OPINIÓ

Brexit

«No crec que siguin les visions reduccionistes de Donald Trump i de Theresa May les que puguin planificar una prosperitat mundial més distribuïda i redistributiva»

| 02/04/2017 a les 22:01h
Fa dos anys la paraula brexit era estranya per a la majoria de ciutadans i ara no només és coneguda sinó que la immensa majoria dels ciutadans europeus ha acceptat la paraula i el que significa amb tota naturalitat.

La Unió Europea és una unió lliure d’Estats i ningú pot gosar ni ha gosat a qüestionar la decisió dels ciutadans del sempre excèntric Regne Unit.

Sense entusiasme es va incorporar (1973), sense entusiasme n’ha format part sense incorporar-se a l’Eurogrup i sense entusiasme acaba d’activar l’article 50 del Tractat de la Unió.

Cap de les anàlisis que he llegit sobre l’evolució del Regne Unit fora de la Unió Europea i la seva tendència atàvica a l’aliança amb uns Estats Units en plena reformulació d’un també excèntric i insolidari aïllacionisme, és capaç de predir les autèntiques conseqüències d’aquestes decisions.

L’eix econòmic del món ja no esta únicament a l’oceà Atlàntic, fa molts anys que va traslladar-se al Pacífic i més concretament al voltant de l’estret de Singapur, on es troben els oceans Índic i Pacífic.

No crec que siguin les visions reduccionistes de Donald Trump i de Theresa May les que puguin planificar una prosperitat mundial més distribuïda i redistributiva, ans el contrari, la seva mirada introspectiva i egoista no farà altra cosa que augmentar les grans diferències mundials, les que provoquen les grans migracions que tan els preocupen.

Les grans migracions no es poden resoldre en les tanques ni en la hidrodinàmica marina letal per a tantes persones. Voldriem escoltar els líders dels grans Estats del món formulant les seves propostes amb la seguretat de que han estudiat i saben les derivades pernicioses d’aquesta societat extractiva i, a voltes, destructiva.

Però ningú nega als britànics el seu dret a sortir de la Unió Europea, doncs sembla molt arrelat que la unió dels Estats només pot ser lliure; principi universal que ha d’impregnar el nou constitucionalisme de mirada ampla dels estats vers les nacions que els composen.

És per això que Europa no pot plantejar que ara toca negociar la sortida del Regne Unit, doncs aquesta és una decisió presa per aquells que van ser cridats a decidir, la ciutadania britànica. Però el Regne Unit tampoc pot intentar relacionar-se amb la Unió Europea com si negociés la seva incorporació condicionada. Aquest temps ja va passar, el precedent de la sortida d’un estat ja es va produir amb el referèndum, ara només es poden acordar els procediments, les regles d’aquesta separació voluntària.

Europa té molts problemes per resoldre, però no hauria de permetre que l’exercici de la sobirania del poble britànic fos interpretat i viscut com una debilitat, fos utilitzat per als que prediquen l’euroescepticisme i el converteixen en eurofòbia, per debilitar un dels projectes més interessants del darrer segle; perquè encara que personalment hauria preferit la victòria del remain l’exercici de la democràcia no pot ser plantejat com un problema, ans el contrari, com un fet definitori de la pròpia Europa.

Durant la campanya del referèndum que va donar la victòria al Brexit, es van utilitzar irresponsablement les qüestions de seguretat col·lectiva per portar vots a la victòria d’aquesta opció i ara la primera ministra britànica utilitza amb la mateixa irresponsabilitat aquest argument per negociar condicions favorables en la seva separació. La banalització d’aquesta qüestió és gravíssima, però també ho és la paralització intel·lectual dels governants de la resta d’estats europeus, especialment l’espanyol que ni tan sols han portat als seus parlaments, assembles generals o congressos de representació democràtica el debat d’orientació d’Europa en aquesta nova etapa i quina seran les seves polítiques per fer-ne l’Europa dels drets fonamentals.

Ja fa mesos que espero les declaracions dels líders europeus assegurant-nos que caminarem en l’aprofundiment de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió. Per ara, segueixo esperant.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Cal autocrítica i reflexió per part dels dirigents de la UE
Anònim, 02/04/2017 a les 22:47
+5
-0
Els britànics en general i els anglesos en particular són molt pragmàtics. Busquen la utilitat, el mercat i el comerç i desconfien d'ideologies i de grans relats de futur a costa de sacrificis en el present. De sempre el pensament anglès ha sigut empirista, front a l'idealisme continental.
Si la UE hagués anat bé, si les seves normatives i plans de futur haguessin sigut raonables i beneficiosos per a la generalitat de la seva població, el Regne Unit no sols hi hagués romangut sinó que ni tan sols s'hagués plantejat sortint-ne. Van ser ells els qui van inventar allò que l'Estat (el britànic) com a tal no té amics, aliats ni simpaties, tan sols interessos i com a molt tractats i legalitats, idea aquesta que ve de lluny i que han adoptat també els països de cultura anglosaxona. Pot semblar molt fred, però és molt pràctic en vistes a la utilitat, al poder i a les relacions internacionals.
Quan la UE va començar el seu cicle de polítiques forassenyades i desastrosas, en base a no se sap ben bé quins objectius ni per quines causes, la sortida del Regne Unit estava cantada. Forma part del mateix escepticisme pel que Suïssa, que volia integrar-s'hi, va cancel·lar o aparcar la seva sol·licitud d'ingrès ja fa uns anys. Al igual que Islàndia. No els interessava una UE que s'estava convertint a marxa accelerada en una olla de grills, políticament, socialment, econòmicament i culturalment parlant. Els segueix sense interessar i els hi va molt bé així. Els més llestos van ser els de Noruega que en dues ocasions, el 1972 i 1994 va votar en referendum contra una adhesió que cada cop els seus parlamentaris havien negociat amb entusiasme. Però van ser prou demòcrates per consultar-ho al seu poble i el poble noruec va tenir més encert i visió de futur que els seus polítics: ara Noruega és un dels països més rics i de major qualitat de vida del món, mentre la UE està en franca regressió i persisteix en polítiques equivocades que no sols no han donat resultat sinó que han resultat contraindicades i perjudicials.
Gairebé el mateix es pot dir del que ha passat als Estats Units amb la victòria de Trump. El somni d'Europa és molt bonic, però els disbarats que s'hi han fet han estat tants, tan grossos i de tota mena, que ha acabat semblant un malsón. Molts països europeus ara es resisteixen a les lleis, normes, reglaments i disposicions d'una UE que sembla en greu crisi existencial i que en els últims 10, 15 o 20 anys s'ha anat mostrant cada cop més autoritària i exigent, just quan més discutibles i criticables eren les seves polítiques. I els dirigents i líders comunitaris que ho han vingut fent o no se'n volen donar compte o han decidit seguir, peti qui peti, encara que finalment la que peti sigui la pròpia Unió. És la UE la que ha de canviar el xip si no vol que la desintegració continuï i s'acceleri, perquè ha aconseguit el descontent d'una gran part, o la majoria, de la seva població.
GENIAL.
Anònim, 03/04/2017 a les 11:28
+5
-0
GENIAL! el Comentari de l'Anònim de les 22:47.

Potser és "Anònim", però evidentment la qualitat, profunditat, exactitud i precisió dels pensaments que hi aboca, excedeixen de molt l'abast d'un "comentari de diari digital" i constitueixen en si mateixos un "Article de Fons", obviament escrit no pas per un "polític" (generalment, "analfabets") sinó per un/a intel·lectual; a qui, per cert, m'agradaria haver conegut personalment per tal de felicitar-lo/a i preguntar-li per la possibilitat d'assistir a Debats -polítics i/o culturals- que ell/a moderés.

Al meu parer, el comentari supera -llargament- el propi Article.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
Una aula d'una escola de primària, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
La Generalitat inverteix gairebé quatre vegades més que el 2006 en tractaments contra aquest trastorn, segons una investigació de l'Agència de Salut Pública | Una família que medica el seu fill assegura que el tractament li ha "canviat la vida" i recomana fer el pas "sempre que el diagnòstic sigui acurat" | La mare d'un nen amb TDAH que va decidir no subministrar-li cap fàrmac defensa teràpies que treballin les "emocions" dels joves
Foto de família de la festa de presentació de la festa | Xevi Pujol
Xevi Pujol
01/01/1970
Les colles de Blancs i Blaus presenten els seus programes a Roca Umbert |Es va poder veure la imatge de la festa i es va iniciar un dispositiu per evitar agressions sexuals
Els grups d'Ara Mollet-ERC-MES i el PDeCAT van presentar una moció al Ple | @PDECATMollet
01/01/1970
S'hi va aprovar una moció presentada per Ara Mollet-ERC-MES i el PDeCAT