Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Les ciutats posen en perill milions d’anys d’història evolutiva del ocells

Els ocells capaços de sobreviure en ambients altament urbanitzats han evolucionat més recentment. L’arribada d’espècies exòtiques no compensa aquesta diversitat evolutiva tan baixa.

| Actualitzat el 03/06/2017 a les 18:34h
Arxivat a: Tecnologia, ocells, creaf

Merla (Autor: José Luís Ordóñez, CREAF CCBY)



Cerdanyola del Vallès, 31 de maig de 2017. Segons un nou estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF el Dr. Daniel Sol, les comunitats d’ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobre que les que viuen en entorns naturals. Això és degut a que els ocells “urbanites” fa menys temps que es van separar dels seus ancestres i, per tant, són evolutivament menys singulars. En són exemples els coloms, les garses, els pinsans, les orenetes i les merles. “Per raons que encara no coneixem bé, les espècies que tenen parents evolutivament distants són més sensibles a les pertorbacions i toleren malament la vida a la ciutat”, comenta el primer autor de l’article publicat a Ecology Letters. Per tant, la urbanització no només implica una pèrdua de riquesa d’espècies, també provoca una pèrdua molt important en la riquesa evolutiva d’aquests animals. La pèrdua d’història evolutiva es pot mesurar com la suma dels anys en que les espècies d’una comunitat van separar-se al llarg de l’evolució. En el cas de les ciutats, les estimacions suggereixen que preserven 450 milions d’anys menys d’història evolutiva que els ambients naturals.
Els científics fa temps que saben que les conseqüències de les extincions poden ser molt diferents segons l’espècie que es perd. De la mateixa manera que una església del segle XVI té més valor històric que una del segle XXI, una espècie que és evolutivament molt diferent a les altres -com ara la puput, que pertany a una família amb tres úniques espècies- té un valor de conservació més gran que una espècie d’un grup ben representat evolutivament – com ara el pardal o el colom urbà, que estan evolutivament emparentats amb moltes altres espècies. Però segons l’autor principal de l’article “la riquesa evolutiva no només representa història evolutiva; també es relaciona amb la diversitat genètica i el propi funcionament dels ecosistemes”.
Per arribar a aquesta conclusió, investigadors del CREAF, de la Estación Biológica de Doñana del CSIC i de la Universitat Pontifícia Católica de Chile van reunir dades de més de 1219 espècies d’ocells de 27 regions de tot el món i van analitzar com la diversitat filogenètica de les comunitats canviava segons el grau d’urbanització. La diversitat filogenètica mesura la suma de temps que fa que cada espècie de la comunitat es va separar evolutivament de les altres espècies amb les que coexisteix.
Les espècies exòtiques no compensen la pèrdua de riquesa evolutiva
Alguns científics sostenen que la pèrdua de diversitat associada a les pertorbacions humanes, com ara la urbanització, es podria mitigar amb l’arribada d’espècies exòtiques. Sota aquest punt de vista, les invasions biològiques no serien tan problemàtiques com es creu generalment. Però segons el nou article, l’arribada d’espècies exòtiques en ambients altament urbanitzats no compensa la pèrdua d’altres espècies. En primer lloc perquè no s’estableixen tantes espècies exòtiques en comparació amb les que es perden, i en segon lloc perquè les espècies exòtiques que arriben pertanyen a grups evolutivament poc distintius i per tant contribueixen poc a enriquir la diversitat filogenètica.

 
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
diumenge
4°C  17°C
dilluns
6°C  17°C
dimarts
7°C  21°C
Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»
Jordi Cuixart, president d'Òmnium/Adrià Costa

Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»

El president d'Òmnium fa una crida a preservar "els drets bàsics" de la ciutadania amb una aturada que "enviï un missatge clar a la Unió Europea" | "Estem convençuts que tots els sindicats faran tot allò que sigui possible perquè aquesta vaga es produeixi i tingui un resultat històric", afirma Cuixart

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: