Redacció | Actualitzat el 19/02/2010 a les 15:33h

L'església del Carme acollirà, demà dissabte dia 20 de febrer, la representació del Misteri de la Llum. D'aquesta manera, es podrà fer un tastet d'aquesta peça de teatre litúrgic en el marc de les Festes de la Llum. La representació completa del Misteri de la Llum –amb un seguici previ des del Parc de la Seu– s'estrenarà per la Fira de l'Aixada.

La representació tindrà lloc pels volts de 2/4 de 7 de la tarda a l'església del Carme, just després de l'acte de reubicació definitiva de l'estàtua del rei Pere III –que se celebrarà a les 6 de la tarda a la cruïlla entre el passeig de Pere III i el carrer d'Àngel Guimerà. La representació finalitzarà amb una processó d'espelmes, que donarà inici a l'acte tradicional de l'arribada de la Llum i l'Aigua.

La decisió de representar el Misteri de la Llum aquest dissabte ha estat fruit de l'acord entre l'Associació Misteriosa Llum, els administradors d'enguany –la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Manresa–, l'Ajuntament i els impulsors del Misteri de la Llum, el Casal Cultural de Dansaires Manresans. Per les seves característiques, es va veure que el Misteri de la Llum encaixava perfectament amb els actes programats per dissabte, especialment el de l'arribada de la Llum i l'Aigua. Tot i això, la representació completa del Misteri de la Llum, que inclourà un seguici previ des del Parc de la Seu, tindrà lloc els dies 27 i 28 de febrer, en el marc de la Fira de l'Aixada.

El "Misteri de la Llum", peça de teatre litúrgic, a semblança medieval, en tres actes
El Misteri de la Llum és una proposta originada al Casal Cultural de Dansaires Manresans, escrita per Antoni Fornells i Canal, la representació de la qual es portarà a terme amb la col·laboració dels grups o entitats que participen a la Fira de l'Aixada. En aquest sentit, destaca la capacitat aglutinadora de la iniciativa amb la participació de tots aquests grups.

Es tracta d'una peça de teatre de nova creació que pretén apropar-se al llenguatge i a la posada en escena d'una drama litúrgic medieval. Aquest tipus de drames van aparèixer a tot Europa a partir del segle X, i van viure els seus millors moments creatius entre els segles XI i XIII. Eren peces teatrals nascudes com a prolongació del culte litúrgic i que posteriorment van donar origen al teatre medieval.

Aquesta proposta en concret està estructurada en base a la tradició popular de La misteriosa Llum, i té com a fil conductor els Goigs de la Llum, que seran interpretats per la Coral de l'Aixada a l'interior de l'església del Carme, lloc a on suposadament varen succeir els fets. L'altre suport argumental està basat en la vinculació d'aquest misteri amb la Santíssima Trinitat.

Al llarg de la representació es portaran a terme un seguit d'accions simbòliques en tres actes. Hi participaran tres actors manresans, que donaran vida a les tres figures trinitàries.

En concret, els tres actes són:

El missatge central que es vol donar amb el Misteri de la Llum fa referència a la concòrdia i a la capacitat de resoldre un conflicte com a autèntic miracle. Per això s'incideix en la capacitat dels manresans del segle XIV, que van lluitar per construir el seu futur amb uns bons fonaments.

El Misteri de la Llum neix enguany amb la intenció que, any rere any, es pugui interpretar a l'entorn de les Festes de la Llum.

La Misteriosa Llum
Recordem que, segons la tradició, el final del conflicte que va viure Manresa al segle XIV per la manca d'aigua va ser degut al miracle de la Misteriosa Llum: una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes van començar a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum que es van repartir entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que va sortir de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.

L'explicació d'aquest fet és ben clara: davant del conflicte entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic, Déu es va posar al de costat de la ciutat de Manresa. Per això, un cop el bisbe va conèixer l'existència d'aquest miracle, es va penedir de la seva actitud i va voler rectificar-la, però no va ser-hi a temps perquè es va morir ben aviat, el dia 5 d'abril de 1345. Per aquesta raó, també, el nou bisbe Miquel de Ricomà, que va prendre possessió del bisbat el 12 de maig del mateix 1345, es va afanyar a solucionar el conflicte.

La finalització definitiva d'aquest conflicte va arribar amb la redacció, aprovació i signatura dels capítols i condicions de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat, signatura que va tenir lloc el dia 19 de novembre de 1345 a Vic.