Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Pelegrinatge a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona amb motiu de les beatificacions dels màrtirs claretians

La basílica de la Sagrada Família de Barcelona acollirà la beatificació de 109 claretians màrtirs

, Solsona | Actualitzat el 12/09/2017 a les 08:04h

Les restes de Josep Vidal Balsells i el germà Julián Villanueva Olza reposen a l'església del Cor de Maria, a Solsona



El proper dia 21 d’octubre de 2017, la Delegació de Pastoral de Peregrinacions del Bisbat de Solsona organitza un pelegrinatge a la Sagrada Família de Barcelona amb motiu de les beatificacions dels 109 màrtirs claretians assassinats el 1936, dels quals nou d’ells fills de la diòcesi de Solsona.
D’aquests nous beats cinquanta vuit eren de la comunitat claretiana de Cervera que inclou els divuit màrtirs de Mas Claret.
La jornada començarà a les 10 del matí amb la cerimònia de beatificació a la Basílica de la Sagrada Família, presidida pel Cardenal Angelo Amato,  Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants.
En acabar aquesta celebració ens traslladarem al restaurant la Pineda de Gavà on tancarem la jornada amb un dinar de germanor.

Informació i inscripcions
Cesca Roig – 609 96 54 50 – [email protected]
Des del 28 d’agost al 28 de setembre.
Preu: 18€ (autocar) + 18€ (dinar)

Disposarem d’autocars per als trasllats a Barcelona des dels diferents punts d’origen de les persones que ens acompanyin.
En el cas que s’utilitzi el cotxe particular per al trasllat hi ha la possibilitat d’assistir únicament al dinar.
Us animem a participar d’aquest dia tan esperat per a retre homenatge als nostres germans martiritzats.

Entre ells hi ha el germà Ferran Saperas i Aluja, enterrat al tempre parroquial de Tàrrega; l'estudiant Josep Vidal Balsells i el germà Julián Villanueva Olza, ambdós enterrats al temple parroquial de Solsona; el pare Enric Cortadellas i Segura, nat a les Oluges; el pare Agustí Lloses i Trullols, nat a Cervera; el germà Josep Casals i Badia, nat a Berga; el pare Mateu Casals i Mas, nat a Bagà; el germà Ramon Rius i Camps, nat a Santa Fe de les Oluges; el germà Marià Binefa i Alsinella, nat a Anglesola; el germà Josep Cardona i Dalmases, nat a Prades de Molsosa; el germà Josep Soler i maimó, nat a Guardiolada; el pare Càndid Casals i Sunyer, nat a Malanyeu.
D'aquests nous beats, cinquanta-vuit eren de la comunitat claretiana de Cervera, que inclou els divuit màrtirs de Mas Claret.

Josep Solè i Maimó, màrtir claretià
Nasqué l’any 1890 a Guàrdia-lada. Fou germà claretià de la comunitat de Cervera.
El 20 de juliol de 1936 arribà al convent de la comunitat claretiana de Sabadell. Aquest dia els temples de la ciutat foren incendiats. La comunitat claretiana local fou dispersada. La seva Església fou cremada. Els claretians fugiren. El 4 d’agost el pare Mateu Casals, el germà Josep Cardona, el germà Josep Solè Maimó,…, foren detinguts per uns anticlericals a les cases on aquells s’havien refugiat. Els portaren a la presó de Sabadell. El 4 de setembre de 1936, uns revolucionaris assaltaren la presó, i, per la nit, se’ls endugueren, carregant-los en cotxes. L’endemà els cadàvers dels religiosos estaven a llocs propers a Sabadell. El del màrtir Josep Solè estava junt a la carretera de Castellar a Tarrassa. Serà beatificat a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Mateu Casals i Mas, màrtir claretià
Nasqué el 1883 a Bagà. El 1898 ingressà al seminari diocesà de Solsona. Passà després a la congregació claretiana. Es formà religiosament a Vic, Cervera,… El 1903 féu la professió religiosa. El 1911 fou ordenat sacerdot. Destinacions: Solsona, Cervera, Sabadell. Claretià modèlic, gran predicador.
La guerra el trobà a la comunitat claretiana de Sabadell. S’hagué de refugiar a una casa particular. El 4 d’agost el detingueren. El portaren a la presó de Sabadell, on hi tenia tants companys claretians. Esperaven el martiri, estaven animats, resaven el Sant Rosari,… El primer divendres de setembre els claretians empresonats confessaren i combregaren. L’endemà, 4 de setembre, uns revolucionaris assaltaren la presó. Se’ls endugueren. El P. Casals s’encaminà joiós cap al martiri, que visqué amb enteresa. Animà a altres a cridar: ¡Viva Crist Rei!, ¡Viva el Sagrat Cor de Jesús! El 5 de setembre de 1936, dins el terme de Sant Quirze de Terrassa, morí màrtir. Fou enterrat al cementiri d’aquesta localitat. El beatificaran a Barcelona el 21 d’octubre.
Josep Cardona i Dalmases, màrtir claretià
Nasqué l’any 1916 a Prades (Molsosa). Ingressà a la congregació claretiana. Féu els estudis religiosos a Cervera i Vic. El 1932 féu la professió religiosa. Fou destinat a Cervera, Solsona i Sabadell. Fou germà claretià pietós, exemplar, complidor.
L’any 1936, dispersada la comunitat claretiana de Sabadell, fou acollit a una casa de la ciutat. El 4 d’agost uns anticlericals l’empresonaren. A la presó hi havia molts companys de comunitat. Es preparaven al martiri, estaven animats, resaven el Sant Rosari. El primer divendres confessaren i combregaren. El 4 de setembre uns revolucionaris assaltaren la presó. Se’ls endugueren. Seguí una matança de religiosos. El germà Cardona morí perdonant. Fou màrtir el 5 de setembre de 1936 en un revolt de la carretera de Sabadell a Santa Perpètua. Tenia 20 anys. El beatificaran a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Marià Binefa i Alzinella,màrtir claretià
Nasqué l’any 1904 a Anglesola. Ingressà a la congregació claretiana. El 1933 féu la professió religiosa.
Al esclatar la guerra estava a la comunitat claretiana de Sallent (Barcelona). El 20 de juliol a Sallent els claretians celebraren unes Misses a la capella de la casa natal de sant Antoni Mª Claret. Després els avisaren que havien d’abandonar el convent. El germà Binefa aconseguí refugiar-se en una casa particular. Allí, uns revolucionaris detingueren a ell i al seu protector. Els portaren al Comitè. Allí hi estaven detinguts altres companys de comunitat. Morí màrtir el 25 de juliol de 1936, davant el cementiri de la vila. Allí l’enterraren. Serà beatificat a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Josep Casals i Badia, màrtir claretià
Nasqué l’any 1891 a Berga. Ingressà a la congregació claretiana. El 1911 féu la professió religiosa. Com a germà claretià fou destinat a diverses comunitats.
El 21 de juliol de 1936 hagué de fugir del convent claretià de Vic, que fou incendiat. Passà a refugiar-se en diversos llocs. Passà per diverses peripècies. Per aquells dies manifestà que “no li sabria greu morir per Déu, però sí per qualsevol altre ideal humà o polític”. El detingueren el dia 8 d’octubre. El tancaren a la presó de Vic. Fou màrtir el 24 d’octubre de 1936 a la carretera de Vic a Manlleu, terme de Gurb. Fou enterrat a Granollers de la Plana. Serà beatificat a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Agustí Lloses i Trullols, màrtir claretià
Nasqué l’any 1906 a Cervera. Ingressà a la congregació claretiana. El 1924 féu la professió religiosa. El 1931 fou ordenat prevere.
L’any 1936 la comunitat claretiana de Lleida fou foragitada. Llavors ell i altres companys hagueren de refugiar-se en una casa particular. Registrada aquesta, foren detinguts. Els portaren a la presó de Lleida. En aquesta, que estava plena de presoners, es pregava molt. El 25 de juliol escrigué a la mare: Escric des de la presó; suposo que són les darreres línies que escric en la meva vida; no ploreu per mi, perquè dono la vida de gust per la glòria de Déu i com a ministre seu; aquesta és la raó del perquè em van a afusellar. Fou màrtir a Lleida la nit del 20 al 21 d’agost de 1936 en l’holocaust col·lectiu de setanta-quatre sacerdots i religiosos. El beatificaran a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Càndid Casals i Sunyer, màrtir claretià
Nasqué l’any 1897 a Malanyeu. Ingressà a la congregació claretiana. El 1919 feu la professió perpetua. El 1920 fou ordenat prevere. Destinacions: Cervera, Vic,… Des de 1934 fou el superior de la comunitat de Gràcia (Barcelona). Fou observant, molt apostòlic, desitjà el martiri.
El 19 de juliol de 1936 hagué d’abandonar el convent de Gràcia, ja en runes. Es refugià en diverses cases particulars. El dia 27 anà a casa d’uns familiars. Allí es trobà amb un registre. Un revolucionari li tragué la boina i li descobrí la coroneta. Li digué: Tu ets cura. Respongué: Sí, ho soc. S’assabentaren que era el superior de la casa del pare Claret. Amb maltractes i blasfèmies el portaren a una txeca. Patí molt. El 29 de juliol de 1936 morí màrtir. Serà beatificat a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Ramon Rius i Camps, màrtir claretià
Nasqué l’any 1913 a Santa Fe de Les Oluges. Féu els estudis religiosos a Cervera i Vic. El 1929 professà com a germà claretià. Fou destinat a Cervera. En certa ocasió la seva mare li digué: “Si algun dia et trobessis enmig de persones que volguessin fer-te renegar de Déu, deixa’t matar i prefereix sempre el martiri”. Respongué: “Mare, us asseguro que si es presentés aquest moment jo escolliria sempre donar la vida per Déu”.
L’any 1936 pertanyia a la comunitat de Cervera. Dispersada aquesta, es refugià a la casa paterna, a Santa Fe. Portava sempre a sobre el rosari, l’escapulari, algunes medalles i La imitació de Crist de Tomàs de Kempis. El 2 de setembre de 1936, catorze revolucionaris anaren a la casa. Demanaren per ell. Li preguntaren si era frare. Digué: Sí, sóc religiós; ningú em va enganyar al elegir aquesta vida, només penso en tornar a reunir-me amb la meva comunitat. Se’l endugueren. S’acomiadà de la mare, la va abraçar i besar. Aquell mateix dia fou màrtir a Cervera. Fou enterrat a una fosa comuna. Serà beatificat a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Enric Cortadellas i Segura, màrtir claretià
Nasqué l’any 1909 a Les Oluges. Ingressà a la congregació claretiana. El 1926 féu la professió religiosa. El 1934 fou ordenat sacerdot. Fou destinat a Cervera. Deia: si cent vegades nasqués, cent vegades entraria en la Congregació, encara que m’haguessin de matar. Fou entusiasta, molt fervorós, molt intel·ligent, gran esperança de la congregació.
Al esclatar la guerra era de la comunitat de Cervera. Passà a refugiar-se a la casa paterna, a Les Oluges. A les 24 hores del 24 d’agost de 1936 uns revolucionaris trucaren a la porta. L’arrancaren dels braços de la mare. Digué: què trist es tenir mare en algunes ocasions de la vida, no ploreu per mi. Se’l emportaren detingut. Aquella nit fou màrtir al cementiri de Cervera, exclamant: “Oh dolç Cor de Maria, sigueu la salvació meva”. Fou enterrat a Cervera. El beatificaran a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Estudiant Josep Vidal Balsells, màrtir claretià
Nasqué l’any 1908 a Santa Coloma de Queralt. Ingressà a la congregació claretiana. El 1935 feu la professió religiosa. Com a estudiant claretià passà a Solsona. Era un jove excel·lent, apostòlic, molt pietós. Estava disposat a acceptar el martiri com una gràcia especial.
Amb l’arribada de la guerra passà a refugiar-se en diversos llocs del Solsonès. Finalment, a Navès. Escrigué una carta als seus pares, demanant-los que l’anessin a buscar. Aquesta caigué en mans del Comitè de Santa Coloma de Queralt. Llavors, uns revolucionaris l’anaren a buscar. El trobaren a cal Grifé de Navès. Li digueren que el portarien a casa. Ell s’ho cregué. Pujaren al cotxe. Agafaren, però, direcció Berga. Aquell 22 d’agost de 1936, a la carretera, davant de la casa Torrecanuda, morí màrtir. Va ser enterrat a la parròquia de Solsona. Serà beatificat a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Ferran Saperas i Aluja, màrtir claretià
Nasqué l’any 1905 a Alió (Tarragona). Fou germà claretià. Al esclatar la guerra estava destinat a Cervera. Pel juliol de 1936 hagué de fugir. El mes següent fou detingut junt a La Rabassa. El carregaren a un cotxe, on passà un calvari. Li parlaren de manera incorrecta de dones. Protestà: això no, soc religiós i mai… Li parlaren de coses molt contraries a la castedat. Respongué: Mateu-me si voleu, però no em parleu d’aquestes coses. Pararen el cotxe. Li arrancaren els vestits i li feren … Cridava: Mateu-me si voleu. Però no em facis això. Li digueren que el portarien a unes prostitutes i que li perdonarien la vida si anava a elles. Respongué que el matessin si volien, però que ell no faria cap d’aquestes coses. El portaren a 4 ó 5 prostíbuls. Foren 15 hores dures. Exclamava: Verge soc i verge moriré! ¡Mateu-me si voleu, però no em forceu a pecar! Això mai!. No us canseu. El que professo no em permet fer aquestes coses i no les faré. El 13 d’agost de 1936 fou màrtir de la castedat junt a la porta del cementiri de Tàrrega. Està enterrat a la parròquia d’aquesta ciutat. El beatificaran a Barcelona el proper 21 d’octubre.
Julià Villanueva i Olza, màrtir claretià
Nasqué l’any 1869 a Villanueva. Ingressà a la congregació claretiana. El 1898 féu la professió religiosa. Al esclatar la guerra estava al seu destí, Solsona. Anà a refugiar-se a la masia Viladot. A primers d’agost uns revolucionaris cremaren l’altar de la capella d’aquesta masia. Li preguntaren al germà qui era. Respongué: jo sóc religiós, catòlic, apostòlic, romà, i, a més, de Navarra. Llavors, al anticlerical que l’apuntà, li digué: no em féu por ni vos ni el vostre fusell. Podeu matar-me, però vos i jo haurem de presentar-nos algun dia davant del tribunal de Déu, i Ell és el Jutge suprem… Havent-hi molts testimonis, no el mataren. Però, el 1 de setembre de 1936 els revolucionaris tornaren a cal Viladot. Els allí refugiats, fugiren. Mes tard el germà tornà cap a la casa. Al vespre, uns revolucionaris, molestos per la seva confessió religiosa, anaren a buscar-lo. El pujaren a un cotxe, el maltractaren molt. L’auto parà uns dos quilòmetres abans de Su. El feren baixar. Li arrancaren els vestits. Li digueren que el matarien. S’agenollà, pregà uns minuts. Els digué que els perdonava i que pregava a Déu que la seva sang els convertís. Allí fou màrtir. Fou enterrat a la parròquia de Solsona. Serà beatificat a Barcelona el proper 21 d’octubre.
 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dissabte
9°C  22°C
diumenge
11°C  25°C
dilluns
12°C  24°C
Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: