Antonio Mora Vergés | Actualitzat el 30/01/2010 a les 22:20h

El seu origen és africà i, tot i que en època dels romans i dels egipcis se sap que era mantingut com un animal domèstic, i es creu que va ser introduir a la península Ibèrica pels àrabs, que també l'utilitzaven com un gat domèstic

Encara que el seu aspecte sigui semblant al d'un gat, no estem parlant d'un felí, sinó que pertany a la família dels vivèrrids, que és més a prop de les mangostes africanes que no pas dels gats.

Ara és un animal que està protegit i que és present als boscos de la Catalunya central, tot i que a mesura que arribem a zones muntanyoses la seva presència va decreixent fins a desaparèixer als estrats subalpins.

Havíem sortit del nostre Vallès Occidental a les 7,00 del mati, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray i Lopez, i l'Antonio Mora Vergés, esmorzàvem – de forquilla i ganivet – a les Comas de Sant Feliu Sasserra, i anàvem a Vallgatina per visitar el Moli del que hi ha constància d'ençà de l.753, quan Josep Vallgatina en va obtenir la llicència hidràulica.

Ens reben amb extrema cordialitat, i gaudirem de la companyia del Xavier Masramon Muntadas, que ens farà de xerpa – per als amics lectors; la seva fotografia de la resclosa del molí il·lustra merescudament el mes d'abril del calendari del 2.010 d'aquest Territori Seré -. L'edifici es troba en una fondalada a la ribera dreta de la Riera de Relat, prop del seu naixement, en l'encreuament dels recs de la Costa i de la Cogullada. Només se'm acut bucòlic com adjectiu descriptiu.

Els murs de protecció tant del que fou la bassa del moli, com els que delimiten l'espai on hi havia l'horta – al costat oposat de la riera – ens parlen de la gran fortalesa física – diria quasi que excepcional – d'alguns dels que aquí van trobar el seu medi de vida.

Visitarem la planta baixa de l'edifici, és d'una sobrietat tant extrema, que acostumats a les comoditats modernes ens fa venir esgarrifances.

El lloc està inclòs en la ruta anomenada dels molins de Relat.

Ens acomiadàvem del nostre xerpa i de la seva família, amb el compromís de fer-los arribar les fotografies, i si s'escau la crònica en paper si algun mitjà ens la publica.