Ningú ha de tenir por a la llibertat

«Conviure demana aportacions noves no violentes que obliguin a reflexionar, dialogar, i avançar»

| 05/03/2017 a les 09:47h
L’actual política espanyola ofereix una trista imatge del que és la llibertat. Un pensament expressat naturalment no ha de ser mai motiu d’enemistats i odis. Tot el contrari, motiu d’una fermesa de convivència. Perquè conviure demana aportacions noves no violentes que obliguin a reflexionar, dialogar, i avançar. Sense diferències no hi ha progrés i és incomprensible que la política espanyola li tingui tanta por. La independència és diferent a l’absolutisme i a l’unionisme absolut. La immobilitat de l’unionisme és la negació política de la democràcia. La unió no significa sempre indivisibilitat perquè és possible una unió política amb nacions diferents que conserven la seva identitat i acorden punts comuns de complicitat de convivència. La Unió Europea podria ser-ne un exemple.

La unió territorial no és sempre la unió política més convenient i útil als ciutadans, essent sovint motiu de desavinences i de conflictes, com viu "la pell de brau". La unió de bon veïnatge i de germanor és sempre més efectiva i de progrés. Només interessos de poder i econòmic són incapaços de reconèixer-ho i acceptar-ho. És més enriquidor a tots nivells un diàleg entre diferents que es respecten que no pas entre unionistes i independentistes incapaços de dialogar. Tenir por a la llibertat de l’altre és negar la seva capacitat productiva tan política, com cultural, artística, científica, econòmica, i social. Conservar la unitat a la força, sigui legal o militar, és condemnar al fracàs a ambdues parts. Possiblement, la convivència de la societat necessita en l’actualitat un aprofundit reciclatge filosòfic de la política, de la religió, de l’economia, de la cultura i del socialisme. Però el socialisme no pot ser mai partidista, un partit polític socialista ha d’estar al servei de tot el país en la seva diversitat i respectar totes les altres tendències per diferents i oposades que siguin i un partit capitalista no pot oblidar mai, ni perjudicar els interessos dels no capitalistes.

Les dretes i les esquerres han de tenir sempre molt present que una vegada en el poder han de servir a tothom i a casa nostra les diferències polítiques generen problemes, no solucions. I no és el mateix el concepte d’independència en una tendència que en l’altra, malgrat coincideixin en la territorialitat. Però la independència territorial no és garantia del respecte a la independència de models de convivència. La convivència és tema de llibertat i la llibertat no la tenen els territoris sinó les persones i aquesta diferència cal respectar-la. Les diferències existeixen per avançar i sense diàleg és impossible. Com a conseqüència les enveges, els odis, les enemistats i les convivències trencades, malgrat les uneixi la política amb la força de la llei i de les armes. Tant una forma com l’altre són negació de llibertat. Només la por actua contra ella. La solidaritat amb la llibertat porta a la convivència pacífica. Els independentistes i unionistes catalans no han de tenir por a la llibertat perquè amb el seu recolzament es crearà el model polític que li convé a Catalunya.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Sala Vila
Escriptor, poeta i divulgador (Hostalets de Balenyà, 31 de maig de 1929), és un dels introductors de l'hoquei gel a Puigcerdà. Ha escrit els llibres BM Granollers, esport i civisme i Sí, a les seleccions catalanes; també és l'autor del llibre de poemes Els quatre daus de la vida. És expresident de les Aules d'Extensió Universitària per a la gent gran del Vallès Oriental (AGEVO) i ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental.
Aspecte que oferia la Porxada aquest diumenge al migdia | @GRN_cultura
01/01/1970
Les imatges de la festa del llibre i la rosa
Roses de Sant Jordi | Adrià Costa
01/01/1970
La previsió rebaixa la xifra dels últims anys, en els quals es venien uns set milions de roses
Fotogrames del film 'Sant Jordi 1977' | Joan Corbera Santanach / AMGr
01/01/1970
La pel·lícula va ser filmada per Joan Corbera, Jaume Ortuño i Jaume Pujal