Ús de cookies
NacióGranollers.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies.
Notícia en PDF
Notícia en PDF

Aquell 6 d'octubre a Granollers

Dos anys abans de l'esclat de la guerra, la capital vallesana visqué una revolució llibertària de vint-i-quatre hores que acabà amb l'edifici consistorial afusellat i bombardejat

| Actualitzat el 02/10/2013 a les 00:01h
La Casa de la Ciutat de Granollers, setanta-nou anys de diferència. A l'Arxiu Municipal de Granollers es conserven nombroses fotos tant de l'interior com de l'exterior d'un ajuntament desballestat en un escenari que no és posterior al bombardeig de 1938, sinó quatre anys abans. Foto: Autor desconegut (Arxiu Municipal de Granollers)

A les vuit del vespre del 6 d'octubre de 1934 el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l'Estat català "de la República federal espanyola". En aquells moments, totes les forces de seguretat del govern català eren 400 mossos d'esquadra i 3.200 guàrdies d'assalt. Estat Català, partit independentista integrat a l'Esquerra Republicana, disposava de la mateixa quantitat d'homes armats. Mentre a tota Catalunya la Generalitat intentava fer complir feblement una decisió que buscava trencar amb el govern de la República aleshores presidit per Alejandro Lerroux i integrat per les forces conservadores, a Granollers la proclama –repetida des del balcó de l'Ajuntament– no va derivar en la defensa d'un nou Estat sinó en una revolta de la CNT-FAI vallesana que intentà, sense èxit, l'establiment d'un comunisme llibertari d'arrel anarquista a Granollers. Aquest diumenge farà setanta-nou anys d'aquell esdeveniment insòlit.

Un episodi singular dels Fets d'Octubre
Com han treballat abastament Joan Garriga a Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939) (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003) i Carles Font en el seu recent llibre La revolució de 1936 a Granollers (Didot, 2013), la capital del Vallès Oriental, dos anys abans de l'esclat de la guerra, va protagonitzar un molt curiós episodi dels Fets d'Octubre: una revolta anarquista. La inacció de la militància granollerina d'Estat Català va permetre a la perfectament organitzada Confederació Nacional del Treball (CNT), amb diversos centenars d'afiliats a la comarca, prendre el control de la capital. En primer lloc, aïllant la caserna de la Guàrdia Civil a Granollers, a tocar dels Escolapis, objectiu que van aconseguir. I, a continuació, prenent el poder polític allà on aquest residia: l'edifici de l’Ajuntament.

Era alcalde de la ciutat, en aquells moments, Esteve Camillo, membre d'Acció Catalana que encapçalava el consistori des del 14 d'abril de 1931, data de proclamació de la República. L'endemà de la insurrecció llibertària granollerina, el diumenge 7 d'octubre, la situació restava incontrolada. En canvi, a Barcelona, el president i el govern de la Generalitat ja es trobaven a bord del vaixell Uruguai, empresonats: l'estat de guerra proclamat pel govern radical-conservador de Lerroux havia portat a la suspensió de l'autonomia catalana. A Granollers, però, la situació estava lluny de resoldre's. El dilluns 8, dues companyies d'infanteria, un esquadró de cavalleria, una bateria de muntanya i un ampli grup de guàrdies d'assalt van prendre la capital vallesana. Aquí, l'exèrcit no havia de sufocar un reducte d'una Catalunya independent, sinó la resistent força d'una militància anarquista armada i disposada a atrinxerar-se dins dels murs de la Casa de la Ciutat.

La fotografia que anà directament a la portada de La Vanguardia, dies després de sotmetre els rebels. Foto: Agustí Centelles (Centro Documental de la Memoria Histórica, Salamanca) -->

L'edifici, dissenyat tres dècades enrere per Simó Cordomí i joia del modernisme medievalitzant català, va passar a ser l'objectiu dels canons i els fusells de la milícia estatal. Es van viure "dues hores de bombardeig" a l'aleshores anomenada plaça de la República (la Porxada), tal i com va narrar el número extraordinari del setmanari La Gralla. El rellotge de la torre de l'Ajuntament va saltar pels aires i les escultures i relleus de Josep Maria Barnadas, especialment al balcó-tribuna de l'edifici, van convertir-se en runa als peus de la Casa. Les vuit llebres i els set micos que coronen la torre octogonal del consistori van guaitar per primera vegada l'horror de les armes i de la guerra. Malauradament, no seria la darrera ni la més dramàtica, a quatre anys dels fets de 1938, ja en plena Guerra Civil.

Les víctimes, la depuració i un símbol històric
Els anarquistes van rendir-se aquell dilluns. Josep Bosch, fotògraf granollerí, va retratar com els militars lluïen la malmesa façana de l'Ajuntament com un botí de guerra. Al capdavant de l'exèrcit hi havia el comandant Àngel Garcia Gomis, que prengué el control de la ciutat, decretà el toc de queda a Granollers i passà a controlar també la premsa local i les comunicacions. Els revoltats foren empresonats i l'ordre constitucional, segons la retòrica de l'època, restablert. En el conjunt de Catalunya això s'aconseguí sufocant la brevíssima independència de Companys. A Granollers, fent front a una efímera revolució llibertària. El dimarts, Esteve Camillo, a instàncies del comandant Garcia, va ser destituït com a alcalde de Granollers. En el seu lloc, el farmacèutic Artur Gasset, militant conservador, es feu amb la vara d'alcalde. La depuració dels polítics republicans d'esquerres s'imposà durant l'any i mig que encara duraria el mandat del govern conservador de la CEDA i el Partit Radical, fins a la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936.

Dies després, l'atrotinada façana de l'edifici de l'Ajuntament apareixia a la portada de La Vanguardia (un 12 d'octubre) en una fotografia d'Agustí Centelles, pioner fotoperiodista, on es veu clarament part de la balconada destruïda. Només tres anys abans Esteve Camillo, el regidor més votat a les eleccions municipals de 1931 a Granollers, s'unia des d'aquell mateix balcó a la proclamació de la República que hores abans Macià havia fet a Barcelona. Si els prohoms granollerins de 1902 havien projectat un edifici consistorial de dimensions senyorials, el temps ja s'estava ocupant de posar aquell monument en el centre dels grans esdeveniments històrics a la ciutat.

El comandant Garcia i els seus homes davant de les portes de l'Ajuntament de Granollers. El 8 d'octubre de 1934 l'exèrcit va prendre el control de la ciutat, sufocant la revolta anarquista i instaurant un interinatge amb les llibertats republicanes sota control castrense. Foto: Josep Bosch (Arxiu Municipal de Granollers)
Notícia en PDF
Notícia en PDF

COMENTARIS

+3
-0
Mai més....
Montserrat Ponsa Tarrés, 02/10/2013 a les 11:02
És imprescindible recordar per tal que, fets brutals no és tornin a repetir. Hem de fer conéixer als joves, la nostra història, la nostra vida, també les penúries viscudes. Ells, la majoria, han viscut rodejats de safates plata, àsdhuc, alguns, consideren "hitorietes" les nostres vivències. No els desitgem les visquin, per tant, fem, plegats, el possible per aconseguir un món més just i equitatiu sense aldarulls, des del compromís de cada dia.
+3
-1
prou falsetats!
Anònim, 03/10/2013 a les 14:53
La Pau social ha d'arribar al seu final, cal desenmascarar a totes aquelles persones i organitzacions que han estat fent el gara gara al poder. Cal instaurar de nou una guerra entre les classes socials, on la desigualtat tingui una visiblitat clara.

Ens trobem amb un PSC a Granollers còmplice dels desnonaments, que ara s'acosta d'aquella manera tant especial granollerina, doncs no, hem de dir ben clar, que ells han estat culpables de la situació actual.

En fi, són pitjor els traidors, que els enemics de sempre...
+1
-0
Besavis revolucionaris
Anna, 04/10/2013 a les 10:33
Tinc entès que el meu besavi era dalt del balcó de l'ajuntament quan aquest va caure a causa dels atacs feixistes.

És per això que tinc una pregunta per l'autor: hi ha alguna manera de saber-ne els noms? Conec una publicació molt petita on es parlava de l'anarquisme a Granollers i de la Columna del Vallès Oriental, encara que és posterior a la data de l'atac a l'ajuntament. Aquí hi ha diversos noms, entre ells el del meu tiet-avi, però no sóc capaç de trobar més referències.
+1
-0
Re: Besavis revolucionaris
Diego, 04/10/2013 a les 12:13
Benvolguda Anna,
Una generació de pedra picada! A la crònica dels Fets d’Octubre granollerins que va fer el setmanari “La Gralla”, un dels relats més complets i exhaustius d’aquella revolució, hi ha una relació (per molt que incompleta!) dels detinguts després de la presa de l’Ajuntament (número 668, 28 d’octubre de 1934, pàgina 8). És una font digitalitzada gràcies a l’Arxiu Municipal de Granollers i pots trobar-la al seu repositori digital:
http://arxiu.granollers.cat:9090/premsa/cgi-bin/Pandora?xslt=form-avanzado
;lang=ca;restore=true#top
Apareixen fins a set detinguts. Espero que puguis trobar quelcom. A la teva disposició! /Diego
+1
-1
peusnegres
Nil, 08/10/2013 a les 01:17
Mentre Companys proclamava l'Estat Català, aquesta gentussa s'esforçava en pertorbar l'ordre del naixement d'aquest i en fer la sempre seva particular revolució.
Quina xusma que han sigut sempre els anarquistes i com n'han arribat a ser d'enemics de la causa catalana.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



NomTítol Comentari ComprovacióEscriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Panellets

Panellets

Cada cap de setmana, els ingredients i tots els detalls de l'elaboració d'un nou i suculent plat

El diari líder al Vallès Oriental
NacióGranollers es consolida com el mitjà de referència al Vallès Oriental
Audiències en usuaris únics (lectors) del mes de setembre./N.G.

NacióGranollers es consolida com el mitjà de referència al Vallès Oriental

Les audiències del mes de setembre fan que NacióGranollers superi els 45.000 lectors, una xifra que el consolida com el diari líder a la comarca, molt per damunt dels altres mitjans

«Sóc independentista i d’esquerres»

«Sóc independentista i d’esquerres»

Entrevista a Santi Faro, popular periodista vallesà que és la cara de la Formula1 a TV3 i gran amant del 'swing'

Granollers, 1710-1714: quan tot canvià per sempre

Granollers, 1710-1714: quan tot canvià per sempre

Granollers a la Guerra de Successió. D’un àpat reial a la plaça de la Porxada a un acte heroic final en la caiguda de Barcelona, la contesa dinàstica que va delmar Catalunya té en la capital vallesana episodis nacionals d’una guerra

La imatge
Fotonotícia: El carrer Espanya canvia de nom pel de l'«Estat Opressor»

Fotonotícia: El carrer Espanya canvia de nom pel de l'«Estat Opressor»

Arran Granollers reivindica que no hi ha "res a celebrar" amb aquesta acció pel 12-O

Això no és una pizzeria

Això no és una pizzeria

Un àpat al restaurant “La Mama” de Santa Eulàlia de Ronçana amb les recomanacions del seu responsable, Joan Casanova

Especial Festa Major de Blancs i Blaus
Les notícies més llegides de la Festa Major

Les notícies més llegides de la Festa Major

Repassa les notícies, vídeos, cròniques, reportatges especials i galeries de fotos que han explicat la festa de Granollers

Predicció Granollers
dissabte
13°C  25°C
diumenge
13°C  23°C
dilluns
13°C  22°C
El Ple dels infants d'Arbúcies escull Elsa Castro com alcaldessa infantil

El Ple dels infants d'Arbúcies escull Elsa Castro com alcaldessa infantil

Els 13 regidors de 5è i 6è de primària han promès el càrrec en l’acte de constitució a la Llar de Jubilats

L'exèrcit espanyol fa maniobres al Montseny «un cop cada un o dos anys»
Militars espanyols al Turó de l'Home/Arran Baix Montseny

L'exèrcit espanyol fa maniobres al Montseny «un cop cada un o dos anys»

La Coordinadora per a la Salvaguarda denuncia que els militars fan "marxes llargues sense tenir en compte que trepitgen un espai protegit"

La Lutiana a punt per una nova gala de l'Oh Happy Day

La Lutiana a punt per una nova gala de l'Oh Happy Day

Ha estat una setmana intensa després de salvar-ser amb cert "suspens" en la darrera actuació

La recollida de la castanya d'enguany es preveu «irregular»
El moment en què es torren les castanyes al Centre de Manipulació de la Castanya de Viladrau./L.B.

La recollida de la castanya d'enguany es preveu «irregular»

La castanya catalana representarà el 2% del consum total durant la castanyada

La Diputació de Girona gestionarà el camí de la GI-552 a Fogueres de Montsoriu

Ha signat convenis amb els Ajuntaments de Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Riells i Viabrea

Arrenca la campanya institucional del 9-N

Arrenca la campanya institucional del 9-N

“Tu hi participes, tu decideixes”, eslògan compartit per Govern i associacions municipalistes per informar de la consulta

Les ERC de Breda i Riells i Viabrea donen llibres a les biblioteques dels seus pobles

Es tracta de la col·lecció 'Obres Mestres de la Narrativa Catalana del s. XX' recull les 32 millors obres en català del segle passat de la nova col·lecció de llibres del diari ARA

Gualba acull la segona edició de la pedalada BTT

Gualba acull la segona edició de la pedalada BTT

És una passejada no competitiva de 26 quilòmetres i 962 metres de desnivell positiu que transcorre pel Parc Natural del Montseny

Agenda de cap de setmana en el pobles del Baix Montseny

Agenda de cap de setmana en el pobles del Baix Montseny

Per passejar-hi i gaudir-ne del divendres 24 d'octubre al diumenge 26 d'octubre.

L'Ajuntament de Palau intervé temporalment el servei d'aigua potable

L'Ajuntament de Palau intervé temporalment el servei d'aigua potable

El consistori ha fet efectiu l'advertiment d'intervenció a la Comunitat d'Aigües, SL si no corregia les deficiències detectades pels serveis municipals en la gestió del servei

Empreses col·laboradores
Si vols formar part del Club d'empreses col·laboradores envia un mail a publicitat@naciogranollers.cat
«M'agradaria no haver hagut d'escriure res sobre els fets del 31 de maig de 1938»

«M'agradaria no haver hagut d'escriure res sobre els fets del 31 de maig de 1938»

Entrevista a Diego Sola, jove historiador vallesà que prepara 'Una història granollerina', un volum "amè i didàctic" que compta amb il·lustracions de Pau Farell

Grup Nació Digital
Des de maig de 1996
Editorial: SCG Aquitània SL
Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Amb la col·laboració de: