Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

El nus a la gargamella

| Actualitzat el 11/09/2017 a les 19:01h



   Acabem d’emprendre el mes de setembre, l’últim tram que ens separa de la data cabdal del referèndum. L’ambient s’ha enrarit, diríem que està prenyat i aquest nus que dic fàcilment davalla al cor per crear-hi allò que se’ns hi forma davant una expectació periclitant i que pot esclatar en algun desastre  d’un moment a l’altre. Aquest ambient resulta en certa manera espectacular, el Molt Honorable senyor Puigdemont es manté en una enteresa que fa l’efecte que no es torçarà, facin que facin els contraris, i que les amenaces i els auguris de destrucció final que li adreça el senyor Rajoy no l’intimiden gens. I les respectives comparses fan igual, cop d’amenaça i escàndol des del govern central i sang freda i aplom dels nostres. El ciutadà viu sumit en aquest enjòlit i està esperant a veure que rebenti el gros enfarfec amb tant d’explosiu ─el bon català l’espera amb el degut resultat final de la nostra Sobirania.

  La veritat és que a Catalunya no ho havíem vist mai això, aquesta valentia, aquesta claredat, aquest amor segur i irreductible a la Pàtria. Això ens fa concebre l’esperança que  anem bé. Però per descomptat que anem bé, basats en el nostre dret i en el do Déu que els altres no poden manipular, ni impedir. Aquesta situació final exigeix de nosaltres plena aportació al nostre President i comparsa; ens donen el magnífic exemple i fóra vilesa lletja, lletja, deixar-los sols. L’atot més fort contra els de Madrid i la raó universal i acceptada pel món serà la voluntat majoritària del poble català. El món, si no de l’enjòlit que sofrim molts, participa de la nostra aportació a la voluntat dels nostres i si veu que el poble vol majoritàriament la independència, estarà molt d’acord amb la decisió de ser lliures i fins arribaran a alçar la veu, davant qualsevol marranada contra nosaltres des del centre.

  Per mi, aquest atot que acabo d’exposar, el de la nostra aportació valenta i efectiva, és allò de més vàlua per a nosaltres en aquesta circumstància. Prou que la Generalitat, l’ANC, Omnium Cultural i altres institucions mouen trobades, fan campanyes per tal de conscienciar els catalans respecte a aquesta conveniència de ser-hi tots i de treballar-hi tots, ferms en l’embranzida final, centrada en l’aplec de la Diada d’avui, 2017, a Barcelona que ha desbordades les previsions més optimistes. Ah, això ha donat bo de veure! Però pareu ment que els polítics del centre en passen, d’aquestes manifestacions milionàries a favor de la independència, i les ignoren, quan no les vilipendien, com ha fet el senyor Rajoy, el qual es comporta en aquest tràngol com el Caballero de la trista figura.

  La Consitución, i altra legislació espanyola, sentències de tribunals suprems i no suprems, han embolcallat Catalunya d’una teranyina que la vol immobilitzar i impedir-li que adquireixi nom al món i sigui lliure. I contra això no hi valen tant estratègies legals i altres procediments assenyats, cal rompre-ho tot, i el sistema més adequat és el que ha proposat avui el senyor Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, en plena manifestació a Barcelona: Revolució, trencament de lligams i de falsos vincles, que tan sols afavoreixen un cantó. I valentia. Anar a la nostra i no fer cas d’esquinçaments de vestidures, de veus d’escàndol i d’amenaces. Que vénen contra nostre amb tancs? Tanqueu la porta de baix, el balcó i la finestreta i estigueu-vos segur a caseta, i deixeu-los que avancin. Mi jugo el coll que s’alçaran veus molt fortes a Europa i al món contra l’atemptat.

  Fixem-nos finalment, que aquesta manifestació d’avui a Barcelona, i totes les altres que l’han precedida i que ha estat si fa no fa, són el nervi i la pedra angular on recolza el nostre dret i la nostra voluntat de ser lliures. No hi ha seny ni força humans que s’hi puguin oposar. En davant amb el nostre President i la nostra Presidenta. Quina sort que en tenim! Tan sols els falta el nostre suport incondicional, l’aplom, la sang freda, la visió i la valentia amb què ells procedeixen.

Pere Ortís.   
 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dissabte
9°C  22°C
diumenge
11°C  25°C
dilluns
12°C  24°C
Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: