El nostre Rei Melcior

«Aquesta història comença amb una fotografia d'infància que el meu amic Gerard va penjar fa uns dies al seu perfil de Facebook«

| 30/01/2017 a les 10:50h
Maleïdes xarxes socials que ho fan tot tan real. Els records ja no són tan borrosos. Els companys de classe es van fent tan grans com tu i la gent que has conegut anuncia el pas del temps en posts i en imatges d’ecografies. 

Aquesta història comença amb una fotografia d'infància que el meu amic Gerard va penjar fa uns dies al seu perfil de Facebook. Hi apareix ell amb 5 anys i un somriure cofoi, al costat d’un flamant Rei Melcior de barba blanca i mirada tendra. La foto és de mitjans dels anys vuitanta. El Rei havia vingut a l’escola a recollir les cartes.  La Marta, que també anava en aquell classe d’olor a taronja de l’Escola Cervetó de Granollers, respon en Gerard amb un post:  “no sé on para, però jo tinc una foto amb el mateix  Melcior”. I llavors sóc jo qui afegeixo: “tinc una foto amb el mateix Rei”. L’Alba, una altra alumna de la mateixa promoció, apareix uns quants comentaris més avall: “I jo! qui era aquest Rei?? Devia ser l’avi d’algú”.

Maleïdes xarxes socials i maleïda curiositat que m’ha obligat a fer unes quantes trucades per esbrinar perquè la classe dels nascuts l’any 80 tenen la mateixa foto amb el mateix Rei Melcior. I crec que ho hem resolt. El Rei Melcior en qüestió era l’Andreu Tura, que en aquella època tenia una botiga de comestibles al carrer Sant Josep de Calassanç. Era un home que sempre duia bigoti. Aquells dies, però, s’havia deixat barba i el seu rostre s’assemblava més a la d’un venerable ancià. 

Potser per això, va ser reclutat des de l’Orient llunyà per fer de Rei Melcior a l’Escola Cervetó. Ell va acceptar de seguida perquè, segons diuen, era “un cul inquiet” que sempre havia format part de la vida social de la ciutat. Havia jugat al BM Granollers quan el balonmano encara es jugava amb les mides d’un camp de futbol i havia cantat havaneres en un grup que es deia “Quatre Veus”.  Va fer de Melcior al Cervetó durant tres anys. Es vestia per l’ocasió i es posava la corona de rigor per atendre els nens. 

Aquests dies he buscat la meva foto amb el Rei Melcior i no l’he trobat. Deu estar perduda  en algun calaix amagat i segurament apareixerà quan menys m’ho esperi. Si la memòria no em falla, hi surto amb un xandall d’un color groc llampant –eren els anys 80- i un anorac blavós. Recordo, això sí, que li vaig demanar una bicicleta. I en Melcior i els altres dos Reis Mags van fer bé la seva feina. Aquell 6 de gener em vaig llevar i vaig anar corrents al menjador. Amb la resta de regals, hi destacava una bicicleta espectacular de color gris metàl·lic amb unes fundes blaves de competició.  

L’Andreu Tura va morir l’any 2005 amb 88 anys. És i serà el “nostre” Rei Melcior”. El d’en Gerard, el de la Marta, i el de  l’Alba. I el de tots aquells que en algun moment dels anys vuitanta li vam fer entrega de la nostra carta.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Lluís Vilaró
Nostàlgic per devoció i convençut que el futbol morirà el dia que Xavi Hernández pengi les botes, en Lluís Vilaró és un periodista que treballa a Vallès Visió. Influït enormement per aquella TV3 amb noms com Joaquim Maria Puyal o Thomas Magnum, es dedica a cercar la notícia per l'orient i l'occident del seu Vallès natal. Ha estat a Catalunya Radio, Ona Catalana, el diari Bon Dia d'Andorra o el Canal Català, entre d'altres. Li agrada pensar que es fixa en allò que ningú més es fixa i acostuma a somniar despert durant bona part de les hores del dia. Mai va guanyar els Jocs Florals de la seva escola. 

 
L'AP-7, al seu pas per Granollers | Google Street View
01/01/1970
En total, la ciutat ingressarà 45.115 euros per aquest concepte
La Diputació ha presentat el nou pla de foment de l'ocupació local a Can Serra | Jordi Jon Pardo
Cristina Capdevila
01/01/1970
La corporació destina 60 milions d'euros a un nou programa per fomentar l'estabilitat ocupacional amb formació i contractació de més durada
Joan Carles Basi, Vicenç Paituví, David Ricart i Joaquim Colom, durant la presentació de l'acord | CCVOR
01/01/1970
Signen un acord perquè les empreses del territori estiguin informades d’aquests contractes i puguin concursar-hi