Vistiplau de la Roca a l'ampliació del Parc

En verd, l'espai que forma part del Parc i, delimitat amb línia negra, l'ampliació. Foto: Generalitat

El conseller de Territori Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha anunciat aquest dilluns al matí a la Roca del Vallès l'inici del procés per ampliar prop d'un 60 per cent la superfície del Parc de la Serralada Litoral, que s'inclou dins l'espai natural protegit de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, situat a cavall de les comarques del Vallès Oriental i el Maresme. Actualment el Parc té 4.706 hectàrees protegides i amb l'ampliació proposada i consensuada amb els municipis, de més de 2.700 hectàrees, s'arribarà a superar les 7.400. Això permetrà respondre a la demanda del territori. A més, segons Recoder, passaran a estar protegits molts espais "emblemàtics", com ara boscos, camps de conreu, o valls. El conseller, sense concretar les zones, ha indicat que es protegeixen "espais que fins ara estaven condemnats a ser urbanitzats".

De fet, fa mesos que es treballa conjuntament amb els ajuntaments i amb el Consorci del Parc de la Serralada Litoral per assolir un acord global d'ampliació amb tots els ens locals, molts dels quals han manifestat des de fa anys la voluntat d'incorporar nous territoris a l'espai protegit. L'alcalde de la Roca del Vallès i president del Consorci del Parc, Rafael Ros, ha indicat que, amb aquesta ampliació, "es corregeix la història i s'aconsegueix el parc que sempre hauria d'haver estat".

La Conreria-Sant Mateu-Céllecs abraça els municipis de Martorelles, Montornès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès. Destaca el cas de Montornès, que passa de no tenir cap àrea protegida a tenir-ne 436. És el mateix cas que Martorelles, que passa de zero a 66 hectàrees protegides. La Roca, amb 1.262 hectàrees protegides, és els municipi amb més terreny del Parc. Pel que fa al Maresme, aplega Alella, Argentona, Badalona, Cabrera de Mar, Cabrils, Òrrius, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt. Al marge del seu valor natural, aquest espai té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors i les muntanyes que separen el Maresme de la plana vallesana.

Es busca fer l'espai menys vulnerable
Bàsicament, la Generalitat destaca tres raons que justifiquen ara l'ampliació. Una és que l'espai presenta una forma molt allargassada i amb nombrosos estrenyiments, fet que incrementa la seva vulnerabilitat i genera importants dificultats de gestió. Amb la nova delimitació s'aconsegueixen uns límits de l'espai més eficaços de cara a la seva gestió, així com també més coherents amb la pròpia realitat geogràfica i ecològica, i amb el planejament urbanístic i territorial.

Una altra és que als últims anys s'ha anat obtenint nova informació naturalista que ha mostrat l'existència de diverses zones a la perifèria de l'espai amb valors naturals totalment comparables als del seu interior, sectors que amb aquesta ampliació hi queden incorporats. I, finalment, per la necessitat d'incloure dins l'àmbit de l'espai unitats ecològicament funcionals i que en l'actualitat queden només protegides de forma parcial. Un dels exemples més clars és el dels rapinyaires, pel als quals no és suficient la protecció de les seves àrees de nidificació sinó que cal incidir també en les àrees de cacera i d’alimentació, sovint espais oberts ubicats a la perifèria de l’espai protegit.

Està previst que al llarg de la tardor es realitzi el procés formal d’informació pública i audiència als ens locals previ a la seva aprovació per part del Govern de la Generalitat. Durant aquest procés estarà a disposició dels ciutadans un servei d'atenció personalitzada a diversos punts dels municipis amb territori inclòs al Parc. L'espai natural protegit, tal i com va ser aprovat l'any 1992, correspon bàsicament a les parts més altes del conjunt orogràfic format per tres grans unitats de la serralada Litoral: la Conreria, la serra de Sant Mateu i el massís de Céllecs. L'òrgan gestor de l'espai és el Consorci del Parc de la Serralada Litoral format per 13 ajuntaments dels 14 municipis amb terme municipal dins l'espai, els Consells Comarcals de les dues comarques implicades, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El conseller de Territori, Lluís Recoder, i l'alcalde de la Roca, Rafael Ros, aquest dilluns. Foto: Lluís Vilaró