una de les estrenes –aquest 18 de desembre a la mitjanit– més sonades dels darrers anys. Després de la decepció que van suposar les tres preqüeles de la saga (els episodis I, II i II, en sentit cronològic), rebudes de menys a més pels "fans" i per la crítica, s'ha acabat la travessia pel desert que els "seguidors de la força" patien des de l'estrena llunyana d'El retorn del Jedi (1983) i que arriba fins a El despertar de la força (2015).
Dues dècades d'ostracisme que s'han vist alimentades per alguns productes paral·lels (com la sèrie The clone wars) i per nous muntatges –amb més fanfàrria de la necessària– de les tres primeres parts (la IV, V i VI), per obra i gràcia del propi George Lucas. Si bé l'estrena de L'amenaça fantasma (1999) va ser blanc de les més merescudes crítiques –infantil, innecessària i amb un personatge detestable com Jar Jar Binks–, L'atac dels clons (2002) i, sobretot, La venjança dels Sith (2005), van reflotar les esperances en la vigència del "producte".
Chewbacca i Han Solo, a «Star Wars. El despertar de la força» Foto: LucasFilms
JJ Abrams, un mestre de cerimònies de plenes garanties
L'arribada d'una nova era es rubrica ara amb una setena part que ha estat aclamada a l'estrena estatunidenca pels "fans" –que han pogut gaudir del film aquest dimarts, 15 de desembre–, dirigida per la mà experta de JJ Abrams. El director encarna els nous temps d'un d'entreteniment massiu amb tints fantàstics i metacinematogràfics, creador, entre d'altres de la sèrie Lost i del renéixer d'una altra saga intergalàctica, Star Trek, que va culminar amb molt bona nota.
Star Wars, però, requereix més vigor, més talent, més ànima que cap altre projecte emprès, i Abrams sembla l'home indicat per portar la "força" al límit de les seves possibilitats. De fet, Disney, l'empresa que va comprar els drets a LucasFilm, ja ha anunciat que hi ha en marxa dos "spin offs" i dues noves entregues més que, en principi, haurien de culminar el cercle iniciat per Lucas amb els episodis VIII i IX. Amb aquest colofó, poques obres podran presumir d'una vigència tan allargassada en el temps i, alhora, en el cor de la gent, en un fet que sobrepassa generacions.
El fenomen continua sent un assumpte planetari, convertit el gran pal de paller d'aquell cinema que van inventar autors privilegiats com Steven Spielberg, Francis Ford Coppola, Martin Scorsese i el mateix George Lucas. Un cinema que va prosseguir amb cineastes com Robert Zemeckis, Joe Dante o Joe Johnston, la majoria al mític segell Amblin. Només falten poques hores per respondre les grans preguntes: serà capaç la nova Star Wars d'actualitzar-se sent fidel a l'original? Es mantindrà que aquest llegat cinèfil encara és plenament vigent? Serà capaç de demostrar que continua sent l'espectacle més gran de tots els espectacles que es fan i es desfan?
| Què explicarà Star Wars. El despertar de la força? |
|---|
Una de les claus de l'estrena de Star Wars VII ha estat el gran secretisme amb què ha estat blindada la pel·lícula en tot moment. Poc s'ha sabut de l'argument abans de l'estrena, creant un misteri que ha fet que les teories anessin fent-se grans entre fòrums i comentaris a xarxes socials. El que sí se sap és que, trenta anys després de la destrucció de la segona Estrella de la Mort per part de l'Aliança Rebel, la galàxia és encara en guerra. Una nova República s'ha alçat, però la "Primera Ordre" ha ressuscitat de les cendres del temible Imperi Galàctic. Molts dels herois anteriors, la princesa Leia Organa, l'aventurer Han Solo i el seu inseparable Chewbacca, els androides R2-D2 i C-3PO, són encara en actiu, lluitant amb la Resistència contra la "Primera Ordre". Al seu costat, nous herois com Poe Dameron, un pilot de caces estel·lars; Finn, un antic soldat de la "Primera Ordre" que posseeix el sabre de llum d'Anakin i Luke Skywalker; Rey, una ferrovellera; i un androide conegut com a BB-8. Tots ells s'oposen a les noves forces del mal, on s'inclou el Capità Phasma i Kylo Ren, un temible i misteriós membre del cantó obscurs que usa un sable de llum vermella. |