Ús de cookies
NacióGranollers.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Aquell 6 d'octubre a Granollers

Dos anys abans de l'esclat de la guerra, la capital vallesana visqué una revolució llibertària de vint-i-quatre hores que acabà amb l'edifici consistorial afusellat i bombardejat

| Actualitzat el 02/10/2013 a les 00:01h
La Casa de la Ciutat de Granollers, setanta-nou anys de diferència. A l'Arxiu Municipal de Granollers es conserven nombroses fotos tant de l'interior com de l'exterior d'un ajuntament desballestat en un escenari que no és posterior al bombardeig de 1938, sinó quatre anys abans. Foto: Autor desconegut (Arxiu Municipal de Granollers)

A les vuit del vespre del 6 d'octubre de 1934 el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l'Estat català "de la República federal espanyola". En aquells moments, totes les forces de seguretat del govern català eren 400 mossos d'esquadra i 3.200 guàrdies d'assalt. Estat Català, partit independentista integrat a l'Esquerra Republicana, disposava de la mateixa quantitat d'homes armats. Mentre a tota Catalunya la Generalitat intentava fer complir feblement una decisió que buscava trencar amb el govern de la República aleshores presidit per Alejandro Lerroux i integrat per les forces conservadores, a Granollers la proclama –repetida des del balcó de l'Ajuntament– no va derivar en la defensa d'un nou Estat sinó en una revolta de la CNT-FAI vallesana que intentà, sense èxit, l'establiment d'un comunisme llibertari d'arrel anarquista a Granollers. Aquest diumenge farà setanta-nou anys d'aquell esdeveniment insòlit.

Un episodi singular dels Fets d'Octubre
Com han treballat abastament Joan Garriga a Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003) i Carles Font en el seu recent llibre La revolució de 1936 a Granollers (Didot, 2013), la capital del Vallès Oriental, dos anys abans de l'esclat de la guerra, va protagonitzar un molt curiós episodi dels Fets d'Octubre: una revolta anarquista. La inacció de la militància granollerina d'Estat Català va permetre a la perfectament organitzada Confederació Nacional del Treball (CNT), amb diversos centenars d'afiliats a la comarca, prendre el control de la capital. En primer lloc, aïllant la caserna de la Guàrdia Civil a Granollers, a tocar dels Escolapis, objectiu que van aconseguir. I, a continuació, prenent el poder polític allà on aquest residia: l'edifici de l’Ajuntament.

Era alcalde de la ciutat, en aquells moments, Esteve Camillo, membre d'Acció Catalana que encapçalava el consistori des del 14 d'abril de 1931, data de proclamació de la República. L'endemà de la insurrecció llibertària granollerina, el diumenge 7 d'octubre, la situació restava incontrolada. En canvi, a Barcelona, el president i el govern de la Generalitat ja es trobaven a bord del vaixell Uruguai, empresonats: l'estat de guerra proclamat pel govern radical-conservador de Lerroux havia portat a la suspensió de l'autonomia catalana. A Granollers, però, la situació estava lluny de resoldre's. El dilluns 8, dues companyies d'infanteria, un esquadró de cavalleria, una bateria de muntanya i un ampli grup de guàrdies d'assalt van prendre la capital vallesana. Aquí, l'exèrcit no havia de sufocar un reducte d'una Catalunya independent, sinó la resistent força d'una militància anarquista armada i disposada a atrinxerar-se dins dels murs de la Casa de la Ciutat.

La fotografia que anà directament a la portada de La Vanguardia, dies després de sotmetre els rebels. Foto: Agustí Centelles (Centro Documental de la Memoria Histórica, Salamanca) -->

L'edifici, dissenyat tres dècades enrere per Simó Cordomí i joia del modernisme medievalitzant català, va passar a ser l'objectiu dels canons i els fusells de la milícia estatal. Es van viure "dues hores de bombardeig" a l'aleshores anomenada plaça de la República (la Porxada), tal i com va narrar el número extraordinari del setmanari La Gralla. El rellotge de la torre de l'Ajuntament va saltar pels aires i les escultures i relleus de Josep Maria Barnadas, especialment al balcó-tribuna de l'edifici, van convertir-se en runa als peus de la Casa. Les vuit llebres i els set micos que coronen la torre octogonal del consistori van guaitar per primera vegada l'horror de les armes i de la guerra. Malauradament, no seria la darrera ni la més dramàtica, a quatre anys dels fets de 1938, ja en plena Guerra Civil.

Les víctimes, la depuració i un símbol històric
Els anarquistes van rendir-se aquell dilluns. Josep Bosch, fotògraf granollerí, va retratar com els militars lluïen la malmesa façana de l'Ajuntament com un botí de guerra. Al capdavant de l'exèrcit hi havia el comandant Àngel Garcia Gomis, que prengué el control de la ciutat, decretà el toc de queda a Granollers i passà a controlar també la premsa local i les comunicacions. Els revoltats foren empresonats i l'ordre constitucional, segons la retòrica de l'època, restablert. En el conjunt de Catalunya això s'aconseguí sufocant la brevíssima independència de Companys. A Granollers, fent front a una efímera revolució llibertària. El dimarts, Esteve Camillo, a instàncies del comandant Garcia, va ser destituït com a alcalde de Granollers. En el seu lloc, el farmacèutic Artur Gasset, militant conservador, es feu amb la vara d'alcalde. La depuració dels polítics republicans d'esquerres s'imposà durant l'any i mig que encara duraria el mandat del govern conservador de la CEDA i el Partit Radical, fins a la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936.

Dies després, l'atrotinada façana de l'edifici de l'Ajuntament apareixia a la portada de La Vanguardia (un 12 d'octubre) en una fotografia d'Agustí Centelles, pioner fotoperiodista, on es veu clarament part de la balconada destruïda. Només tres anys abans Esteve Camillo, el regidor més votat a les eleccions municipals de 1931 a Granollers, s'unia des d'aquell mateix balcó a la proclamació de la República que hores abans Macià havia fet a Barcelona. Si els prohoms granollerins de 1902 havien projectat un edifici consistorial de dimensions senyorials, el temps ja s'estava ocupant de posar aquell monument en el centre dels grans esdeveniments històrics a la ciutat.

El comandant Garcia i els seus homes davant de les portes de l'Ajuntament de Granollers. El 8 d'octubre de 1934 l'exèrcit va prendre el control de la ciutat, sufocant la revolta anarquista i instaurant un interinatge amb les llibertats republicanes sota control castrense. Foto: Josep Bosch (Arxiu Municipal de Granollers)
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

+3
-0
Mai més....
Montserrat Ponsa Tarrés, 02/10/2013 a les 11:02
És imprescindible recordar per tal que, fets brutals no és tornin a repetir. Hem de fer conéixer als joves, la nostra història, la nostra vida, també les penúries viscudes. Ells, la majoria, han viscut rodejats de safates plata, àsdhuc, alguns, consideren "hitorietes" les nostres vivències. No els desitgem les visquin, per tant, fem, plegats, el possible per aconseguir un món més just i equitatiu sense aldarulls, des del compromís de cada dia.
+3
-1
prou falsetats!
Anònim, 03/10/2013 a les 14:53
La Pau social ha d'arribar al seu final, cal desenmascarar a totes aquelles persones i organitzacions que han estat fent el gara gara al poder. Cal instaurar de nou una guerra entre les classes socials, on la desigualtat tingui una visiblitat clara.

Ens trobem amb un PSC a Granollers còmplice dels desnonaments, que ara s'acosta d'aquella manera tant especial granollerina, doncs no, hem de dir ben clar, que ells han estat culpables de la situació actual.

En fi, són pitjor els traidors, que els enemics de sempre...
+1
-0
Besavis revolucionaris
Anna, 04/10/2013 a les 10:33
Tinc entès que el meu besavi era dalt del balcó de l'ajuntament quan aquest va caure a causa dels atacs feixistes.

És per això que tinc una pregunta per l'autor: hi ha alguna manera de saber-ne els noms? Conec una publicació molt petita on es parlava de l'anarquisme a Granollers i de la Columna del Vallès Oriental, encara que és posterior a la data de l'atac a l'ajuntament. Aquí hi ha diversos noms, entre ells el del meu tiet-avi, però no sóc capaç de trobar més referències.
+1
-0
Re: Besavis revolucionaris
Diego, 04/10/2013 a les 12:13
Benvolguda Anna,
Una generació de pedra picada! A la crònica dels Fets d’Octubre granollerins que va fer el setmanari “La Gralla”, un dels relats més complets i exhaustius d’aquella revolució, hi ha una relació (per molt que incompleta!) dels detinguts després de la presa de l’Ajuntament (número 668, 28 d’octubre de 1934, pàgina 8). És una font digitalitzada gràcies a l’Arxiu Municipal de Granollers i pots trobar-la al seu repositori digital:
http://arxiu.granollers.cat:9090/premsa/cgi-bin/Pandora?xslt=form-avanzado
;lang=ca;restore=true#top
Apareixen fins a set detinguts. Espero que puguis trobar quelcom. A la teva disposició! /Diego
+1
-1
peusnegres
Nil, 08/10/2013 a les 01:17
Mentre Companys proclamava l'Estat Català, aquesta gentussa s'esforçava en pertorbar l'ordre del naixement d'aquest i en fer la sempre seva particular revolució.
Quina xusma que han sigut sempre els anarquistes i com n'han arribat a ser d'enemics de la causa catalana.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



NomTítol Comentari ComprovacióEscriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

NacióGranollers, líder indiscutible

NacióGranollers, líder indiscutible

El diari es consolida com la gran referència informativa al Vallès Oriental i supera els 70.000 lectors durant el mes de novembre, molt per damunt dels altres diaris digitals

Predicció Granollers
dilluns
4°C  16°C
dimarts
4°C  17°C
dimecres
3°C  15°C
Tronc de Nadal

Tronc de Nadal

Cada cap de setmana, els ingredients i tots els detalls de l'elaboració d'un nou i suculent plat

«Aquesta trobada ha estat un regal»

«Aquesta trobada ha estat un regal»

Marina Martori i Alexandre Perelló presenten 'La Trobada', una novel·la a quatre mans fruit de les 'Parelles Artístiques'

L'empresa de Palau Lab Circuits dóna 15 mil euros a Creu Roja Baix Montseny

L'empresa de Palau Lab Circuits dóna 15 mil euros a Creu Roja Baix Montseny

Es destinaran al manteniment del Punt de suport a les famílies que la institució gestiona en aquest municipi baixmontsenyenc.

Els 10 consells de l'odontòleg per als àpats d'aquest Nadal
Els torrons, el marisc, els dolços..., tot un seguit de riscos que cal tenir en compte de cara al Nadal/A.C.

Els 10 consells de l'odontòleg per als àpats d'aquest Nadal

El doctor Esteban Padullés-Roig explica estratègies dentals per superar amb èxit els àpats festius

Santa Maria de Palautordera ja viu la seva Fira de Nadal

Santa Maria de Palautordera ja viu la seva Fira de Nadal

Per tercer any consecutiu els comerços de Santa Maria de Palautordera ocuparan els carrers més cèntrics del poble

Els comerços catalans poden obrir aquest diumenge

El 21 desembre, un dels festius permesos per aixecar la persiana

Festa Major a La Batllòria

Festa Major a La Batllòria

Aquest dissabte durant tot el dia, 6a Fira Nadalenca de l’Esperança

L'Ateneu del segle XXI organitza un concert de Cap d'Any

Tindrà lloc el 4 de gener amb l'Orquestra Simfònica del Vallès

Llinars signa un conveni per difondre el telèfon contra la violència masclista

Llinars signa un conveni per difondre el telèfon contra la violència masclista

La línia telefònica 900 900 120 atèn en 124 idiomes i la trucada realitzada no queda reflexada en la factura del telèfon.

ERC-Breda denuncia que el Centre de Dia s’ha obert sense definir cap projecte d’ús

ERC-Breda denuncia que el Centre de Dia s’ha obert sense definir cap projecte d’ús

Segons els republicans s'ofereixen els mateixos serveis que al Centre Cívic

Agenda de cap de setmana en els pobles del Baix Montseny

Agenda de cap de setmana en els pobles del Baix Montseny

Per passejar-hi i gaudir-ne del divendres 19 de desembre al diumenge 21 de desembre de 2014

«La cervesa ha escombrat tot el mercat que era del vi»

«La cervesa ha escombrat tot el mercat que era del vi»

Entrevista a Xavier Bassa i Valls, enòleg que ha tastat més de 35.000 vins i l’any 2012 va rebre el guardó 'Nariz de Or'

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: