Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto

Elogi al «fumbol»

«Quan Messi va marcar el primer gol de la final de la Copa, em vaig adonar del perquè de la meva passió per aquest esport»

| Actualitzat el 08/06/2015 a les 23:34h
El futbol, aquella enigmàtica passió que tanta i tanta gent porta a les venes. El món es podria separar entre la gent que li agrada el futbol i la gent que no li agrada. En aquest segon grup podríem separar diverses classes de persones. N’hi ha que no els hi agrada perquè no els trempa la competició, el joc, l’esport. Gent que veu la competició com a quelcom perjudicial per a la dignitat i la classe de l’espècie humana. En alguns casos contats aquesta posició ve donada pel fet que mai han pogut guanyar res. Per tant, la competició cria monstres.

D’altres, els que em fan una mica més de ràbia, exposen amb una altura de cap i de prepotència excessiva que el futbol és un negoci i comporta tot un món de corrupció i males pràctiques intolerables. Estic 100% d’acord però aquest rotllo moralista de fireta no me l'intenteu vendre amb l’iPhone a les mans i tot l’esclavatge que crea i provoca el món tecnològic d’avui en dia. Les coses s’han de saber separar. En cas de dubte, el millor és el silenci en lloc dels sermons ètics. Aquest segon grup el formen persones que no han jugat mai a aquest esport i els seus discursos i parafernàlies mentals els limita alhora d’apreciar l’essència de tot, el joc, el pur i vibrant joc.

Segurament si no us agrada el futbol no seguireu llegint l’escrit; si ho feu, sou uns valents masoquistes. Mirar i jugar a futbol, en la majoria de casos, treu de la persona reaccions que són impossibles en la vida real. No estic defensant la violència i els insults gratuïts, estic descrivint un fet. És l’alliberació dels instints el que ens fa estar enganxats a una pantalla de televisió o al seient incòmode d’un camp municipal.

“El nou opi del poble!”, tuitegen alguns per les xarxes socials sense ser conscients que el seu grau de dependència d’un món inventat fet de fum és molt més gran. Tots els addictes busquen refugi a les seves penes en altres addictes. Un cop jugant a futbol t’ajuda aprendre moltes més coses que una vida sencera de “cops” sense donar la cara, o si més no t'espavila. Els que estimem aquest esport som els que amb més passió reneguem del circ que s’ha muntat al voltant del joc que consisteix en una cosa tan fàcil com introduir una piloteta entremig de tres pals, dos jerseis o dues llaunes.

L’altre dia, quan Messi va marcar el primer gol de la final de la Copa del Rei, em vaig adonar del perquè de la meva passió per aquest esport; va ser quan la meva raó intentava explicar perquè se m’havia posat la pell de gallina mirant un fotut gol. No sóc un fanàtic empedreït, però més enllà de l'instint salvatge que ens pot treure el futbol, també té el poder de mostrar la bellesa, l’harmonia del joc, els límits d’aquest esport que semblaven impossibles d'arrabassar. Si has jugat alguna vegada a futbol, el joc de Messi és com una esputada de saliva dejuna a la cara, una mostra del teu pèssim nivell i de les immenses possibilitats que hi ha per fer entrar la pilota. És com si Charles Dickens li escriguis un poema sorneguer a Albert Espinosa.

És una pena molt gran que hi hagi gent frontalment oposada al futbol. Una pena tan gran com el fet que la majoria de gent fanàtica del "show" de futbol, no pas del joc, no hagi llegit mai un llibre , o les instruccions d'un electrodomèstic, o no haig anat mai a veure una obra de teatre. Per gustos colors, però no us poseu tant amb el futbol! I si us poseu amb algun esport, crec que s'ha dit poca cosa sobre el criquet tibetà

COMENTARIS

Això comença a tenir cara i ulls...
Follet del Pont de la Frau, 11/06/2015 a les 08:24
Noi, lo nivell dels teus escrits ha remuntat una mica. Potser et van anar bé les clatellades que et van donar alguns lectors en comentaris anteriors. O potser sóc jo qui, com tu, no es considera fanàtic, va jugar a futbol i també se li va posar la pell de gallina amb el gol de Messi. Potser és la suma de les dues coses: una millora en l'estructura del teu escrit sumada amb una coincidència personal amb el contingut del que exposes avui. Que conservi ambdues retines després de no detectar les 68 faltes flagrants que feies de mitjana, també hi deu haver contribuït. "Futbol és futbol" és una de les moltes grans filosofades que han supurat d'aquest gran circ mediàtic podrit, que viu d'una espècie d'espectacle estocàstic on es barreja art, talent, passions i físic. Però... alerta! Que sóc de Solsona i estic federat en l'esport municipal per excel·lència, i no puc fer un sol comentari sense fotre una crítica. Aquesta vegada, però, seré benevolent amb tu, petit saltamartí: no et descuidis mai, en els teus articles, ni que falti 10 segons perquè comenci el Barça-Bayern, de posar un punt i final vailet! ;D
Funbolero
Anònim, 11/06/2015 a les 11:01
Crec que t' has deixat un grup i molt important i crec que ja es majoritari.
El que no li agrada el futbol però, quan juga el Barça (si és una final o un Barça-Madrid) o la Selecció Catalana, passa a ser l' incondicional per excel·lència i el més entès. Tanmateix, pel seguidor del Madrid i de la Selecció Espanyola.

Crec que el grup que barreja esport "equip i colors" i política ja és un grup molt nombrós! Això, sí! No els demanis res que afecti a l' Eibar!!
Cohelo?
Anònim, 11/06/2015 a les 13:04
Suposo que qui t'inspira és Paulo Coelho. Vaja, jo no m'equivoco quan escric el nom dels meus referents.
Cal...
Anònim he dit , 11/06/2015 a les 15:58
Cal distreure al personal , ja que la relligió a perdut força entre la joventut.
I a més, el futbol es menja tots els demés esports ,excepte el básquet i formula 1.El futbol de primera, vull dir.
Savi del passeig
Anònim, 13/06/2015 a les 11:53
Quin zasca amb lo del Coelo.....
pregunto
Anònim, 14/06/2015 a les 00:36
Es diu "fumbol" o "furbo"?. Y el dies comptats, no "contats"; crec jo, vaja.
graduats en filologia everywhere
JS, 14/06/2015 a les 16:24
tots els que doneu lliçons sobre faltes ortogràfiques espero que no n'hagueu fet mai ni una, en cas contrari quins bocamolls
Pompeu
Comtes, comptes i contes, 14/06/2015 a les 17:13
Suposem que els "casos contats" són en realitat "casos comptats". Bon graduat en estudis literaris. Esperem que jugui millor al futbol.
Faltes, faltes a la raó JS
Rebequeta de màniga llarga, 14/06/2015 a les 20:15
""tots els que doneu lliçons sobre faltes ortogràfiques espero que no n'hagueu fet mai ni una, en cas contrari quins bocamolls""

Un dia pots fer una falta. Dos dies. Ara s'hi fixa una mica més i no en fa tantes, però abans escrivia tal com li rajava. Hi ha faltes que no les corregeix el corrector. I quan escrius en un mitjà púbic, queda bastant malament fer faltes.

PD: púbic no és una falta, està escrit aspreçamend.

PD2: «Un paio amb samarretes reivindicatives, amb una barba arreglada però no a la moda parlamentaria, donant lliçons practiques de moral i de comportament» Uriol Gilibets | Actualitzat el 24/11/2014. Aquell dia em vaig esgarrifar, és molt important escriure vé si bols ca at tingin en "conte".

Graduat
Anònim, 17/06/2015 a les 15:11
Oriol,

Critiques els qui fan discursos moralistes però tu no pares de prejutjar amb arguments carregats de pretensiosa grandiloqüència.

Dius que t'inspira Paolo Coelho però escrius malament el seu nom.

Dius que ets graduat en estudis literaris i farceixes els teus articles de faltes d'ortografia. Per exemple: "És com si Charles Dickens li escriguis un poema sorneguer a Albert Espinosa" (escriguis?! suposo que volies dir "escrivís" o "escrigués").

Oriol, deixa'm que jo també t'engalti una frase moralista: "la mediocritat inconscient és atrevida i perillosa".
Ruyra
Ruyra, 17/06/2015 a les 16:41
La ignorància és atrevida.
la comunicació
Zaratu, 23/07/2015 a les 21:42
La comunicacio es la forma que tenen els esers vius de transmetre la informació, les faltes que pujis fer escrivint no reflecteix de cap manera la teva comprensio sobre linformacio, en canvi estar atent a una estupides inútils i nefastes normes i no fixarse amb el fons de linformacio. Estic seguríssim que luriol enten molt mes be els missatges que envia coelo que no pas un esclau de la moral del resentiment que tingui un llibre daquest gran escriptor per algun regal mal fet, dalguna persona mes oberta de ment!

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Uriol Gilibets
"Graduat" en Estudis Literaris. Inspirat per grans persones com Jorge Bucay, Paulo Cohelo i els savis del passeig
Predicció Solsona
dimarts
10°C  21°C
dimecres
8°C  18°C
dijous
7°C  16°C
Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»
Jordi Cuixart, president d'Òmnium/Adrià Costa

Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»

El president d'Òmnium fa una crida a preservar "els drets bàsics" de la ciutadania amb una aturada que "enviï un missatge clar a la Unió Europea" | "Estem convençuts que tots els sindicats faran tot allò que sigui possible perquè aquesta vaga es produeixi i tingui un resultat històric", afirma Cuixart

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: