referèndum

«Jo tenia urnes a casa»: anatomia d'un referèndum preparat en la clandestinitat

Un exèrcit d'invisibles va gestar la logística de l'1-O amagant les urnes a pallers, arbres i domicilis particulars

Parlaven en clau referint-se a "entrepans" en comptes d'urnes, procuraven parlar només en persona i no trobar-se en llocs públics

| 04/10/2017 a les 08:15h
Arxivat a: Política, urnes, referèndum, 1 d'octubre, clandestinitat
Una de les apoderades del referèndum col·locant les urnes a Sants | Sara González
Granollers. 21 hores del dissabte 30 de setembre. Rep un missatge amb una hora i una ubicació. Arrenca el cotxe i arriba al punt indicat: enmig del camp, a una masia als afores de la capital del Vallès Oriental. El rep un pagès i li assenyala el paller. I sí, allà hi havia les urnes en bosses d'escombraries. Es van ajudar amb llanternes per carregar-les fins al maleter del cotxe. "Jo només havia d'agafar les que pertocaven als dos col·legis que estaven a càrrec meu, però allà estaven bona part de les urnes de la ciutat i va anar arribant altres persones a buscar-les. Alguns, ni ens coneixíem", explica aquest empresari de 39 anys.

La logística que va fer possible que totes les urnes fossin a lloc diumenge a primera hora es va coure en l'absoluta clandestinitat amb una xarxa de confiança de centenars de persones, un sistema que evoca a la gestació de la República francesa. Un exèrcit d'invisibles van custodiar durant setmanes les urnes. Les van rebatejar com a “entrepans” i “pizzes” en els seus escassos xats secrets de Telegram i Signal.

La majoria de comunicacions es feien en persona, esquivant els llocs públics i amb els mòbils apagats. En un paller, penjades dels arbres, en armaris de cases de particulars i sense dir-ho ni tan sols a la pròpia família. Els receptacles per votar van ser amagats en els llocs més insòlits durant dies a l'espera del dia D i moltes de les urnes van estar a casa de gent gran que fan ús limitat dels dispositius electrònics i que no estan presents a les xarxes socials. Eren garantia de més discreció.
 

"Per anar-les a buscar, em vaig comprometre a buscar una persona més perquè m'acompanyés i va haver-hi gent que em va dir que no", relata l'empresari. Suor freda i tremolor de cames. Així defineix el que va sentir el lampista que va coordinar la logística de la meitat de col·legis de Granollers quan li van proposar fer-se'n càrrec. La seva xarxa va estar formada per un total de 18 persones. Un altre grup de 16 s'encarregava de l'altra meitat dels col·legis.

En el cas d'aquest lampista, les urnes les va anar a buscar el dilluns 25 de setembre. Va rebre un missatge i, tres hores després, les recollia amb el seu cotxe a 30 kilòmetres de la ciutat. Les va amagar fins dissabte a casa d'un amic que va quedar “atònit” quan el va veure entrar per la porta. Però el lloc era, diu, més segur. Les va recollir dissabte.

"Hem patit molt"

En el cas de l'empresari còmplice de la logística, va deixar una bossa al maleter del cotxe. L'altra, la va pujar a casa cap a la una de la matinada per no trobar-se a cap veí. “Sí, vaig tenir urnes a casa”. En el moment de recollir les urnes a casa del pagès, se'ls va facilitar els telèfons dels responsables dels col·legis. S'havien de lliurar a les escoles a les vuit del matí. “Per repartir els entrepans, els havíem de trucar primer per saber si no hi havia policia al voltant”, explica. Tot va anar bé. En arribar al punt de votació, altres soldats d'aquest exèrcit d'invisibles sabien com havien de rebre i preparar el material. Li van fer un passadís i va sortir del cotxe amb les bosses d'escombraries. “No vaig passar nervis, però sí emoció. No érem prou conscients del que estàvem fent”, afirma. “Patir, hem patit molt. Crec que no hi ha cap de nosaltres que no hagi plorat”, afegeix el lampista granollerí.

Les hores prèvies a la votació, a la xarxa d'invisibles s'hi van sumar les persones que tenien la missió de fer d'apoderats. Es van reunir en esplais o, fins i tot, en esglésies per no aixecar sospites. I a primera hora del matí de diumenge, malgrat els 12.000 policies nacionals i agents de la guàrdia civil, les urnes eren a lloc.

La imaginació va ser també necessari durant la votació per amagar les urnes d'una possible confiscació policial. Així doncs, hem vist imatges de Vila-Rodona (Alt Camp) comptant vots en plena missa cantant el Virolai per dissimular, escoles on els aplegats es van posar a jugar al dòmino amb les urnes amagades, escrutinis a domicilis particulars supervisats pels apoderats, urnes custodiades amb passadissos formats per centenars de persones per traslladar-les a llocs segurs i urnes també sota la figura de la Divina Pastora del Casal de les Escodines a Manresa. L'anatomia del referèndum preparat a la clandestinitat ha aguditzat, com mai, l'enginy d'un sobiranisme que ha fet de la complicitat, l'autoorganització el silenci i la determinació les seves millors armes per construir les contra-garanties populars de l'1-O.
 

Les Escodines, a Manresa, va tenir durant unes hores urnes sota la Divina Pastora Foto: Xavier Gual

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Nou contenidor situat davant la plaça de Sant Miquel | T. Torrillas
01/01/1970
Abans de final d'any també es canviaran els d'orgànica
Un supermercat de BonPreu | Cristóbal Castro
01/01/1970
La plantilla de l'empresa se situarà en 7.400 treballadors en dos anys
Algunes de les motocicletes exposades | Ajuntament de Mollet del Vallès
01/01/1970
La ciutat organitza ponències i xerrades i exposa motocicletes clàssiques