Si ho mirem globalment, podria semblar que la màquina funciona: el nombre de capellans catòlics a tot el món creix. En canvi, si fem focus sobre Europa, fa dècades que la davallada augura un futur incert. Els capellans envelleixen i no hi ha relleu generacional. Falten capellans: alguns diuen que l'Església no afronta el problema, altres opinen que està pagant car algunes postures arcaiques i altres actuen i aconsegueixen vocacions sent més ortodoxos que mai... En tot cas, aquesta és una de les conseqüències visibles de la crisi del catolicisme, una de les transformacions socials de les darreres dècades. 

 

Posem de manifest la recuperació dels seminaris menors, el fet que els nous moviments i els grups més conservadors (com l'Opus Dei) aconsegueixen més vocacions religioses que els moviments cristians de base, l'arribada de capellans estrangers, el contrast entre els capellans més grans, més crítics amb la jerarquia, i els joves, i la reafirmació del fet de ser capellà a través de signes externs tradicionals, com el vestit.

 

A Catalunya, només un centenar de joves es preparen per fer de sacerdots, mentre que dos de cada tres dels 1.500 capellans de diòcesi que hi ha tenen més de 70 anys. La tendència a la baixa és més alta a Catalunya que a la resta de l'estat: en dues dècades hi ha un 25 per cent menys de capellans.
D'entre les opinions que aboca el reportatge, destaca la del bisbe de Solsona, Xavier Novell: "Penso que la major part de capellans de la diòcesi crec que haurien de corregir algunes de les seves opinions perquè no son adequades. Com, per exemple, aquesta del celibat opcional."