Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

El Salí de Cambrils

| Actualitzat el 26/04/2012 a les 22:31h

Vista Foto: António Mora  

Anàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, a Cambrils, al terme municipal d’Òden, a la comarca del Solsonès Sobirà.
El topònim que comparteix amb un població de la costa tarragonina, no és pacífic, i més enllà del sentit etimològic ‘ lloc on s’arredossen les cabres’, hi ha qui defensa una evolució des del llatí camera ‘cambra’, fins al significat cambril [cambra elevada i accessible situada darrere un altar presidit per una imatge visible des de la nau principal que rep una especial veneració].
Del salí, ens expliquen que l’any 1963 va ser l’últim pel que fa a l’explotació de la sal; les raons cal buscar-les tant en una baixa demografia, com en els costos d’explotació i transport. Afegiré aquí l’especial interès del feixisme pel que fa a la despoblació del mon rural, i la forta demanda de ma obra, de sectors com el tèxtil, i/o la construcció, tant a les ribes del rius, Cardener, Llobregat, Ter,... a les terres planes del Vallès, Baix Llobregat,.. o a les comarquesde vora mar, Maresme, Barcelonès ,...

 
 
Les surgències de fonts d’aigua salada, sota el veïnat de Llinars, on neix la Ribera Salada – coneguda també com Riu Fred en aquest primer tram – van donar lloc des de l’edat mitjana a la producció de sal que s’ obtenia evaporant l’aigua. 

Esglaó Foto: António Mora
 
A partir de 1780 l’activitat agafa més embranzida, i es documenta una explotació de caràcter quasi industrial, que aprofitant la complicada orografia de la zona, articularà un sistema que comença en unes grans basses, i des d’aquí mitjançant un sistema de canals de fusta, recs i reguerons, farà arribar l’aigua a les eres o bancals d’evaporació.
 
Les eres o bancals d’evaporació es construïen amb rajoles d’argila perquè l’aigua no s’hi filtrés, i s’omplien amb uns tres centímetres d’aigua salada. Es necessitaven tres dies de bon temps perquè s’evaporés l’aigua i, després, feien munts amb la sal i es posava en uns estenedors. 
Avui tot plegat presenta un evident estat de degradació, que la catastròfica situació econòmica del Regne d’Espanya, complica un xic més. Existeix la voluntat de restaurar aquest Salí de Cambrils , i convertir-lo en un element d’interès per al turisme ‘cultural’ que podria esdevenir un dinamitzador d’aquesta zona. Des del Centre de Natura es fan visites guiades per difondre aquest espectacular indret. 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
diumenge
16°C  28°C
dilluns
13°C  28°C
dimarts
14°C  27°C
Hilari Raguer: «Una Catalunya independent no agrada al Vaticà, però hi negociaran»
El monjo i historiador Hilari Raguer/Adrià Costa

Hilari Raguer: «Una Catalunya independent no agrada al Vaticà, però hi negociaran»

El monjo de Montserrat i historiador està convençut que la República catalana "ha de tenir un exèrcit" | Creu que l'únic que pot fer ensopegar el procés és "la por a represàlies" | "Vaig decidir fer-me monjo a la presó de Montjuïc sota procés sumaríssim. Em vaig fer monjo del 'susto'", diu

 
 
Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: