Aida Pla Genobart | Actualitzat el 27/01/2010 a les 15:10h

La primera planta del Centre de dia de la Divisió de Salut Mental d'Althaia de Manresa s'omple de ritme i ganes de ballar a les 15h de cada dimarts i dijous. La professora, ballarina i infermera, Joana Subirana, posa la música i fa un primer repàs de la classe anterior. Es tracta d'un taller de balls de saló adreçat a una dotzena d'usuaris d'entre 20 i 50 anys que pretén ser una teràpia per ajudar a trencar les barreres mentals, físiques i socials provocades per les malalties mentals que els afecten. Durant poc més d'una hora aprenen diferents estils com el vals anglès o el pasdoble, entre altres, dedicant uns 20 minuts a cada ball.

Volem ballar
Després d'un començament dur, Joana Subirana, professora de balls de saló, comenta: "Ara estem en una fase on ballen quantitat de balls i moltes figures diferents i balls amb una certa dificultat". I és que la prova pilot d'aquestes classes va ser fruit d'una casualitat. Els usuaris del Centre de dia realitzen tot tipus d'activitats que els ajuden a fer evolucionar el seu dia a dia per tal de reinserir-se. Entre altres, hi ha la confecció d'una revista on fan entrevistes a professionals de diferents àmbits, entre les quals, un dia van escollir a Joana Subirana, professional d'Althaia i, en aquells moments, membre del jurat del programa ¡Mira Quién Baila! Subirana explica que un cop els pacients van veure com funcionava aquest concurs televisiu li van demanar si podien anar-lo a veure. Però ells tenien uns horaris molt acotats i el programa es feia de nit,  fet que va impedir que hi poguessin anar. A canvi, van anar a la Gala FAO de TVE dedicada a recollir diners per vèncer la fam del món, on van poder veure en directe actuacions de ball i cantants coneguts com David Bustamante. "En veure això, des del Centre de dia es va proposar fer una prova pilot per veure si els agradava ballar i comprovar si la idea podia funcionar", recorda Subirana. I així, durant el curs 2007-08 es van fer les primeres classes de ball durant tot un trimestre.

Pas a Pas
Per la ballarina, era la primera vegada que tractava amb persones afectades per malalties mentals com l'esquizofrènia o la bipolaritat i explica la seva primera experiència com a dificultosa: "El primer trimestre va ser bastant dur perquè aquesta activitat del ball en parella, de la qual no hi havia experiència en tot Espanya, era un repte molt alt per a ells perquè els costa comunicar-se, acostar-se, mirar-se..." i "va ser complicat perquè ells tenien que esforçar-se a fer moltes coses alhora. Això provocava que s'havia de parar i descansar molt". En un principi "vaig pensar que potser el repte era molt alt perquè pogués funcionar", però es va prendre la decisió que, com a sorpresa, es faria una mostra de les classes als familiars. Als alumnes els va semblar bé i "allò més positiu va ser que en aquell moment van utilitzar la màxima concentració i responsabilitat que podien per a fer l'actuació ben feta" diu Subirana.



Els resultats de l'espectacle van ser bons i les classes es van poder seguir fent el curs següent, primer cada dimarts, i des de principis del 2009, dos dies la setmana. I és que si només feia una sessió setmanal, Subirana es trobava amb la dificultat en què cada dimarts havia de dedicar els primers 20 minuts a recordar la classe l'anterior. Amb l'ampliació de sessions es va poder potenciar la memòria dels alumnes i actualment "l'aprenentatge és molt més alt ja que ara només cal dedicar 5 minuts a recordar la classe anterior", remarca Subirana. Durant la jornada celebrada a finals del curs passat es va fer palès l'important salt endavant dels usuaris del Centre de dia, amb grans millores i amb bons resultats on els alumnes, segons la professora: "ja estaven molt més oberts i relaxats i van ballar molt bé".

Bons resultats
Així, actualment les classes es fan els dimarts i els dijous. La majoria dels alumnes són els que ja van inscriure's en un principi a l'activitat farà ja tres temporades. Es tracta d'un taller tancat on tots els alumnes evolucionen alhora i on cadascun d'ells és avaluat per les infermeres del Centre de Salut Mental que valoren individualment i a través d'unes fitxes el grau d'aprenentatge, de concentració, d'higiene, de seguretat i autoestima, d'estat d'ànim, d'ansietat, d'autocontrol i comunicació, així com la memòria, l'equilibri, la coordinació i l'orientació i el canvi pel què fa al grau d'aïllament que tenien abans d'assistir a les classes de balls de saló. Algunes d'aquestes infermeres, a més a més, també assisteixen a les classes ballant amb els seus pacients, afavorint així una integració i comunicació entre tots i fent de parella als alumnes, que majoritàriament són homes.

Comparant els inicis amb l'actual situació, abans es tractava de classes on es feien balls simples, senzills i sense canvis de direccions. Mica en mica s'han pogut anar incorporant nous ritmes i passos més complicats. Abans, als pacients els costava coordinar i comunicar-se, però "en aquest moment ens comuniquem tant bé, ells amb mi i jo amb ells, que m'encanta fer aquesta feina", assegura Subirana. El canvi que han experimentat els alumnes és molt important i "ara són capaços de ballar durant tres minuts sense parar amb 7 o 8 figures diferents". A més, es poden fer bromes quan algú s'equivoca i riure's dels propis errors i de nou concentrar-se en les classes i els passos.

A seguir ballant
La mestra de ball destaca que són persones molt metòdiques i els canvis en els passos els ha de fer de mica en mica perquè es desorienten fàcilment. Però a passos rítmics de balls estàndards -com vals anglès,  tango, foxtrot-, balls llatins -com el txa-txa-txa, rumba bolero, pasdoble, merengue- i balls més difícils com el rock'n'roll, els alumnes van sent cada vegada més comunicatius, més receptius i tenen més capacitat de concentració. Qui ha vist aquesta evolució és la seva professora que diu que al principi eren persones que no responien als estímuls que ella els deia, però que ara ja responen bé.

"Estem fent un taller que funciona molt bé" diu Subirana. Tant bé que l'experiència s'enviarà com a comunicació científica al XXVII Congrés d'Infermeria Nacional de Salut Mental. Si és acceptat, l'evolució des del punt de vista mèdic de la iniciativa serà presentada a Logroño del 14 a 16 d'abril, lloc on es fa el certamen.