Comiat i fins sempre, Benet Sànchez

«Parlar amb ell era viure uns moments d’intensitat amb temes industrials, culturals i també d’accions i situacions personals»

| 08/05/2017 a les 10:20h
Una conversa amb en Benet era sempre una font de sorpreses. Defensava amb passió les seves idees que mai oblidaven algun missatge positiu. Tenia molt clar que la seva indústria era un servei a la societat i d’una manera especial a la seva ciutat, Granollers. Li apassionava ser impressor i desvetllava un  alè joiós quan comentava un llibre imprès a casa seva, no només pel missatge que se’n deduïa sinó per la imatge que donava el llibre de treball ben fet amb insinuacions artístiques. Els llibres impresos a Bengar i a Instant Copy des de la vessant de la imatge eren d’un treball ben fet i molts d’ells respirant art en el seu disseny.

Li agradava parlar dels llibres publicats en les impremtes de casa seva, dirigides pels seus fills. Però un altre objectiu, des de la seva condició d’empresari, li ocupava moltes hores del dia: la imatge de la seva ciutat, òbviament des de la vessant industrial i comercial però també cultural i cívica. Una de les seves idees que feien brillar la nineta dels seus ulls era la seva aportació a la Fira de l’Ascensió de Granollers amb la vessant dels emprenedors inventors. Tenia molt clara la importància que suposaven pel progrés de la indústria i del país. Dissortadament, per canvis històrics, no va poder gaudir la continuïtat d’aquesta modalitat. Li sabia greu i quan ho comentava se li notava que darrere la mancança hi respirava un alè ciutadà.

Benet era una persona d’empenta en la seva feina però també li agradava parlar de la vida i les seves circumstàncies i gaudia parlant d’art i poesia. Tenia una idea molt personal de l’art i el feies feliç discutint amb ell la qualitat de tal o qual obra artística. Li agradava molt la pintura, en particular, la pintura figurativa, descobrint en l’obra que et presentava, alguns racons que definien la personalitat del pintor. No diré noms, però era un enamorat dels pintors de Granollers. Parlar amb Benet Sànchez era viure uns moments d’intensitat amb temes industrials, culturals i també d’accions i situacions personals perquè des de la discordança ideològica s’arribava a la concordança de convivència.

Des del silenci i la distància, no et dic adeu, et dic fins sempre. La teva lliçó d’amor a la ciutat acompanya als que com tu l’estimen. Una encaixada en l’absència amb el caliu que imprimien les teves mans quan ens acomiadàvem. Fins sempre.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Sala Vila
Escriptor, poeta i divulgador (Hostalets de Balenyà, 31 de maig de 1929), és un dels introductors de l'hoquei gel a Puigcerdà. Ha escrit els llibres BM Granollers, esport i civisme i Sí, a les seleccions catalanes; també és l'autor del llibre de poemes Els quatre daus de la vida. És expresident de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran del Vallès Oriental (AGEVO) i ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.
Colomé i Buch, atenent als mitjans aquest dimarts a les Franqueses | Ajuntament de les Franqueses del Vallès
01/01/1970
Una trentena d’alcalde es reuneixen a les Franqueses del Vallès per celebrar la reunió del Comitè Executiu de l’Associació Catalana de Municipis
L'alcaldessa de la Garriga, meritxell Budó, signant l'escrit | @meritxellbudo
01/01/1970
Meritxell Budó envia un escrit en què reclama que es “deixi sense efecte” la instrucció per fer de policia judicial
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, el conseller de Salut, Toni Comín, i el portaveu d'ERC a Sabadell, Juli Fernández, al míting dels republicans a Mollet del Vallès | ACN / Rafa Garrido
01/01/1970
Rovira es congratula que “demòcrates espanyols” critiquin “la repressió política que es pateix a Catalunya” i es posicionin “a favor del referèndum”