Ús de cookies
Nació Solsona utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Glossa del XX PREMI SIGNUM 2016

, Solsona | Actualitzat el 18/12/2016 a les 09:26h

Il·lustríssim senyor vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès, senyor Diputat Provincial, alcaldes i regidors de la comarca, consellers comarcals, exPresidents del Centre Excursionista del Solsonès, senyores i senyors. Molt bona nit a tothom i moltes gràcies per assistir a l’acte d’avui.
És de rigor en primer lloc donar les gràcies al Consell Comarcal del Solsonès i al Consell Cultural Francesc Ribalta que hagin considerat el Centre Excursionista del Solsonès com a mereixedor del XXè Premi Signum. Creiem parlar en nom de tots els que en algun moment han format part del Centre que aquest reconeixement ens omple d’orgull per la feina feta al llarg de tots aquests anys, i que alhora ens enforteix com a entitat, i ens engresca a continuar amb les ganes de sempre organitzant sortides, caminades i activitats, i a col·laborar amb la ciutat i amb tota la comarca.

Jordi Soldevila, membre de la Junta del Centre Excursionista del Solsonès, ha llegit la Glossa

 
En la descripció de la nota del guardó podem llegir que el Premi Signum s’atorga a la persona o entitat que per la seva trajectòria hagi aportat uns valors humans, científics, culturals o socials a la comarca; i així ha quedat demostrat llargament en totes les anteriors edicions del mateix.
Aquest reconeixement públic que per un costat ens enorgulleix, a la vegada és el que ens fa tenir una important dosi d’humilitat, i ens porta a aturar-nos un moment per a repassar la història de l’entitat, i poder reflexionar sobre com el Centre ha esdevingut una de les peces rellevants que conformen la nostra ciutat i  la nostra comarca.
Només revisant el camí recorregut i donant el valor merescut a totes les persones que ho han fet possible, ens donarà el suport i les idees per a traçar amb força el rumb de l’entitat en els anys que han de venir.

Ha presidit l'acte el vicepresident segon del Consell Comarcal, Benjamí Puig

Catalunya i l’excursionisme, i el naixement del Centre.
El muntanyisme o excursionisme, aquella  reiterada acció de pujar muntanyes per pur plaer, en tots els seus formats, des del senderisme a l’alpinisme, passant per l’escalada o l’espeleologia, ha tingut una importància cabdal en la història de Catalunya. A partir de finals del segle XIX, amb la fundació de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques que posteriorment esdevingué el Centre Excursionista de Catalunya, es va creant una important xarxa de centres i grups arreu del país. I es que el muntanyisme o excursionisme es veia no només com un esport, sinó com una activitat cultural i la manera de conèixer a fons altres regions i el propi país.
I evidentment... Solsona i el Solsonès no en van ser una excepció.
 

Rosa Vila, del Consell Cultural Francesc Ribalta, ha llegit el veredicte

Història del Centre Excursionista del Solsonès
A finals de l’any 1973, durant una setmana de joventut a Solsona, sorgiren diverses idees per a canalitzar les ganes de fer coses, entre elles la de fer un grup excursionista. La idea va anar agafant empenta, i el 25 de febrer de 1974 es va signar l’Acta Fundacional de Constitució del Centre Excursionista del Solsonès. Durant el mes de març s’enviaren els estatuts a la Federació Catalana, per ser aprovats i enviats a la Federación Española a Madrid, d’on es rebé resposta i per tant oficialitzant-ne administrativament la seva creació el 6 de maig de 1974, amb el Lluís Prat i Sabata al capdavant, i amb el primer local a la plaça Sant Pere.
La primera sortida es realitzà a la pròpia comarca, a Besora concretament, i ben aviat començaren els primers cims, amb el Pedraforca com a punt d’inici l’abril de 1974, fent una travessa de 6 dies pel Canigó, amb l’ascensió al punt més alt dels Pirineus, l’Aneto, el setembre d’aquell mateix any, etc.. Foren any molt intensos, nascuts de les ganes de fer activitats diverses i amb les dificultats pròpies de l’època. I en dóna fe el nombre de socis, que aquell mateix any ja sobrepassà la centena.
Ja des dels inicis al costat de la vida del Centre ha anat desenvolupant-se el “diari” particular de l’entitat, un dels butlletins degans a la comarca que al cap de poc temps passà a dir-se “Corriol”, i que encara avui en dia acudeix puntualment a la seva cita trimestral, acompanyat des de principis d’aquest any del germà petit en format digital, el Corriolet,  
Aquest particular butlletí mai no ha estat simplement una agenda de les activitats, sinó que ha estat plataforma i altaveu de tantes i tantes persones que hi ha escrit, dibuixat i col·laborat, tenint una clara vocació de “país” en els seus inicis, fet que fins i tot portà a tenir alguna topada amb les autoritats d’aquell moment.
Al llarg dels primers anys les activitats del Centre s’anaren diversificant, fet que donà lloc al naixement esglaonat de les seves seccions, dels diversos camps d’acció: espeleologia, projeccions, biblioteca, escalada, senders, marxes, campaments, etc.
I juntament amb les seccions i el creixement del Centre en aquests primers anys s’assoleixen importants fites; en el camp de la muntanya, llargues rutes i els cims més alts dels Pirineus i dels Alps (entre ells el Mont Blanc), exploració d’avencs i noves vies d’escalada, organització de campaments i marxes, així com de cursets diversos, sense oblidar en cap moment la vessant de foment i defensa del patrimoni cultural i de la identitat nacional: projeccions, xerrades i exposicions, Focs de Sant Joan, recitals, la Flama de la Llengua Catalana, etc.
Cal mencionar de forma clara la secció d’espeleologia de Centre, que mica en mica es va anar consolidant com una secció autònoma dins de la pròpia entitat, un grup que es va batejar com a Equip de Recerques Subterrànies. Aquest grup, formant-se inicialment amb el Centre Excursionista del Bages i fent servir els avencs de Sant Llorenç del Munt com a pati dels primers jocs (la Falconera va ser el primer avenc oficial l’octubre del 74), va anar adquirint la destresa i el coneixement per anar enfrontant-se a l’exploració per primera vegada de diversos avencs a la comarca veïna del Berguedà, estenent-se més endavant cap a altres comarques, i amb el temps, conquerint l’avenc de Montserrat Ubach, per exemple, fita comarcal com poques altres.
Respecte a l’escalada, diversos joves que ja gaudien de la natura gràcies a activitats tant del propi centre com de l’Agrupament Escolta, van anar-se engrescant a entrar en el món vertical. La primera de les sortides va ser a la paret de la Presó de Busa, amb material per estrenar i quatre coneixements a la butxaca, i mica en mica es va anar avançant fins a començar a obrir vies en molts punts del territori, començant per Font Ferrera, lloc central dins de la introducció de l’escalada a la comarca i al Centre.
Un dels aspectes que sempre ha unit la muntanya i la part més cultural i de país han estat, no tan sols al Centre de Solsona sinó en general, la portada de pessebres arreu. El 24 de desembre de l’any 1975 es pujava el primer pessebre al Puig de les Morreres, i tres dies després es baixava un altre pessebre al Capolatell. Al llarg dels anys s’ha anat mantenint aquesta tradició, modificant els llocs on s’anava portant (diversos anys a l’avenc de Montserrat Ubach, etc), i encara avui en dia, i de fet en 10 dies hi tornarem, dalt del cim del Pedró el dia de Sant Esteve.
En aquells anys, a partir del 1976, el Centre també entrà a responsabilitzar-se d’una part de la important de la incipient xarxa de senders de Catalunya, amb el GR-7, des de Sant Llorenç al Miracle, responsabilitat que actualment es segueix assumint, i incorporant-hi en aquests últims mesos els trams fins a Cardona.
 

Ha recollit el guardó el president del Centre Excursionista


 El final dels 70 i principis dels 80, després d’haver-se fet el primer relleu al capdavant agafant-ne les regnes el Joan Sampons Vilar l’any 1978, van comportar seguir treballant en les sortides i en les seccions, i diversificant les activitats, fins i tot en algunes que potser no les consideraríem part pròpia d’un centre excursionista, però que demostren també la implicació de l’entitat en realitzar activitats per a la ciutat, i a la col·laboració amb la vida cultura de la mateixa: organització d’un cros popular, participació en diverses cavalcades de Reis i organització dels Focs de Sant Joan, campionats de futbol, gimcanes nocturnes i concursos de boletaires.
La dècada dels 80 va començar amb un trasllat de local, deixant el que es disposava al Palau Llobera, on s’havia anat després de deixar el local inicial a Sant Pere. Juntament amb Club de Bàsquet i el Cine Club es va llogar un local a la plaça de Sant Salvador, per seguir realitzant les activitats.
El desembre del 1982 el Josep Maria Colell Caelles va agafar les regnes de l’entitat; el mes de febrer de l’any següent el butlletí del Centre va agafar un nou impuls, incorporant un important canvi de format, rematat amb la nova portada tres d’anys després. I és aquest format, amb petites modificacions de forma i contingut que s’ha anat mantenint constant durant aquests més de 30 anys següents.
Els primers anys dels vuitanta, i especialment del 83 al 85 van ser anys molt intensos de la secció d’espeleologia, tant per la quantitat de sortides organitzades com per l’increment de nivell global de la secció, i per part de l’escalada no va ser menys i es va seguir treballant amb ganes en ascensions i obertures.
Un any després, el 1985 va començar a implantar-se una activitat que des d’aleshores no a parat de guanyar en adeptes, com és l’esquí de muntanya, i que avui en dia segueix sent una de les seccions amb més ganes i constància, de la mà del grup de Les Dues Traces des de fa força anys. Tot va començar, després d’algunes temptatives a nivell individual, en curs organitzat pel Centre Excursionista del Bages a principis d’aquell any, finalitzant amb una pujada al cim de l’Aneto.
Però segurament, de les activitats que va tenir més ressò en el món de la muntanya a Catalunya d’aquells anys va ser l’assoliment del cim de l’Everest, cim coronat amb èxit per part d’Òscar Cadiach , Antoni Sors i Carles Vallès. Aquesta gesta va celebrar-se arreu del país, arribant a Solsona de la mà d’una diada festiva l’1 de juny de l’any 1986, en la que vam tenir diversos membres de l’expedició a la ciutat .
 

Els presidents de l'entitat han pujat a l'escenari


La segona part de la dècada dels vuitanta van portar a presidir l’entitat al Ramon Xandri i Solé, concretament des de l’octubre de 1986. Durant la seva presidència cal destacar un esdeveniment clau en la història del Centre, i en gran part del gruix cultura de la ciutat, ja que va tenir lloc l’any 1990 el primer cicle de projeccions de Muntanya, cicle que aquest any ha celebrat la 27a edició, i que ha permès gaudir de grans noms del món català de la muntanya, des de Ferran Latorre, a Jordi Corominas o Núria Picas, així com d’infinitat de projeccions fetes pels propis socis del Centre.
 
L’arribada de l’any olímpic implicà un nou canvi a la batuta del Centre, incorporarse des del març de 1992 la Rosa Maria Camps i Colomés com a presidenta.  
Durant aquests anys les diferents seccions del Centre van anar realitzant activitats de tot tipus, però caldria recordar-ne un parell en concret, per la seva importància a nivell de la història del Centre;  
Per un costat, l’any 1993 el Centre organitzà la 57a Marxa Excursionista de Regularitat de Catalunya, celebrada amb gran èxit d’organització i participació; en aquell moment, el campionat de Marxes de Regularitat era un dels més consolidats a nivell de tota la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, i un dels pocs amb una vessant clarament competitiva.
I l’altra peça clau va donar-se l’any 1994, dins de la celebració dels 400 anys de la ciutat de Solsona. Com a un dels múltiples actes que es va dur a terme, el Centre s’encarregà d’organitzar una caminada popular a Solsona. És aquest naixement el que marca una de les activitats que des d’aleshores té més presència en el calendari excursionista de Solsona i comarca. Aquesta caminada, que havent-ne conclòs la 23a edició és manté tant o més vigent que en els seus inicis, porta a més de 500 persones maig rere maig a recórrer els indrets al voltant de la ciutat.
Aquest mateix any també es començà amb una sèrie de sortides barreja d’excursionisme i un vessant més cultural com van ser les sortides amb autocar arreu de les nostres contrades, de les que se n’anaren fent un parell a l’any com a mínim, i que a la llarga van derivar en les encara actuals sortides de “GR”, que no són altra que recórrer per etapes algun dels múltiples i interessants senders que ofereix Catalunya.
 
L’any 1996 porta a un nou canvi a la presidència de l’entitat amb l’entrada del Toni Carralero i Ruiz, en uns anys molt intensos en els que el Centre va traçant mica en mica el rumb de l’època més actual. Són anys en els que es treballa per a mantenirse fidel a la identitat pròpia de l’entitat en un moment en que la gent comença a sortir a la muntanya, potser no tant sota la tutela d’una entitat excursionista si no directament pel seu compte. No obstant, aquest canvi no significa una pèrdua de presència o activitats, sinó més aviat el contrari, amb la incorporació de nous elements. Es continuen fent múltiples activitats de muntanya, s’incorporen les raquetes de neu, i un cop l’any, una travessa de diversos dies, entre moltes altres.
Aquests anys suposen a més, l’entrada del Centre en el món d’Internet, estrenant diverses pàgines web i incorporant-se mica en mica en les xarxes socials.
L’any 2003, amb la col·laboració de l’equip de raids del Centre arrenca la caminada d’Orientació, activitat que actualment encara es realitza, i que des de fa un temps ha incorporat la seva vessant nocturna, i d’un parell d’any ençà, també una versió infantil.
Fruït d’aquests anys tant intensos, neix també una nova secció el Centre com és l’equip de Curses i Marxes. Tot i haver fet en el seu moment la Marxa de Regularitat o un parell de curses de raquetes de neu, aquesta nova secció representa l’entrada del Centre en el món més competitiu, un element que a voltes pot semblar que xoca amb la concepció tradicional de l’excursionisme, però que de sens dubte és una part amb molta empenta en la societat actual, i al final, el Centre també ha de reflectir aquests canvis.
Són anys de gran col·laboració tant amb l’Ajuntament de Solsona com amb moltes de les entitats de la comarca; per un costat trobem la instal·lació del rocòdrom, tutelada per propi centre, i per l’altre trobem l’entitat participant en tot moment en tot el que se li ha demanat: setmanes del medi ambient, fira de l’esport, caminades del Vinyet o d’orientació per a la gent gran, caminades de la Creu Roja, de l’Institut o dels Escoltes, interessants sortides conjuntes amb el Grup de Natura.).
Durant aquests anys també, en concret l’any 2007, el Centre creix amb la incorporació d’una nova secció com és la secció de Vies Ferrades, que cada any proposa vies de tots els nivells per a conèixer aquesta manera de vincular-se al món vertical.
 

Ja més recentment, des del gener de 2015, el Jordi Albets Colilles ha passat ha conduir l’actual Centre Excursionista del Solsonès, i justament aquests anys també han estat plens d’activitats i sortides: caminades populars i d’orientació, cicles de projeccions, sortides diverses de muntanya, des de tresmils de punta a punta dels Pirineus fins a les pujades del pessebre al Pedró, així com sortides matinals i de raquetes i concorregudes sortides a resseguir GRs.
A més a més, com a gran novetat aquests dos últims anys, s’ha incorporat una interessant activitat amb gran suport per part de l’Equip de Curses i Marxes i altres col·laboradors, com ha estat la cursa dels Passos de Gegant, cursa de muntanya que el primer any recorregué del castell de Cardona al Castellvell per acabar a Solsona, i que des d’aquest any ja ha definit un format per castells del Solsonès, i que l’any que ve ja formarà part del calendari oficial de curses de la Federació Catalana.  
 
Conclusió
Es fa difícil resumir en poca estona tots aquests anys de vida de l’entitat; dels milers de km que s’han recorregut, grimpant cap d’alt dels cims, caminant i corrent per senders i corriols, pujant amb les raquetes o davallant amb els esquís quan la neu ho cobreix tot, cap amunt pujant vies d’escalada o cap avall baixant per avencs i forats.
Són incomptables les activitats que tantes i tantes persones han organitzat desinteressadament per l’Entitat i a la vegada també per Solsona i la comarca. Però encara són moltíssimes més les persones que n’han gaudit, que hi han participat, i que al cap i la fi són les que li donaven el sentit de ser al Centre l’any 1974 i que segueixen sent les que li donen el sentit avui en dia.
 
Moltes gràcies.
 
 Centre Excursionista del Solsonès
Solsona, 16 de desembre de 2016
Notícia en PDF
Notícia en PDF

FEU EL VOSTRE COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Predicció Solsona
dimarts
10°C  21°C
dimecres
8°C  18°C
dijous
7°C  16°C
Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»
Jordi Cuixart, president d'Òmnium/Adrià Costa

Jordi Cuixart: «La garantia del dret a l'autodeterminació passa per una vaga que aturi el país»

El president d'Òmnium fa una crida a preservar "els drets bàsics" de la ciutadania amb una aturada que "enviï un missatge clar a la Unió Europea" | "Estem convençuts que tots els sindicats faran tot allò que sigui possible perquè aquesta vaga es produeixi i tingui un resultat històric", afirma Cuixart

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: