«La poesia és una manipulació oportunista de la realitat»

Entrevista a la poeta Anna Aguilar-Amat, que presideix el col·lectiu QUARKpoesia des de l'any 2003

| 31/05/2012 a les 00:01h
Arxivat a: Plomes orientals, quarkpoesia, poeta, anna aguilar-amat, poesia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/05/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Anna Aguilar-Amat viu des de fa anys al Vallès Oriental, actualment a Cardedeu. Foto: A. Aguilar-Amat

L'Anna Aguilar-Amat (Barcelona, 1962) porta una llibreta amb tot de coses apuntades. Me l'ensenya. De qualsevol lloc pot sortir una idea per un poema, del cash converter, d'una conversa sobre farmàcia amb la seva filla, d'un colom que vola en una aula magna al Salvador, del caviar i dels frijoles negres, d'una vetllada de confidències femenines sobre homes, dels mistos d'Andersen, dels falsos negatius i dels falsos positius. Una llarga llista de coses que sent, pensa o la sacsegen, embrions primigenis de poemes que podran completar-se en un futur. Perquè els poemes de l'Anna Aguilar-Amat sempre tenen una idea al darrera, una entitat per ells mateixos. "La poesia, en el meu cas, és una manipulació oportunista de la realitat", em diu. L'Anna és una gran poeta, una de les més grans. "Ei, però no tot és sempre oportunista, també hi ha lloc per les coses que vénen directament del cor", i m'ho diu amb un somriure de bar que la delata. I jo sé que és veritat, que la poesia s'ha de viure al límit, que de vegades pot fer mal, que de vegades fa molt de bé.

"No et pensis, però, que tota l'estona estic fent poesia. Només és que em passa això que et dic, que en qualsevol circumstància la situació pot donar la volta al meu cap". Cal estar alerta, doncs, qui sap si jo també podria ser una víctima del torrent que l'empeny a escriure. "Faig servir les estratègies del pensament divergent, sempre busco altres possibilitats a la lògica que és comú. Però no és res imposat ni volgut, el meu cervell fa això sense voler". Un petit handicap al qual ha sabut treure partit amb el temps. "Ara converteixo aquest defecte en poemes".

Càrrega de colors
Poemes que han construït una trajectòria sorprenent i vívida, d'una qualitat contrastada que s'ha vist reconeguda amb premis com el Carles Riba (2000), el Màrius Torres (2001) o l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (2000). I no para. El seu darrer llibre publicat és Càrrega de color (Meteora, 2011), un llibre "supra-poètic que construeix una metàfora amb conceptes manllevats a la física quàntica". De fet, la càrrega de color és, juntament amb l'aroma, "un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark". Tot un seguit de partícules que s'ajunten amb d'altres. Quark, com el col·lectiu vinculat al Departament de Traducció i d'Interpretació de la UAB que l'Anna presideix des del 2003, QUARKpoesia.

Un llibre estructurat en sis parts que contenen, al seu torn, sis poemes. "Les partícules elementals són sis, i tot plegat és un homenatge a aquest número". Tot i que l'estructura acaba mostrant un triple 6, el llibre no té res de diabòlic. "L'associació del mal al número sis no és gens exacte. En realitat, aquest número representa la matèria, no pas el mal". Però sí que representa la bèstia, "una oposició entre esperit i matèria. El catolicisme l'interpreta com el diable, perquè el cos és la bèstia, l'enemic. Per això l'església ens ha apartat tant del cos i del sexe".

El joc entre contraris
Càrrega de color és un llibre que creix amb la voluntat de fer-se, de dir coses, d'explicar un tema concret. La matèria i l'esperit, personificat en la poesia, es troben en el llibre. "És com la llum, que sorgeix de la unió, del xoc entre la matèria i l'antimatèria. De fet, m'interessa molt la reflexió sobre allò que és bo i allò que és dolent. Em fascinen les dualitats", tota una constant de la seva poètica. "Sí, sempre m'ha agradat aquest joc i l'energia que es desprèn quan els contraris es troben. Els meus poemes sempre contenen, justament, un interrogant que intenta resoldre aquest dubte i també la tensió que genera el xoc".

Tot i aquesta estructura mil·limetrada –en la qual cadascuna de les sis parts són els sis noms dels quarks–, els poemes van per lliure. "El llibre és més aviat un recull de poemes que he anat fent darrerament. La trama sorgeix a posteriori, però crec que, malgrat tot, sí que tenen una certa unitat formal". Abans dotava els poemes de símbols molt potents, però a Càrrega de colors no n'hi ha tants. "He procurat fer uns poemes de vocació més popular". Poemes més breus, que surten dels recitals en directe, farcits d'imatges "molt més planeres i explícites". Tot plegat es veu culminat per un afegitó, la Cantata cromàtica, escrita pels 25 anys del cor de la UAB. "El color és una manera de combinar la llum, i la llum és l'antimatèria i la matèria, l'energia de la conjunció dels contraris. Pretenia mostrar el color amb tot el simbolisme de l'alegria".

Un llibre que no és trist, però que conté també alguns poemes tristos. Com la vida, com la poesia que és viva, com la passió de mostrar coses que els altres no veuen. L'Anna Aguilar-Amat és així, tal com escriu, tal com viu, tal com parla. Un broll d'idees. Em comenta que ja té enllestit Mai ningú no va dir res enlloc, un nou llibre que ha escrit en tres llengües alhora –català, castellà i anglès– i que "creixia i es transformava cada vegada que traduïa un poema. Quan això em passava, tornava a refer-lo i a repensar-lo". Un llibre que es diu així perquè el primer poema parla de la invisibilitat de la dona. "Agafa una part de la història dels jueus a Egipte, just quan Jahvé mata tots els primogènits. Però, sabem alguna cosa de les primogènites? Van morir, també?". El silenci de la història, un silenci que no podrà fer callar una veu tan aguda, tan potent, tan insistent com la de l'Anna Aguilar-Amat.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge d'unes eleccions | Martí Albesa
Oriol March
01/01/1970
S'hi pot accedir amb el DNI, la data de naixement i el codi postal | Carles Puigdemont ha fet públic el lloc de votació
Pau Furriol, vinculat a les naus que emmagatzemarien material electoral, surt de la caserna de Travessera de Gràcia de la Guàrdia Civil | ACN / Pere Francesch
01/01/1970
La Guàrdia Civil atribueix a Pau Furriol el suposat delicte de "sedició", a més de desobediència i prevaricació
L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, al seu despatx | Jaume Ventura
01/01/1970
Josep Mayoral diu que es viu un problema polític “de primera magnitud” que “és evident” que no es pot resoldre amb jutges, fiscals i Guardia Civil