Diada Nacional

L'Onze de Setembre de 1977, l'altra Diada constituent

Tres veterans d'aquell dia, Miquel Sellarès, Pere Portabella i Josep Fornas, recorden una jornada que va donar inici a la recuperació de la Generalitat

| 10/09/2017 a les 18:30h
Arxivat a: Política, Diada Nacional, Diada Nacioonal, Josep Fornas, Miquel Sellarès, Pere Portabella, procés català, Diada Nacional 1977, referèndum
Manifestants mostrant estelades en la Diada de 1977. | J. M. Montaner
Aquest Onze de Setembre es commemoren els quaranta anys de la primera Diada autoritzada celebrada a Barcelona des de la fi de la Guerra Civil. Com la d'aquest any, la de 1977 va ser una Diada constituent. Encara no feia dos anys de la mort del dictador. Havien transcorregut tres mesos de les primeres eleccions democràtiques a l'Estat des del 1936. Les negociacions pel retorn del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, encara no havien conclòs, i el veterà dirigent republicà restava encara a Saint-Martin-le-Beau. Però flairava en l'ambient la imminència de la recuperació de les institucions pròpies, vençudes pel franquisme. Tot estava per fer, però es faria aviat.

"Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia" va ser el lema de la manifestació convocada per les forces polítiques democràtiques que va sortir del Cinc d'Oros (aleshores encara plaça de la Victòria) per, baixant pel passeig de Gràcia,  concloure davant el monument a Rafael Casanova a la ronda de Sant Pere. Milers i milers de persones -es van quantificar en més d'un milió- van sortir al carrer conscients que feien història i que Catalunya engegava una pàgina esperançada del seu camí com a poble.

Miquel Sellarès: "Va començar amb força i va acabar amb més"   

El responsable d'organització i seguretat de la Diada, Miquel Sellarès, ho explica a Nació Digital: "Veníem del gran èxit que va suposar l'Onze de Setembre de l'any anterior a Sant Boi de Llobregat, quan l'Estat va creure que ubicant la manifestació fora de Barcelona la desarboraria, i va veure fracassats els seus càlculs". Sellarès subratlla la gran força que va mostrar aquella Diada: "El seu caràcter unitari, que feia que els manifestants formessin una gran aliança interclassista i ideològica, on hi havia des de la dreta de la Lliga de l'empresari Josep Maria Figueras a l'extrema esquerra de la LCR i el PTE".

Sellarès destaca el paper que va tenir el PSUC, amb una gran capacitat mobilitzadora i que va nodrir bona part del servei d'ordre. Té paraules de record per Antoni Gutiérrez Díaz, dirigent del PSUC, però també per Joaquim Molins, dirigent de la Unió del Centre i més tard de CiU, que va intervenir a fons en l'organització. Forjat en l'esperit unitari de l'Assemblea de Catalunya, Sellarès considera aquesta unió de forces com el gran potencial d'aquell moment.

"La manifestació va començar amb força i va acabar amb molta més -explica-. En això hi va jugar un paper fonamental la ràdio, que va transmetre l'esdeveniment. Molta gent escoltava els informatius, i al veure que no passava res, s'hi va afegir". És un fet que es va constatar al llarg de la manifestació, ja que la imponent marxa s'anava nodrint gradualment. Va ser, això sí, una Diada amb poca mainada, fruit de les pors que encara hi havia. Quan ja s'arribava a Sant Pere, el comissari de la policia Fuentes, que era a prop de Sellarès, mostrava impacte per l'afluència: "¡Todavía está llegando gente a la plaza de la Victoria!".
 

El cineasta i exsenador Pere Portabella. Foto: ACN


Pere Portabella: "Aleshores, com ara, la clau va ser la gent"

Un dirigent destacat d'aquell instant va ser el cineasta Pere Portabella, elegit senador en les eleccions del juny de 1977. Independent vinculat a l'Assemblea de Catalunya, era company de viatge del PSUC. Explica el moment: "Jo acabava de ser elegit senador de l'Entesa i formava part de la Comissió Constitucional. Aquell estiu, tots estàvem centrats en fer de la Diada un gran èxit. I així va ser".

Portabella evoca "amb molta emoció" aquell devessall de gent al passeig de Gràcia. Aquí hi ha la clau: "Aleshores, com ara, la clau és la gent. Si la ciutadania es mobilitza, si entén que té a les seves mans el seu futur, pot assolir la victòria. La transversalitat dels qui volíem recuperar les nostres institucions va ser també un element decisiu".
        
Després del setembre, octubre

L'èxit de la Diada va certificar el canvi de règim. Catalunya enfilava la recta final cap a la recuperació de la Generalitat. El 27 d'octubre es va produir una altra concentració massiva per rebre el president Tarradellas. Ho recorda amb emoció Josep Fornas, delegat del president a l'interior durant molts anys i més tard diputat i dirigent d'ERC. Fornas certifica que "la gran mobilització d'aquella Diada va accelerar els darrers serrells per facilitar la recuperació de la Generalitat. S'ha dit moltes vegades, però fou una de les poques victòries dels qui havíem perdut la Guerra Civil. Va ser un instant de ruptura".   

Fornas va participar en les negociacions pel retorn del president Tarradellas i va conèixer l'aleshores president del govern, Adolfo Suárez: "La comparació amb Mariano Rajoy és odiosa. Suárez va saber entendre el que es jugava i, tot i que procedia del Movimiento, va demostrar sagacitat i flexibilitat per trobar un encaix amb Catalunya". 

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en una imatge recent. | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Aquesta jornada tindrà lloc diumenge, mentre que les entitats donaran per acabada la protesta davant el TSJC aquest divendres amb un acte “festiu”
El web del referèndum
Jordi Bes
01/01/1970
Oriol Ferràndez rep la notificació a casa seva per declarar el dilluns a la comissaria de la Verneda de la policia nacional espanyola
Agents de la Guàrdia Civil a Sabadell | Juanma Peláez