Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Escàndol vergonyós

| Actualitzat el 10/08/2017 a les 09:09h

    Fa dies que dura aquest escàndol a l’aeroport del Prat. ¿Qui en té la culpa? El govern de Madrid i la Generalitat es tiren la pilota l’un a l’altre, Rajoy diu que la Generalitat té competències, i doncs que ho arregli; la Generalitat diu que l’aeroport és competència del govern central, i que ell manté les coses d’aquesta manera, perquè així ho vol, segons què deia el senyor Turull explícitament. El cas és un exemple flagrant dels avantatges de la unidad; Catalunya ha de viure a remolc d’un govern que no l’estima i  no és senyora i mestressa per treure’s ella mateixa les castanyes del foc ─que altres galls cantarien si ho pogués fer. He sentit dir, pels mitjans, que la Generalitat prou que ha demanat a Madrid la plena potestat sobre l’aeroport del Prat, i bufa,  és un mitjà excel·lent per desacreditar Barcelona i Catalunya, quan calgui. Que ara cal més que mai.
   Rajoy hi afegeix unes paraules molt significatives, quan diu: “Els altres aeroports d’Espanya prou que van bé!” Ah, aquesta és la teva inconscient revelació! Si el de Barcelona depengués de la Generalitat, com fóra de llei, no hi tindrien lloc aquests muls. I és que Barcelona, i amb ella Catalunya, tenen un bon nom al món, entre els turistes i entre ciutadans de tota mena i condició, i això és molt més que el que poden tolerar el govern de Madrid i els espanyols. L’aeroport és el punt neuràlgic d’una ciutat, fins d’un país, de cara al món: si els viatgers han de sofrir inconvenients d’esperar-se massa temps, de mal tracte, de funcionament encallat i que no passa, la gent se’n desenganyen i ja per tota la vida li guarden un rancor o altre i fàcilment decideixin no tornar-hi. I això és el que volen Rajoy i comparsa: entrebancar, empudegar els viatgers en l’aeroport del Prat per desacreditar la ciutat i el país. Per aquesta raó els aeroports que no són el de Barcelona funcionen tan bé a la península ibèrica.
  Signe patent i general de la vida emmordassada que ens espera dintre de la unidad. És un fet històric que el govern de Madrid ha tracta d‘entrebancar el bon creixement i el progrés de Barcelona, en molts aspectes. Quan jo era petit i adolescent, manta vegada vaig sentir comentar que Eiffiel volia inicialment construir la seva torre de ferro a Barcelona, i que el govern de Madrid li va fer l’orni i el desmenjat, i l’home, fastiguejat, anà a cercar l’admissió de París... En un escrit de Joan Triadú a la revista Serra d’Or, allà per la dècada dels setantes, comentava que el Walt Disney Land que hi ha a París, primer els americans tractaren d’instal·lar-lo a Barcelona, però altre cop el govern de Madrid no els en féu cas i aleshores pensaren en París; Triadú titula el seu article: Micky Mouse que vas a França...
  Davant d’aquests fets, ni encara que fos davant d’aquests dubtes ─confirmats per tantes altres fineses de Madrid envers Catalunya─, encara hi ha catalans que de Madrid n’esperen la lluna en un cove. Fixeu-vos en l’aspecte de les infraestructures si no és eloqüent, aquí n’anem privats d’atots que si depenien d’un govern català lliure faria anys que estarien llestos ─cordó mediterrani, trens modernitzats per comptes de carraques que no rutllen i que a cada moment fan pana, estacions de tren i de metro a Barcelona de primera necessitat aturades i a mig fer, trens d’alta velocitat construïts en altres indrets peninsulars que diu que van buits, etc.─, però això és el que volen, fer la guitza a Catalunya i tenir-la sotmesa  a la seva voluntat, a la seva mala voluntat.  
   No fa gaire que escoltava per Catalunya Ràdio com Rajoy i Xavier García Albiol afirmaven que el referèndum és il·legal i contra l’estat de dret, que aquesta és la seva màxima insistència. Ni l’un ni l’altre mencionen la llei natural i l’estat de dret domèstic que correspon a cada comunitat humana marcada per una llengua, una història, una cultura, una geografia. Desconeixen la llei natural o la volen ignorar davant els babaus que no en saben res, o que no en volen saber res, com n’hi ha molts entre nosaltres. Vocalitzem-ho una vegada més: Tota aquella llei, escrita per mà d’homes, que contradigui la llei natural és  falsa i cal suprimir-la, puix que és un engany que no obliga més que a aquells a qui convé i encara, que no tots són cecs o de mala voluntat.
  Per tant, endavant, catalans. No fem cas dels qui fan al llarg del nostre camí clapides d’odi i d’amenaça i anem de dret a aconseguir el  nostre ideal de llibertat que ens farà dignes i lliures, com mereixem, com és nostre i ningú no ens pot impedir. Fem costat al Molt Honorable i a les dones i homes que l’ajuden i el secunden amb tanta magnanimitat i valentia.

 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

llei natural
Anònim, 10/08/2017 a les 10:59
I perquè no explica vostè quina és la "llei natural"
és aquella que considera "no naturals" els homosexuals i les lesbianes ?
És aquella altra que prohibeix el divorci ?
És la quina prohibeix menjar carn per setmana santa ?
O la quina prohibeix l'ús d'anticonceptius ?
Potser és la llei del talió? "ull per ull, dent per dent" ?
Es refereix a la Llei de la Selva ? o a la Llei del més fort?
Quin de tots aquests exemples és el quin s'ajusta més a la llei natural Sr. Ortís ??
O és que la "llei natural" és aquella que vostè s'aplica quan vol, allà on vol, i de la manera que vostè vol ? és a dir, "la seva" "llei natural"

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dimecres
8°C  18°C
dijous
7°C  16°C
divendres
8°C  21°C
Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»
Jordi Cuixart, president d'Òmnium/Adrià Costa

Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»

El president d'Òmnium fa una crida a preservar "els drets bàsics" de la ciutadania amb una aturada que "enviï un missatge clar a la Unió Europea" | "Estem convençuts que tots els sindicats faran tot allò que sigui possible perquè aquesta vaga es produeixi i tingui un resultat històric", afirma Cuixart

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: