«Si no féssim servir l'hemisferi dret del cervell no captaríem la bellesa»

Entrevista a Juna Albert, que acaba de publicar amb èxit ¡Sicroniza tu vida! (Ediciones B)

| 03/05/2012 a les 00:01h
Arxivat a: Plomes orientals, sincroniza tu vida, llibre, Juna Albert
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/05/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Juna Albert acaba de publicar amb èxit ¡Sicroniza tu vida! Foto: Juna Albert

Quantes vegades deureu haver sentit que teniu desaprofitat el potencial del vostre cervell? Un munt. Però no deixa de ser veritat, malgrat tot el munt de tòpics repetits, que el nostre cervell és un gran desconegut. I d'això parlo amb la Juna Albert. De com podem aprofitar el màxim de recursos per evitar el fracàs, de com les emocions entren en joc en la majoria de decisions de la nostra vida i de com n'és de necessari el llenguatge de l'hemisferi dret del cervell. Sense fre, una darrera l'altra, les paraules que em diu la Juna Albert van posant a lloc una idea de la vida i van mostrant-me una actitud d'èxit carregada de positivisme. Acaba de publicar ¡Sicroniza tu vida! (Ediciones B) i aquesta és la història d'un petit èxit. "Li vaig enviar un exemplar a una agent literària que, sense jo saber-ho aleshores, és la mateixa de l'Àlex Rovira. Se'l va llegir i em va dir que hi creia molt, que li havia encantat i que miraria de moure'l. El va presentar a unes quantes editorials i una ja el volia als dos dies. Em diu que no cal precipitar-se, que encara podem anar més lluny. Als vuit dies, Ediciones B em va presentar una oferta".

I el llibre, publicat simultàniament en català i castellà, sembla que surt en el moment adequat. "Fa 10 anys que tinc el llibre pensat i resulta que quan el trec està de moda la física!". I també està de moda el cervell, un gran misteri sobre el qual la Juna Albert mira de posar una mica de llum. "Intento explicar com n'és de fascinant l'hemisferi dret. Aquesta part del cervell és la que ens permet anar cap el futur i tenir visió, imaginació. No imaginem amb paraules, sinó amb imatges i sons, i és la reflexió allò que uneix els dos hemisferis. I quan reflexionem entrem en contacte amb un coneixement no conscient, un coneixement que la gent és incapaç de recordar. L'hemisferi dret del cervell permet desenvolupar la visió del conjunt, permet crear-se una projecció de tu mateix, veure coses senceres, veure la bellesa i crear idees noves. També és la part responsable del que anomenem touch, on hi ha les relacions humanes, amb nocions com l'empatia, i la motivació, fonamentada en transmetre l'alegria de viure als altres".

Un potencial que, per desgràcia, no sabem explotar. "El nostre cervell és igual genèticament al dels ximpanzés en un 99%. Però el nostre cervell humà fa 200.000 anys es va separar psicològicament del seu en la nostra capacitat humana de llegir els nostres estats intersubjectius i poder passar així del simple actuar junts a poder i voler col.laborar per a aconseguir un interès comú. L'aliment del dret és crear, sorprendre's i relacionar-se". Si només fem servir el cervell esquerre no podem captar la bellesa, per exemple. "L'esquerre és el nostre instrument tècnic, el llenguatge, la capacitat de classificar. L'esquerre no sap veure les coses senceres i no pot inventar, per això necessita les rutines i rebutja les novetats".

Sincronitzar i tornar a ser nens
El llibre explica que cal sincronitzar els dos hemisferis per ser feliços. "La felicitat la sents, no és quantificable i cal defugir la por que tenim a les emocions, a no saber què sentim. Has d'integrar aquestes pors per ser feliç, per prendre decisions, per combatre l'apatia i la manca de motivació". El llenguatge de l'hemisferi dret és fet de metàfores i símbols, és un llenguatge emocional, simbòlic i visual. "Els nens el saben, però el desaprenen perquè a l'escola només ens ensenyen a ser cervell esquerre. En canvi, el dret necessita experimentar i imaginar constantment". Es tracta, doncs, de recuperar tot allò que ja sabíem quan érem nens, ben sincronitzat amb la lògica. "Al llibre hi he posat una mena d'instruccions, d'exercicis, que he dit Fes-ho i que ajuden a materialitzar tot el què vaig explicant de manera teòrica".

La recepta per recuperar tot allò que hem anat obviant a mesura que ens hem fet grans sembla senzilla, només és qüestió d’aplicar uns quants conceptes. "L'atmosfera ideal per aprendre de nou aquest llenguatge és fer ús de l’humor, la meditació, la recerca del silenci, la natura i de fer-te suggestions davant el mirall, per exemple".

Un món que necessita imaginació
En la mesura del possible, cal fer tots aquests petits esforços, i més en els temps que corren. "Estem travessant un moment molt complicat i, en general, tots tenim desajustos. La crisi necessita molta innovació, i no podem innovar sense el cervell dret, que treballa amb l'associació d'idees, que és com surten tots els grans avenços científics. Per crear i inventar, abans t'ho has d'imaginar". Cosa que es pot aplicar perfectament al model empresarial. "Estem en ple procés de canvi, i les empreses han d'innovar com mai abans ho han fet. I ho han de fer de manera creativa i dinàmica. Fixa't que les jerarquies, a les empreses, desapareixen: el client ara escull què vol comprar i és l'empresa qui s'adapta al desig del client".

Ja ho digué Albert Einstein, la imaginació és més important que el coneixement. Caldria fer ús, doncs, d'una imaginació expansiva que es posi al servei dels altres i de l'entorn, que sàpiga resoldre problemes i crear solucions impossibles. Caldria sincronitzar-se amb un mateix i també amb els altres. I això explica, entre moltes altres coses, ¡Sincroniza tu vida!, un llibre que farà descobrir coses que tenim amagades, que desconeixem. "M'agradaria molt que el lector, en acabar el llibre, sentís com es desperta l'espurna d'una etapa de canvi a la seva vida". I acabo la conversa amb el convenciment que l'espurna de la Juna Albert hi és, encara, en les ganes d'explicar-se, de viure, de parlar, d'il·lusionar-se i d'encomanar coneixement. Ben present, ben viva i amb una il·lusió imparable.

Juna Albert encomana coneixement. Foto: Juna Albert

Contingut relacionat

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Avui em trec les ulleres
Albert Para, 21/05/2016 a les 01:18
+0
-0
Des dels 14 anys haig de portar ulleres. Estigmatisme. 14 anys. 1989. 0.25 ull dret 0.75 ull esquerra.
6 mesos amb ulleres. Fins els 33 anys (2008) no torno a posar-me'les.
41 anys. 2016. I si m'he equivocat?
Calien ulleres?
0.75 ull dret i 1.5 ull esquerra
Pero quan porto ulleres 0.0 a cada ull.
Pero i si el meu cos no em permet tenir la mateixa visio a cada ull.
No serà per que necessito compensar hemisferis, i posant-me ulleres mai ho aconseguiré?

Es clar que m'agradaria dir-vos que des que duc ulleres tot ha anat a millor. Però...

Faré l'esforç i no portaré ulleres un temps!

Em seguiu?

En parlem.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'alcalde de Cardedeu, Enric Olivé | Ajuntament de Cardedeu
01/01/1970
Diu que la instrucció de la Fiscalia als Mossos i les Policies Locals no afecta l’activitat política ni la llibertat d’expressió
Autocar sinistrat el 20 de març del 2016 a Freginals. | ACN
01/01/1970
El jutge considera que no hi ha indicis suficients per incriminar penalment el conductor, veí de La Garriga | Assenyala la jurisdicció civil com la via més adequada per a la delimitació de responsabilitats i indemnitzacions
L'alcalde de les Franqueses, Francesc Colomé, presentant la denúncia | Ajuntament de les Franqueses del Vallès