Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Miquel Iceta: «Si considerés que hi ha un delicte en l''operació Catalunya' estaria a la porta de la Fiscalia»

El primer secretari del PSC considera que, amb l'anunci de l'1 d'octubre, "el principal risc de les institucions catalanes no ve de Madrid" sinó "del Palau de la Generalitat" que les posa en risc

Assegura que situar la "responsabilitat" de la celebració del referèndum en els alcaldes demostra "l'engany" del Govern

Treu ferro al suport de molts votants socialistes al referèndum, pactat o no, que va constatar el CEO

| Actualitzat el 23/07/2017 a les 09:03h
Miquel Iceta (Barcelona, 1960) va tornar a ser proclamat, fa tot just una setmana, candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. Els socialistes catalans fien la seva remuntada al veterà dirigent que ha aconseguit estabilitzar un partit que l'any 2014 estava obert en canal. Ara, amb un discurs inequívoc en contra del referèndum anunciat pel Govern i una proposta de reforma federal de la Constitució defensada a l'uníson amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, aspira a una remuntada. Iceta ha sigut membre de la direcció durant gairebé tres dècades i viceprimer secretari i portaveu en l'època del triumvirat amb José Montilla i José Zaragoza. Amb ells va acaronar els moments de més quota de poder del partit i amb ells en va viure el declivi. Molt ha canviat l'escenari polític català des d'aleshores. Segueix als fogons del PSC amb un projecte que està convençut que és l'única via per a la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya.     

- Content amb l'enquesta del CEO que diu que el PSC podria ser segona força?

- Anem a millor. Però les enquestes s'han de mirar amb un punt d'escepticisme. Fins després de l'1 d'octubre no es decantaran les coses de cara a les pròximes eleccions, que no sabem quan seran.

- Segons el CEO, més de la meitat dels votants del PSC voldrien un referèndum pactat o bé sense pactar amb l'Estat. Vostès, però, defensen un referèndum sobre la reforma de la Constitució. Quina reflexió li mereix?

- Si la pregunta hagués estat si es vol o no un referèndum il·legal probablement la resposta seria diferent. A mi la dada que més m'ha sorprès del CEO és que la gent confia més en la policia nacional espanyola que en el Parlament.

- Sí, però li preguntem pel referèndum.

- Si s'hagués preguntat per un referèndum il·legal hi hauria respostes més matisades.


- Però encara que no s'hagi preguntat així, no li semblen significatives aquestes dades?

- A mi tot em sembla molt significatiu, però com que no vull la independència jo vull que primer em preguntin pel federalisme. Aquesta és la meva opinió i la del meu partit.

- La pregunta del CEO, però, és igual pels votants del PP i de C's i aquests han respost molt majoritàriament que estan en contra del referèndum mentre que els dels partits sobiranistes ho han fet a favor. Els que més es desvien de la direcció del seu partit són els del PSC.

- Perquè són els més tolerants i lliure pensadors, els que cultiven més el dubte que el dogma. Que els electors del PSC siguin els més flexibles explica que el partit estigui creixent. És el que té estar en la posició més central i, per tant, amb més capacitat d'atreure. Per a mi és motiu de satisfacció que el votant socialista sigui el menys dogmàtic. Jo considero que s'ha de fer dos referèndums: un per reformar la Constitució i un per reformar l'Estatut.

- A què atribueix la millora del PSC a les enquestes?

- Sempre hi ha una barreja d'errors aliens i encerts propis. Crec que en aquests moments la gent cada cop veu més que la posició del PSC és més clara, més realista i més positiva i, al mateix temps, veuen que altres propostes no tenen la força, la contundència i la seguretat que havien expressat en altres moments. També hi ha l'efecte Pedro Sánchez en tot això.

- És creïble una proposta de reforma federal de la Constitució que s'impulsa només com a reacció per frenar l'independentisme?

- La Declaració de Granada és del 2013 i el 90% del que diem ara és allà.

Miquel Iceta, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Josep M. Montaner


- Però no s'ha activat fins ara ni s'ha produït cap avenç.

- Ara tampoc. El PSOE fa temps que diu quin és el camí, però està a l'oposició a Espanya de la mateixa manera que el PSC està a l'oposició a Catalunya. Des del punt de vista operatiu pràctic té dificultats per tirar endavant la seva proposta, però fa quatre anys que la defensa. Jo crec que demostra coherència, no com el full de ruta independentista, que canvia cada setmana. És una posició assentada i sòlida que es va concretant i matisant.

- Té la sensació que fan tard?

- Crec que en aquests moments hi ha més gent que està en contra de la independència que a favor. Nosaltres no estem buscant una solució per a un 50% sinó per a un 80% dels ciutadans. La nostra proposta no arriba tard, potser està arribant massa d'hora i tot. Ara que es diu que l'1 d'octubre es votarà sobre la independència té sentit fer altres propostes? Doncs és dubtós. Crec que el que no es produirà l'1 d'octubre és el referèndum efectiu, vinculant i amb garanties que es va dir i, per tant, el 2 d'octubre els socialistes podran tornar a plantejar la seva proposta en un moment políticament més útil.

- Per tant, vostè considera que l'1 d'octubre serà com un diumenge normal?

- Serà com el 9-N del 2014, que van passar moltes coses. El que no hi haurà és el que s'ha promès. No hi haurà un referèndum efectiu vinculant i amb garanties. No és un pronòstic, la gent ja ho sap. Aquesta cosa es convocarà amb menys de 54 dies. Això donarà garanties? I a partir d'una llei que ha de desenvolupar una administració electoral pròpia en menys temps en què una administració electoral que ja existeix prepara eleccions.

- Si van tres milions de persones a votar, el PSC dirà que no ha passat res?

No, direm que tres milions de persones han participat en un procés que no és efectiu ni vinculant ni amb garanties.

"El problema és que el Govern s'ha compromès a què tindrà efectes i no en tindrà. Per això està en fals"

- I no tindrà cap valor?

- Valor tot, però el que no tindrà són efectes. No hem dit mai que el 9-N no tingués cap valor. Cada acció de cada persona té valor. El problema és que el Govern s'ha compromès a què tindrà efectes i no en tindrà. Per això el Govern està en fals. El president Puigdemont s'ha compromès a fer una cosa que no pot fer.

- Ha dit que la reforma de la Constitució ha de ser prou atractiva per convèncer els catalans. El primer pas no seria reconèixer Catalunya com a subjecte polític sobirà?

- Jo crec que com a subjecte sobirà no si entenem sobirania en el sentit tradicional. Catalunya és sobirana en moltes coses ja, moltes decisions les pot prendre el Parlament. Estem en un context de sobiranies compartides. Però ara quan parlem de sobirania la gent entén independència. S'ha jugat massa amb les paraules com per continuar jugant. Catalunya és un subjecte polític que comparteix sobirania amb altres pobles en el marc espanyol i europeu.

- No és incompatible reconèixer Catalunya com a nació i no reconèixer-li el dret a decidir?

- Quantes nacions hi ha al món? Unes 3.200. I d'estats? 200 o 220. Hi ha moltes nacions que estan en un Estat compartit amb d'altres. A la majoria dels llocs del món, les nacions conviuen en un mateix Estat, per desgràcia no gaires en un estat democràtic.

Iceta creu que la majoria de catalans avalarien la reforma constitucional. Foto: Josep M. Montaner


- La cosa està en què hi siguin en aquell Estat perquè així ho han decidit.

- A Catalunya es va votar a favor de la Constitució per sobre de la mitjana perquè Catalunya hi estava còmoda. Nosaltres plantegem un procés de reforma per veure si hi ha una majoria de catalans que veuen bé el nou acord.

- I si aquest nou acord es tombés a Catalunya?

- No crec que passés. Si fracassa l'1 d'octubre els independentistes renunciaran a la independència? Doncs els federalistes tampoc al federalisme. Jo estic convençut que això sortirà bé. Estic convençut que hi ha una majoria de catalans que estarien d'acord amb un nou estatus polític que enfortís l'autogovern i millorés el finançament.

- Si està convençut que anirà bé és perquè hi ha converses amb el PP per activar la reforma de la Constitució a partir del 2 d'octubre?

- No. El PP ha dit que la reforma constitucional no la veuen però que estarien eventualment disposats a discutir-la. Passa que el PP té ara una excusa fantàstica, que és dir que no es pot parlar d'una reforma constitucional perquè s'està plantejant un referèndum il·legal per la independència. Moltes de les coses s'hauran de parlar a partir del 2 d'octubre.

"Estic convençut que hi ha una majoria de catalans que estarien d'acord amb un nou estatus polític que enfortís l'autogovern i millorés el finançament"

- Quins passos concrets faran a partir del dia 2 d'octubre?

- El primer és obrir un espai de debat sobre aquesta qüestió al Congrés. Espero que aleshores es donin condicions perquè cada partit hi digui la seva i a partir d'aquí hi hagi un consens. Quan un s'asseu a negociar ha d'estar preparat per renunciar a coses, si no no hi ha acord possible. Espero que vagi madurant la idea que la solució no està escrita per endavant i que molt probablement no és la que cap partit hagi pensat sinó el resultat d'aquest esforç de tocar vores.

- El govern espanyol no ha dit com pensa impedir l'1 d'octubre. Vostè què trobaria proporcionat?

- No ho sé perquè no sé com ho farà el Govern per fer una cosa que no pot fer. Es tendeix a parlar del Tribunal Constitucional i a oblidar que el Consell de Garanties Estatutàries ha dit que la Generalitat no pot organitzar un referèndum d'aquestes característiques. Estem en un marc legal que no preveu aquesta eventualitat. Com que jo no sé què farà el Govern per saltar-se la Constitució, se'm fa molt difícil saber què farà el govern espanyol per evitar-ho.

- De moment, ha intervingut les finances de la Generalitat.

- El FLA és necessari perquè la Generalitat mantingui la seva capacitat econòmica, però nosaltres no patim, perquè el Tribunal Constitucional va suspendre les partides del referèndum i el Consell de Garanties va dir que la Generalitat no té competències. A més a més no hi ha cap convocatòria, per tant no hi ha ha cap element per pensar que algú es gastarà un euro. L'amenaça del govern de PP probablement quedarà en res, però el que ha de fer el Govern de la Generalitat és no posar les institucions catalanes fora de la llei i complir el que diu el Consell de Garanties i el TC.
 

El líder del PSC demana al Govern que no posi en risc les institucions catalanes. Foto: Josep M. Montaner


- En el marc legal espanyol vigent hi ha tres vies més per frenar l'1-O: la via del 155, la via de la llei de seguretat nacional i la reforma de la llei orgànica del TC que l'habilita com a sala penal i li permet de forma preventiva apartar càrrecs institucionals. Quina creu que és la més proporcional?

- Depèn del que passi. El que sé és que estem parlant d'un referèndum que no ha estat convocat. Sembla que ara busquen els camins perquè arribin les urnes. No sé si estan pensant en la ruta de la seda o de Marco Polo. Estem parlant d'una cosa que no ha succeït. Es presenta un text legal pels teatres i pels pobles i no pel Parlament però que diu coses que no s'aguanten. Es vol emparar el referèndum en un dret a l'autodeterminació que no és d'aplicació a Catalunya. Pensar en què farà el govern espanyol per aturar-ho és molt difícil.

- La remodelació del Govern no li fa pensar que hi ha determinació per celebrar l'1 d'octubre?

- Vol dir que aleshores la senyora Munté no estava determinada a celebrar-lo? Els que estaven al Govern nit i dia dient que volien fer el referèndum no el volien fer en realitat? La determinació no és suficient. Jo vull moltes coses que no sempre s'acaben produint. No sé què faran i no se'ns ha volgut respondre quan ho hem preguntat de moltes maneres al Parlament. Aquí hi ha una gran promesa de gran llibertat i democràcia que passa per una primera fase d'obscurantisme i de negació d'informació dels diputats, una elaboració legislativa fora de la cambra i sembla que també un intent que la llei més important de la història de Catalunya s'aprovi per un procediment excepcional de lectura única sense esmenes i sense demanar prèviament un dictamen del Consell de Garanties.

- Quin paper han de tenir els socialistes i el PSC en l'impediment de la celebració de l'1 d'octubre?

- La responsabilitat és del govern. S'està produint molt intercanvi d'informació però no s'han pres grans decisions. Jo crec que cada dia hi ha algú que es posa a la punta de la Diagonal i va dient "que vénen que vénen" i, per ara, no vénen. No vénen perquè no s'ha produït cap decisió que hagi de suposar un requeriment de cap instrument coercitiu.

- No vénen però posen sobre la taula la via judicial i ens podem trobar amb inhabilitacions de consellers o del propi president Puigdemont. Si això passa, el PSC estarà al costat del Govern per defensar les institucions catalanes? 

- Jo crec que qui ataca les institucions catalanes és qui les situa fora de la llei. El principal risc de les institucions catalanes no ve de Madrid, ve del Palau de la Generalitat. El risc és que l'estat de dret sobre el qual se sustenten les institucions catalanes sigui vulnerat. Nosaltres advertim molt seriosament i amicalment sobre els riscos de situar-se fora de la llei.

"El principal risc de les institucions catalanes no ve de Madrid, ve del Palau de la Generalitat"

- Té més responsabilitat el Govern que l'executiu espanyol?

- Si un busca responsables hem d'anar molt lluny, a una política del PP contrària a l'Estatut. També hi ha responsabilitats compartides de dos governs que han estat sis anys sense seure a parlar seriosament. Cercar responsabilitats no té massa sentit, té sentit buscar solucions. Nosaltres insistim que no hi ha solucions que no siguin negociades i no hi ha negociacions que es puguin produir si algú se situa fora de l'estat de dret.

 

- Hi haurà alcaldes del PSC que hauran de decidir si cedeixen o no locals per votar. Alguns governen en municipis on el 27-S va haver-hi una majoria independentista.

- No han de fer res per impedir-ho. Des de quan el fet de votar depèn dels alcaldes i dels ajuntaments? Si la junta electoral els hi demana alguna cosa, ho faran com sempre.

Iceta critica que se situï els alcaldes com a elements clau de l'organització de l'1-O. Foto: Josep M. Montaner


- I si els hi demana la Sindicatura?

- La Sindicatura, si existeix, existirà 24 hores i vulnerant l'Estatut, que estableix que el règim electoral a Catalunya requereix d'un suport mínim de dos terços dels diputats. Algú que es vol petar l'Estatut té poca autoritat per demanar col·laboració a altres institucions. Crec que cap electe socialista farà una cosa il·legal. Els ajuntaments al 9-N van tenir molt poca feina. Jo crec que muntar tot un dispositiu electoral en 30 dies ja és una pega. Necessitem vulnerar la Constitució i l'Estatut per crear la Sindicatura. Quan la Comissió de Venècia diu que la llei del referèndum hauria d'estar en vigor un any abans ho diu perquè considera que els elements de garantia de l'administració electoral requereixen un temps suficient per posar-se dempeus.

- Vostè diu que els seus votants són flexibles i que els seus alcaldes són demòcrates, però la direcció del PSC ha dit que no anirà a votar.

- És com si vostè va a un restaurant i li pregunten si vol pit o cuixa de pollastre. Però escolti, jo vull conill. Una pregunta que no em pregunta el que a mi no m'interessa per què hi haig de participar?

"És com si vostè va a un restaurant i li pregunten si vol pit o cuixa de pollastre. Però escolti, jo vull conill"

- Però vostè té una posició definida a aquesta pregunta. Potser Colau ho té més difícil.

- Jo en un referèndum que fos acordat sobre la independència votaria que no. Però a un que no serà legal, que no té garanties, que no és efectiu i que no és vinculant jo no hi participo. També està en el seu dret qui no es vulgui definir. Ens hem trobat a Catalunya que la gent ha d'estar obligada a tenir una opinió i que coincideixi amb la d'un o altres. La societat catalana és molt diversa i també es pot canviar d'opinió.

- Pensant en el PSC del 2014, se sent identificat amb la situació que viuen els "comuns" ara?

- Sí, el que passa és que com que nosaltres la vam viure no la desitgem a ningú. S'està produint, però, una injustícia, i és que el Govern es compromet a celebrar un referèndum però ara resulta que de la seva celebració els responsables són els alcaldes. A mi em fa una mica de riure. És la demostració que estan enganyant. Si et compromets a una cosa és que la pots fer. Si vas poder fer el 9-N del 2014 amb recursos propis i voluntaris, per què ara no? És molt estrany. Als "comuns" se'ls ha volgut posar en aquesta situació. Ara, és veritat que hi ha un debat de fons, i diria que gairebé previ, sobre el qual convé que un responsable polític que vol governar aquest país tingui una idea clara i sàpiga si vol la independència o no. Si et vols presentar a unes eleccions has de tenir un model de país i un model de relació amb Espanya. No pots dir que no ho saps o que ja ho pensaràs. 

- La pressió que reben els "comuns" és doble. Junts pel Sí i la CUP els demanen que se sumin al procés i, per l'altra banda, Jaume Collboni amenaça de deixar l'equip de govern si Ada Colau s'implica en el referèndum.

- Sí, però jo els recordo que l'equip de govern no té ara majoria absoluta i que combinatòries de govern hi ha moltes. PDECat i ERC tenen més regidors que el PSC i segur que trobarien altres camins.

El primer secretari veu difícil estar en governs municipals que participin en l'1-O. Foto: Josep M. Montaner


- Això també val per a l'Ajuntament de Sant Cugat o el de Girona, on governen amb el PDECat?

- Nosaltres a tots els ajuntaments hem fet un acord en el qual per a les qüestions que superin l'àmbit territorial cada partit defensarà el que cregui convenient.

- Si Ada Colau col·labora amb el referèndum pot perdre el PSC com a soci. Si Marta Madrenas col·labora amb el referèndum no perdrà el PSC?

- Depèn del que es faci. Potser haurem d'assumir nosaltres l'alcaldia si són inhabilitats. La nostra funció no és fer girar tot al voltant del referèndum. Per què no ho decideixen al Parlament? Per què tant de tràmit? El primer dia de la legislatura, el 9 de novembre del 2015, el Parlament va decidir que no acceptaria l'autoritat del TC i ja es va declarar independent. Llevat que el tribunal els doni un grup parlamentari propi al Senat.

- Però no respon la pregunta. Per què a Barcelona sí i a Girona no?

- Estem dient que no podem col·laborar amb institucions que se salten la llei. És un criteri general. Què passarà l'1 d'octubre no ho sé, però el dia 2 cada ajuntament necessitarà seguir treballant pels ciutadans i el PSC, allà on pugui seguir treballant pels ciutadans, ho seguirà fent. Derivar la responsabilitat en els governs locals demostra poca confiança en els propis mitjans de la Generalitat. Se'ns ha dit que hi ha gent que ha abandonat el Govern perquè pateix pel seu patrimoni. Que no havien d'estar emparats per una llei? Que no diuen als funcionaris que no han de patir perquè estaran protegits per aquesta llei? La mateixa que fa que alguns considerin que corren massa riscos. A mesura que ens anem acostant a l'1-O i a l'aprovació d'una llei amb vigència efímera moltes coses quedaran oblidades, com ara el procés constituent, les estructures d'estat o la independència ene 18 mesos.
 
- Critica que la pressió se situï sobre els alcaldes però vostès també envien cartes als seus alcaldes.

- Sí, perquè no els volem que els inhabilitin.

- I si el secretari municipal, com el de Tarragona, diu que res és il·legal, Ballesteros pot cedir espais?

- Sí, però l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat una moció molt clara en aquest sentit. Els ajuntaments els governen els polítics.
 

Iceta vol una alternativa de govern que tingui voluntat de pactar amb Espanya. Foto: Josep M. Montaner

 

- Però hi ha qui s'empara en la figura del secretari municipal.

- El que no pots es prendre una decisió en contra de la legalitat. Si hi ha dubtes es demana informe al secretari, però això no treu la responsabilitat de qui ha de prendre la decisió: l'alcalde o el ple. Però a molts ajuntaments no tenim majoria. Als nostres electes els diem la posició política del partit i els riscos de situar-se fora de la llei. Quan un se salta la llei corre el risc d'incórrer en responsabilitats d'ordre penal. No voldria que algú prengués una decisió sense ser conscient de les conseqüències que pot tenir. La política no és només determinació sinó responsabilitat. Nosaltres hem dit que no participem d'aquest procés. Si algú té dubtes, que recorri als propis instruments legals sabent que la interpretació de la llei no és unívoca. El Consell de Garanties Estatutàries, que tria el Parlament i el Govern, en un dictamen per unanimitat diu que la Generalitat no té competències i ens sembla rellevant.

- Compta amb que l'1-O sortirà malament, i la lògica és anar cap a unes eleccions. El PSC amb quina idea de pactes polítics es presentarà?

- Nosaltres pactarem amb aquells que estiguin disposats a arribar a un acord. No farem qüestió de sigles sinó d'objectius. Si és un govern per buscar la renovació del pacte de Catalunya amb la resta de pobles d'Espanya, nosaltres hi podrem ser. Si no, no.

- Això vol dir que descarten una aliança amb el PDECat i ERC si no revisen la seva estratègia?

- Evidentment. No podem governar amb uns que volen saltar-se la llei i que volen la independència.

- Per tant, només queden dues vies: o Ciutadans i PP o "comuns".

- Bé, i jo no sé si algun dia algun independentista, quan vegi que no té majoria, està disposat a plantejar-se un altre objectiu. Jo he governat sis anys i sis mesos amb ERC. El problema no és l'ideari si no el seu objectiu a curt termini. Si no el comparteixo no puc governar amb ell. Després de les eleccions, els ciutadans hauran de decidir si volen seguir amb el procés o obrir una etapa diferent. La disjuntiva serà aquesta.

Iceta creu que serà a partir del 2 d'octubre quan s'hauran de fer noves propostes. Foto: Josep M. Montaner


- Creu que Pedro Sánchez pot ser el dirigent que resolgui el conflicte entre Catalunya i Espanya?

- L'obligació és intentar-ho. Jo no crec en els homes providencials, però ell ha demostrat que té ganes d'entendre, escoltar, proposar i arriscar. És un home que ha tornat a la vida, un reburn, i crec que ha tornat més savi, que és el que tendeix a passar quan un travessa etapes difícils a la seva vida. Jo el conec i hi tinc bona relació i sé que és una persona compromesa amb trobar una solució. Però, com he dit abans, la determinació i la voluntat no són suficients, s'han de produir altres circumstàncies, també la voluntat dels altres. Avui Catalunya té unes institucions legítimes i democràtiques amb una majoria legítima que vol la independència i que no vol negociar una altra cosa. Encara que hi hagués a Madrid qui fos, si no està disposat a negociar la independència, per molta voluntat que hi posi, no serà suficient. Segueixo pensant que hi ha una majoria de catalans que estarien disposats a renovar el pacte constitucional i que demanen coses sensates com el reconeixement de la identitat nacional catalana, un enfortiment de l'autogovern o un millor finançament. Jo crec que configuren un bon guió per a la negociació i l'acord. Estem compromesos amb aquesta via conscients que pot no ser majoritària en un moment determinat. Em fa gràcia perquè del PSC es diu que està mort menys quan arriba un referèndum i hi ha 122 alcaldes socialistes. Aleshores sí volen saber què fan.

- Què li diuen les paraules "operació Catalunya"?

- Ha estat, com ha dit la comissió d'investigació creada al Congrés dels Diputats, un intent d'utilitzar els aparells de l'Estat amb finalitats polítiques i partidistes.

- I per què no porten a Fiscalia les conclusions?

- Qualsevol les pot portar, qualsevol ciutadà pot portar el documental i demanar que un jutge investigui.

- Vostè no l'ha vist.

- Però el veuré. Ara, triaré jo el dia i l'hora. Aquells que pensen en un país on s'ha de fer determinades coses els dies que toca no correspon a la meva tradició política, que és molt més liberal-democràtica. Moltes vegades hem tingut la discussió sobre la relació entre el Parlament i el poder judicial. A la comissió s'ha fet un relat de fets i unes conclusions polítiques. Si algú pensa que hi ha hagut algun delicte té tot el dret d'anar a un jutge o un fiscal.

"L'operació Catalunya ha estat un intent d'utilitzar els aparells de l'Estat amb finalitats polítiques i partidistes"

- Vostè considera que hi ha algun delicte en l'"operació Catalunya"?

- Jo si considerés que hi ha un delicte estaria a la porta de la Fiscalia.

- Per tant, considera que no hi ha cap delicte.

- No tinc la prova suficient. Si no tinc un indici o una prova no puc iniciar una acció penal.

- Potser tindria més informació si el PSC hagués participat a la comissió d'investigació del Parlament.

- No ha sortit cap informació addicional. No hem format part com a mostra de rebuig al boicot de la majoria independentista a una altra comissió d'investigació, la del cas Vidal. Nosaltres, quan es va decidir matar la comissió sobre la preparació de la independència, vam decidir que no seguiríem el joc.

Miquel Iceta ja estat proclamat, de nou, candidat a la presidència de la Generalitat. Foto: Josep M. Montaner


- És legítima la protesta, però no és eludir responsabilitats?

- Pots no participar a la comissió i tenir tota la informació. La donen en directe per TV3. Les comissions d'investigació tenen limitacions perquè només es poden recollir testimonis de part. Des del dia que vaig escoltar les gravacions del ministre Jorge Fernández Díaz, la persona amb qui Convergència havia pactat al llarg de set anys quan governava Aznar, i el director de l'Oficina Antifrau a proposta de Convergència, vaig veure que allà passaven coses molt estranyes. Vaig deduir, i la comissió ho certifica, que es va produir una utilització de mecanismes institucionals i aparells de l'Estat amb finalitats polítiques partidistes.

- Vostè no comparteix la frase de Felipe González quan diu que l'Estat s'ha de defensar a les clavegueres?

- Jo no comparteixo la idea que la democràcia s'hagi de defensar per mecanismes que no siguin democràtics. Ara, jo la vegada que vaig sentir a parlar d'una eventual utilització de la policia per finalitats polítiques va ser a Catalunya. Els hi deien mortadelos. La temptació d'utilitzar mecanismes institucionals reglats en favor d'interessos polítics partidistes per desgràcia sempre ha estat i un governant democràtic ha de combatre que això pugui succeir. Al Congrés dels Diputats s'ha arribat a una conclusió duríssima que en qualsevol altre país mereixeria l'assumpció de responsabilitats polítiques per part del govern. Ara bé, els que van publicar les gravacions les van posar en mans de la justícia.

- Creu que el PSOE ha format part de les clavegueres de l'Estat?

- Pel que fa a l'"operació Catalunya" crec que no.

- Com a primer secretari del PSC garanteix, per exemple, que José Zaragoza no té res a veure amb la gravació de La Camarga?

- Totalment. He parlat amb ell, m'ho ha dit  i no tinc cap motiu per dubtar. A més és curiós  perquè a la comissió d'investigació  ha passat gent dient que Zaragoza no té res a veure i, en canvi, gent  dient que diu que sí. Jo a qui em crec? Per tant, tothom defensa el seu propi  interès i els testimonis no els podem donar ni per bons ni per dolents. Però no, nosaltres no hem participat en operacions d'espionatge a altres partits. A mi em repugna.

"El què em sorprèn de tot això és el silenci de Convergència i d'Artur Mas. O és veritat o no és veritat. Si és veritat, algú  ha d'assumir responsabilitats. I, si no és veritat, algú ha de dir que Gordó és innocent"

- Què en pensa de la presència de  la Guàrdia Civil dijous al Parlament i de la situació del diputat no adscrit Germà Gordó?

- La Guàrdia Civil, si va anar al Parlament, al Palau de la Generalitat i al departament de Justícia és perquè un jutge li ha demanat que faci determinats esbrinaments. La Guàrdia Civil el què fa és personar-se a la institució i demanar la informació i les institucions li proporcionen. Fins aquí, res a dir. El tema de Germà Gordó a mí em preocupa molt. No se l'està acusant ni investigant de res que tingui a veure amb un presumpte enriquiment personal. Sembla que està sent investigat per la seva participació en una trama delictiva de finançament irregular de Convergència. El què em sorprèn de tot això és el silenci de Convergència i d'Artur Mas. O és veritat o no és veritat. Si és veritat, algú  ha d'assumir responsabilitats. I, si no és veritat, algú ha de dir que Gordó és innocent. Això només ho poden dir ells mateixos i el silenci en aquest cas és eixordador, particularment el d'Artur Mas.
 
- Un dels debats d'aquest mandat a nivell municipal és el de la remunicipalització de serveis. A Terrassa, per exemple, l'alcalde del PSC està donant una batalla per remunicipalitzar el servei de l'aigua. Altres alcaldes del PSC, però, com els senyors Antoni Balmón o Àngel Ros, no hi tenen cap interès. Quin és el posicionament del seu partit?
- No tenim una posicionament dogmàtic sobre el tema. L'abastiment d'aigua és un servei públic i, per tant, és legítim plantejar-se si la millor manera de garantir-lo ha de ser íntegrament gestionat des del sector públic o es poden establir mecanismes de concessió amb empreses privades. Sigui quin sigui el mecanisme de prestació, s'ha de garantir que funcioni bé, que el preu sigui raonable, que hi hagi marge per ajudar les famílies que no arriben i que sigui perfectament exigible en tot moment el rigor i el control sobre tot el que té a veure  amb l'abastiment. Crec que és molt convenient aquesta discussió cas a cas. Els ajuntaments que decideixin remunicipalitzar han d'estar en condicions de garantir una prestació del servei exactament  amb la mateixa eficàcia que es feia abans. A més, tothom ha de tenir present que el procés de la gestió de l'aigua requereix, de tant en tant, un volum d'inversió important i, de vegades, una gestió pública-privada pot fer front amb més facilitat a aquest tipus d'inversió o bé es pot concloure que no és estrictament necessari i es pot enfrontar des del sector públic.
 

Miquel Iceta, a la seu del PSC del carrer Nicaragua de Barcelona. Foto: Josep M. Montaner

Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

iceta
ciutada solsona, 24/07/2017 a les 14:18
aquest es el que va enviar la guardia civil al TNC. Sap que està al costat dels guanyadors i es sent segur. Res de nou sota la capa del cel de Catalunya, sempre plena de traïdors a la pàtria...
per un plat de llenties.
en fí
Papallona
La iaiona, 25/07/2017 a les 08:05
Abans veia aquest homenet com una papallona, que anava voltant de flor en flor a veure on podia xuclar alguna coseta. Vès, mira... fins i tot em feia certa gràcia. Ara, el veig més aviat com un burinot, amb la mateixa finalitat però amb més males arts i amb un cert to amenaçador. Només fer soroll i poca cosa més. Per mi no té cap credibilitat

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dijous
7°C  16°C
divendres
8°C  21°C
dissabte
7°C  21°C
Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»
Jordi Cuixart, president d'Òmnium/Adrià Costa

Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»

El president d'Òmnium fa una crida a preservar "els drets bàsics" de la ciutadania amb una aturada que "enviï un missatge clar a la Unió Europea" | "Estem convençuts que tots els sindicats faran tot allò que sigui possible perquè aquesta vaga es produeixi i tingui un resultat històric", afirma Cuixart

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: