La mort d'Espanya

| 17/12/2012 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/12/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Espanya ha mort. De fet, va morir fa una pila d’anys, just quan Barcelona va caure després d’un setge de 13 mesos. Llarg, dolorós i irracional. Així ens ho va explicar Albert Sánchez Piñol en la visita que va fer a Granollers aquest divendres, en un Espai Gralla ple a vessar de gent i de lectors que volien saber els perquès d’aquesta gran novel·la que és ‘Victus’. I no va decebre, va saber argumentar totes les raons, les motivacions i el procés d’una història que explica l'entelèquia de la 'catalanitat' com ningú no ho havia fet. Amb precisió, sense autocomplaença i amb una ànima documentada i rigorosa. Amb la contundència dels fets.

Sabem que Espanya ha mort, perquè l’ànima de la novel·la defuig de la proclama patriòtica. Espanya va morir quan va deixar de ser la idea d’una unió que sabia entendre –o, simplement, deixava fer– les diferents singularitats dels regnes que la conformaven. Una Espanya que no establia vincles de submissió, una Espanya que era confederal. Una Espanya que va aprendre a anar tirant des del respecte, des de la particularitat, des de la diferència que ajudava a compartir. Aquests pobles que conformaven España en tenien prou amb el manteniment de l’statu quo, una manera de ser veïns sense molestar-se gaire.

Espanya va morir l’onze de setembre de 1714. Els revisionistes més rancis tenen tota la raó: els catalans van lluitar per Espanya. És cert, catalans i barcelonins van morir per mantenir la idea de l'Espanya que existia. Aquell dia, però, aquella idea va ser derrotada per Castella, per l’imperi, per les ànsies, per l'acarnissament d’un rei boig. Les essències d'una confederació diversa van ser usurpades per fer un país amb les lleis, el dret, els costums i la llengua de Castella. L'esperança d'anar plegats va ser enterrada aquell dia infaust. Ja en farà 300, d'anys. I som aquí, encara. Parlant d’Espanya quan volem dir Castella. Escoltant com, des de Castella, s’omplen la boca d’una Espanya que ja no existeix. Perquè ells van aniquilar-la. 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

la meseta cega
Marc S., 18/12/2012 a les 10:33
+2
-0
Sembla mentida que la història es tergiversi tant des de la meseta, semblen cecs i sords. I també sembla mentida que no hagin entès que amb poc ja estàvem contents. Gran article!
sobre Victus
Anònim, 18/12/2012 a les 10:36
+2
-0
Victus val molt la pena, "retrata" Espanya i també Catalunya (en cap cas som millor que ningú, al contrari), i ens explica la història d'una manera més clara i directe que molts llibres de text....
felicitats a l'autor i la recomano al 100%

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Esteve Plantada i Hermoso
Granollers, 1979. Cap de cultura de NacióDigital. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Té sis llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Amadeu Oller de l'any 1997. El 2012 també va recollir el premi Eugeni Xammar per l'edició de NacióGranollers. Actualment és part d'Edicions Terrícola i membre del grup de pop Els Nens Eutròfics. El seu darrer llibre és Fosca límit (AdiA Edicions, 2015).

A Twitter: @eplantada
Moment de l'arribada dels petits a Sabadell | NacióSabadell
01/01/1970
Els petits, d'entre 5 i 11 anys, eren de colònies a la casa El Pinatar | Han estat en observació aquesta passada nit en diversos hospitals del país | L'escola ha obert portes avui per acollir els nens del casal
Podi de la Taula FINA amb Marcos Gil, 1r, i Carla Seco, 3a | CN Granollers
01/01/1970
Els nedadors van fer una gran actuació del 14 al 16 de juliol al CN Mataró
La fàbrica de Bacardí a Mollet | ACN
01/01/1970
La UGT lamenta la pèrdua d'una nova empresa al Vallès Oriental però valora positivament la conserva de llocs de treball