Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Manresa és la ciutat que genera més atracció comercial

A la Catalunya Central, Berga és la que té un percentatge de locals ocupats més alt i, per contra, Solsona és la ciutat que genera menys atracció comercial i Igualada la que té menys locals ocupats

| Actualitzat el 25/07/2013 a les 18:19h
Punts d'interès comercial a Manresa. Foto: Eixos.cat

Les cinc capitals de comarca la Catalunya Central tenen una dinàmica comercial positiva ja que generen una important atracció comercial i tenen un percentatge de locals ocupats reduït si ho comparem amb altres ciutats catalanes, especialment de la Regió Metropolitana de Barcelona o del Camp de Tarragona. És la principal conclusió d'un estudi de l'observatori econòmic urbà Eixos.cat, que impulsa l'empresa Planol.info, a partir d'un cens d'activitats comercials elaborat amb un exhaustiu treball de camp. El cens, que es va fer simultàniament a les principals ciutats catalanes, va ser realitzat per Planol.info al llarg del 2012 per encàrrec de la divisió cartogràfica de la multinacional finlandesa Nokia. Hi van participar una quarantena de col·laboradors distribuïts per tot el territori i es van censar, categoritzar i geolocalitzar més de 100.000 establiments i locals buits. En el cas de les cinc capitals de comarca de la Catalunya Central, el cens ha cobert les àrees residencials de densitat mitjana i alta i només s'han exclòs les de densitat baixa. En concret es van censar prop de 1.500 comerços i locals buits a Manresa i Vic, 800 a Igualada, 500 a Berga i 300 a Solsona.
 
L'estudi ha utilitzat dos indicadors: l'Índex d'Atracció Comercial (IAC) i l'Índex d'Aprofitament del Teixit Comercial (IATC). L'IAC es calcula com el percentatge de comerços d'equipaments per la a llar i la persona respecte el total de locals amb ús comercial.
 

Aquesta tipologia de comerç, a diferència del comerç quotidià, és el que justifica el desplaçament des d'altres municipis a la recerca de varietat i establiments de referència i, a més, permet dinamitzar altres sectors comercials com la restauració o l'oci. Els estudis elaborats a l'observatori Eixos.cat han pogut establir un llindar del 30%, per sobre del qual es considera que una ciutat genera atracció comercial. Per la seva banda l'IATC es calcula com el percentatge de locals ocupats respecte al total de locals que admeten ús comercial (s'exclouen altres usos com l'aparcament i l'habitatge). Un IATC elevat és senyal d'un bon dinamisme comercial per bé que també està en relació amb el model urbanístic. Els estudis elaborats a Eixos.cat han pogut establir un llindar del 80%, per sota del qual es considera que la situació comença a ser problemàtica ja que es genera el risc d'una creixent desertificació comercial.

Índex Berga Igualada Vic Solsona Manresa
Índex d'atracció comercial* 33,4 38,5 32,0 28,3 42,3
Índex d'aprofitament del Teixit Comercial** 93,0 86,3 89,3 93,4 87,6





* Percentatge de comerços d'equipaments per la llar i la persona respecte el total de locals amb ús comercial
** Percentatge de locals ocupats respecte al total de locals que admeten ús comercial

L'Índex d'Atracció Comercial és especialment elevat a la ciutat de Manresa (42,3%), fet que consolida aquesta ciutat com un referent comercial de primer ordre. Per contra Solsona se situa en el 28,2%, lleugerament per sota del llindar del 30%. La resta de ciutats es mouen en uns percentatges satisfactoris, entre el 30 i el 40%.
 
Per la seva banda l'Índex d'Aprofitament del Teixit Comercial es mou en uns percentatges superiors al 80% a Manresa, Igualada i Vic i al 90% a Berga i a Solsona. Cal tenir en compte que diverses ciutats de la Regió Metropolitana de Barcelona i del Camp de Tarragona se situen en percentatges propers al 70%. Si bé cert que no s'han detectat problemàtiques greus en aquests municipis, l'anàlisi a nivell de barri o carrer oferiria una diagnosi més precisa de la situació del comerç a cada ciutat.
 
Totes les dades del cens de les quatre capitals de comarca es poden visualitzar a Eixos.cat, un observatori econòmic urbà impulsat per Planol.info on estan geolocalitzats i categoritzats els establiments comercials, les activitats econòmiques i els locals buits de tot Catalunya. El Geoportal IDEC de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i el visor Sitmun de la Diputació de Barcelona incorporen les dades de comerç urbà d'Eixos.cat. A més, diversos ajuntaments catalans treballen, a partir d'aquesta plataforma, amb estratègies de dinamització econòmica, suport al comerç local i foment de l'emprenedoria.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dissabte
9°C  22°C
diumenge
11°C  25°C
dilluns
12°C  24°C
Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: