P.F.B. | Actualitzat el 23/12/2009 a les 11:59h

El pressupost del 2010 per a Manresa es va aprovar amb els vots dels regidors de govern. El ple de dilluns es va allargar més de quatre hores. Abans d'entrar en el debat de les grans xifres va prosperar una moció sobre el refinançament de deu préstecs de l'ajuntament per més de 63 milions d'euros d'import total. Entremig, també, l'aprovació de la plantilla de personal pel proper any. Molta feina per l'àrea d'hisenda.

Refinançament del deute
La crisi ho condiciona tot. Tant que per tirar endavant un pressupost de contenció calia, abans, reformular els acords amb quatre entitats bancàries per tal de fer més petita la quota mensual que l'ajuntament paga en concepte de préstecs. Tres-cents mil euros mensuals menys durant 2010 era la proposta, números rodons. Tres milions sis-cents mil euros que Adexia, BBVA, Crèdit Local i Caixa Catalunya no cobraran al consistori durant 2010. El preu: 2 anys només pagant interessos, l'amortització d'algun dels préstecs s'allarga fins a 2025 i l'increment del percentatge d'interessos. En total suposa un increment del cost total dels 10 préstecs en tres milions cinc-cents seixanta-nou mil euros. Gairebé el mateix import que l'estalvi durant 2010. Així, des de 2011 fins a 2025 s'hauran de cobrir els més de 3,6 milions d'estalvi de 2010 i els prop de 3,6 milions d'increment de cost total que suposa aquesta operació financera. Cap secret per a aquells que en alguna ocasió han tingut dificultats per fer front al rebut de la hipoteca i s'han plantejat estirar-la en el temps per tenir una quota més còmode, només que durant els dos primers anys el model no serà hipotecari sinó que serà de dipòsit ja que només es pagaran interessos i no es tornarà capital. L'1 de gener de 2012 l'Ajuntament de Manresa deurà el mateix capital a aquestes quatre entitats per aquests deu préstecs que l'1 de gener de 2010.
 

Josep Maria Sala (CiU) va lamentar el "rosari de desencerts" que havien portat a aquesta situació on era necessari "alliberar recursos" per poder cobrir el pressupost de 2010. Era el preu, segons el regidor nacionalista, del desajustament entre el que havia de ser una realitat necessària amb el que s'havia convertit en una "realitat del dia a dia". El laboriós regidor va anar desembrossant un a un tots els préstecs, tots els interessos que es pagaven per cada un dels préstecs, tots els terminis d'amortització de cada préstec, totes les entitats i els imports que es devien a cada entitat i va concloure que el diferencial d'interessos entre el que es paga ara i el que proposa la regidoria era massa elevat. Sala també va recordar que l'endeutament màxim per llei dels ajuntaments era d'un 110% i que Manresa es trobava en el 108,54%. Finalment va lamentar que aquest refinançament arribi per necessitat, per superar una situació de crisi, en comptes de per millorar les condicions dels préstecs aprofitant una baixada d'interessos, com seria aconsellable en una operació financera d'aquest tipus.

En el torn de rèplica el regidor d'hisenda, Alain Jordà, va mostrar-se  d'acord amb l'exposició del regidor de l'oposició excepte en el fet que la situació actual sigui fruit d'un "rosari de desencerts". La situació de dificultat econòmica de l'ajuntament que obliga a fer aquest refinançament és culpa de la crisi gairebé de forma exclusiva. Per una altra part, l'increment de cost del total d'aquests deu préstecs és assumible si es té en compte que s'hauria de dividir pels 16 anys que durarà la seva amortització.

En el darrer torn, referint-se al "rosari de desencerts", Josep Maria Sala recorda que pel 2007 "quan tothom veia la crisi a sobre" l'ajuntament va aprovar un pressupost d'expansió quan l'hauria d'haver proposat de contenció. I sobre l'amortització de l'increment de cost dels préstecs a 16 anys va voler puntualitzar que en realitat s'havia de calcular sobre 11,6. "És la mitja ponderada" dels terminis dels diferents préstecs, va explicar. Es va passar a la votació de la moció amb els vots favorables dels grups de govern i amb els vots contraris dels grups de l'oposició que, sense contar CiU, guardaven energies pel debat de pressupostos.

Números grossos i personal
Tot i ser dues mocions diferents es va proposar i acceptar que el debat de pressupostos i de plantilla de personal pel proper any es debatés conjuntament. L'objectiu per l'any 2010 és assegurar els serveis bàsics i seguir o acabar aquelles inversions que s'han començat. Totes les regidories baixen en despeses excepte educació, serveis socials i ocupació. Les inversions suposen 13,5 milions sobre un total de 87. El regidor d'hisenda va detallar les dades que s'havien avançat i altres fora de pressupost que completaven el capítol d'inversions amb diners d'administracions supramunicipals. Així, va assenyalar Jordà, s'ha aconseguit un fons FEDER d'1,2 milions pel Parc Tecnològic i la residència universitària s'executarà sense aportació municipal. S'hauria de parlar d'una inversió total a Manresa pel 2010 de 17,8 milions sumant-ho tot.

Les principals inversions municipals serien els projectes vinculats al Passeig del Riu i a la llera del Cardener amb 2,27 milions d'euros, la remodelació del Vell Congost amb 1,8 i el carrer Rosselló amb 1,11 milions. Quant a serveis bàsics es tracta de garantir el cobriment de les primeres necessitats de tothom i portar a terme polítiques d'ocupació per millorar els índexs d'atur. El regidor va destacar que tot i la crisi cal destacar que sumant els 87 milions del pressupost de l'ajuntament als 18,57 milions d'Aigües de Manresa, als 19,83 de FORUM i als 1,99 de MEES, el total que es movia entre l'ajuntament i les empreses municipals era de més de 126 milions d'euros.

Alain Jordà va assenyalar que per portar a bon terme el nou pressupost calia uns canvis profunds en la manera de funcionar de tothom, ja que a més de la crisi s'havia de tenir en compte l'increment de les càrregues financeres i la dificultat per contenir els costos de personal. En el primer esborrany, en el primer anàlisi pressupostari que es va fer des de la regidoria, va sortir un pressupost amb dèficit i per això es van haver de prendre noves mesures per reduir la columna de despeses. Hi haurà una reducció de despeses de la plantilla quant a hores extres, formació i contingències diverses; hi haurà una renegociació amb les empreses que ofereixen a l'ajuntament subministraments, neteja, serveis,...; es redueixen en un 20% les subvencions de pública concurrència i un 10% les nominatives; també s'aplicarà allò que preveu la llei a l'hora de passar aquelles subvencions del capítol d'inversions als capítols de pressupost ordinari. Aplicades aquestes mesures es va aconseguir la pràctica congelació de les despeses ordinàries.

El regidor finalitza assenyalant que segurament en el futur caldrà buscar ingressos alternatius i com a mostra assenyala algunes taxes que encara es poden incrementar; també fa esment en la necessària implicació de tots a l'hora de contenir despeses.

Sobre la moció de personal el regidor José Luís Irujo fa una ràpida repassada a les xifres amb les que s'entrarà al nou any: 698 places que són 4 més que a l'inici de 2009, a conseqüència de les 5 noves places que es van ocupar a l'octubre a serveis socials per llei superior i 1 baixa per jubilació que no s'ha ocupat. Del total de places 674 estan cobertes i 24 bacants. A l'ajuntament hi ha 470 funcionaris i 217 treballadors per règim general.

Albert Pericas desbarra però ningú li segueix el joc
"Algun sàtrapa del Marroc els ha promès terres?" va emetre guturalment Albert Pericas, el representant del partit xenòfob PxC, després de comprovar que la despesa en gairebé tots els camps es reduïa menys en els ajuts socials i en una partida per formació de català de la secretaria d'immigració. "Em poden respondre quants ajuts pel menjador de l'escola s'ofereixen a autòctons i quants a immigrants?" va concloure. La resposta, quan uns minuts després va tornar la paraula a Jordà, rasa i curta: "Si llegeix el pressupost" a debat comprovarà la utilitat de les partides i el seu mètode de distribució d'una banda, i en el tema d'ajuts pel menjador l'ajuntament va poder cobrir el 100% de les sol·licituds presentades durant l'any de manera que "no té sentit" distingir entre autòctons i immigrants.

La CUP i la preocupació per un 2011 sense PIRNA i sense FEIL
Adam Majó, de la CUP, va iniciar la seva intervenció lamentant "el poc temps" que la regidoria d'hisenda havia donat als grups de l'oposició per estudiar el pressupost. De fet, va ser la primera, i també la més curta, queixa que es va anar repetint en les posteriors intervencions sobre el fet de només tenir 6 dies per analitzar els números grossos de la Manresa de 2010. Cal recordar que CiU i PP havien presentat una sol·licitud a l'alcalde per endarrerir el debat una setmana més que havia estat rebutjada.

En línies generals el representant de la CUP va valorar com a "digne" el nivell d'inversions, de despesa i de personal tenint en compte les circumstàncies de l'exercici, però de seguida es preguntava què passarà l'any 2011 quan no hi hagi els ingressos en concepte de Pla de Barris i de FEIL. Altres punts amb els que Majó es va mostrar en desacord va ser l'aplaçament del deute; també el que entenien com a "deute encobert" per l'operació de l'ateneu de les Bases i, sobretot, que el pressupost no respectés el conveni dels treballadors de la casa gran pel que fa a la formació. La CUP també va mostrar la seva preocupació pel fet que la renegociació de condicions amb les empreses subministradores de serveis acabés influint en les condicions dels propis treballadors d'aquestes empreses que, de manera general, "ja són els que hores d'ara tenen unes condicions laborals més ajustades" i es va referir al personal de neteja "de les instal·lacions pròpies" per il·lustrar l'exemple.

L'insuficient finançament de Catalunya i dels ajuntaments junt a la manca de previsió a l'hora de no actuar adequadament davant d'un fet previsible com que l'expansió immobiliària "havia de petar" més d'hora que tard, havien portat a l'ajuntament a la situació actual, segons Majó, que no va voler acabar la seva intervenció sense felicitar-se per la inversió que el pressupost contemplava en el Passeig del Riu i la llera del Cardener, que la CUP seguirà de prop per evitar que tornin a passar coses com que "es facin unes escales fins el riu que mai ningú ha emprat".

El PP es presenta sense papers i sense tinta a la impressora
Continuant amb les queixes pel poc temps per preparar una resposta al pressupost, però amb un to més irònic, el regidor Xavier Javaloyes va demanar disculpes a la ciutadania perquè el grup del PP a Manresa "és curt", referint-se al número d'efectius necessaris per analitzar els pressupostos en profunditat amb el poc temps que el govern havia donat. Tot això malgrat els nombrosos "ponts de diàleg" que el seu grup havia ofert a la regidoria i que no s'havien acceptat. Per això es preguntava, de forma retòrica, si servia d'alguna cosa que els grups de l'oposició "parlessin i parlessin" si l'equip de govern acabaria per fer el que volgués.

"Després de llençar a la paperera" els primers esborranys que havia preparat per la seva intervenció en la moció de pressupostos, el regidor del PP va decidir presentar-se sense "res preparat". "Això té dues possibles conseqüències", va advertir als presents, que la seva intervenció sigui "molt curta" o, pel contrari, que sigui "molt llarga". Va ser la segona possibilitat, però sense exagerar.

En la seva línia habitual de fer titulars de cada una de les seves frases, Javaloyes, va acusar el govern de Manresa de prendre "decisions arbitràries" i de patir una "catarsi econòmica". L'allargament dels préstecs el va valorar com a pa "sec" per avui i gana per demà, i es va preguntar en veu alta com vol el govern solucionar els "problemes endèmics" si les despeses del personal suposen un 48% del total pressupostat. En la línia de realitzar intervencions per a un públic reduït, el regidor del PP va acusar "algú del govern" d'actuar com a "guàrdia pretoriana" pel manteniment de certs llocs de treball en el consistori.

En la seva particular creuada contra els molins, Javaloyes va preguntar "si en temps de crisi, és la crisi qui fa el pressupost" i en temps de bonança econòmica "és la bonança qui fa el pressupost", qui és "qui marca el camí" en les decisions econòmiques de l'ajuntament. Així mateix, a banda de les quatre inversions més grosses, el regidor va trobar a faltar inversions mitjanes que, en el seu parer, són les que animen i il·lusionen els ciutadans i el teixit comercial de la ciutat, en comptes d'altres microintervencions que recull el pressupost, que si bé són necessàries, no tenen massa influència en aquests temes. En el ball de xifres dels pressupostos –abans s'havien aprovat els de les empreses municipals- Javaloyes va comentar que ja d'arrencada el pressupost de FORUM per 2010 no s'acompliria ja que preveia ingressos per part de l'ajuntament de més de 700.000 euros i en canvi en el pressupost del consistori la partida destinada a l'empresa municipal era de 100.000 euros menys.

En el capítol de contenció en les despeses, Javaloyes es va mostrar disposat a compartir l'esforç començant pel "cartutx de tinta" de la impressora del seu grup que fa tres mesos que es va esgotar i encara espera recanvi. El pressupost per a serveis socials i per educació els sembla perfecte, però es va atrevir a pronosticar un dèficit de 14 milions d'euros per a finals de 2010, ja que el pressupost a aprovació contempla una "despesa que no es pot assumir" i suposa un "increment del deute", que acaba suposant anar "allargant l'agonia".

Sensat i el nou eix Manresa – Berlín – Timisoara
Per a la portaveu d'ICV, Núria Sensat, el temps que s'havia tingut per a preparar la moció dels pressupostos era insuficient. Com a representant de l'equip de govern ho assumia, però també es referia a que, si més no en el que ella podia recordar, mai els grups de l'oposició havien votat favorablement uns pressupostos. És per això que instava els grups municipals a fer un ple de pressupostos en qualsevol moment fora del debat de la moció de manera que tothom pugui fer les seves propostes sense la pressió del calendari.

En resposta a la CUP, Sensat va recordar que la crisi era impossible de preveure tal i com ha esdevingut, i encara menys des de Manresa. La mostra és que "ningú en el món pot donar compte" dels motius d'aquesta crisi que esdevé internacional. "Ni a Berlín, ni a Timisoara, ni a Manresa" es podia preveure una crisi d'aquesta magnitud. Situats en el present, la regidora es va congratular que, tenint en compte l'insuficient finançament dels ajuntaments, es "poguessin pagar les nòmines i les despeses corrents". Altres consistoris no poden dir el mateix. Finalment, va instar tothom a ser curosos en l'estalvi tant d'energia com de recursos.

Perramon i els quatre compromisos del pressupost
La intervenció del portaveu d'ERC, Ignasi Perramon, va venir a insistir en els arguments del govern en la defensa del pressupost des d'un vocabulari menys tècnic. Pel regidor d'ERC poder garantir els serveis bàsics als ciutadans era l'objectiu principal, oimés considerant que en temps de crisi és quan més evidents es fan les desigualtats entre qui té i qui no té. Després de mostrar-se d'acord en la insuficiència del model de finançament autonòmic i municipal, Perramon va voler destacar la importància que tenen les xarxes familiars i les xarxes socials davant els casos de necessitat de part de la població.

Del capítol d'inversions, va destacar quatre compromisos. El compromís amb el nucli antic a través del PIRNA es mantindrà durant 2010; l'aposta en equipaments esportius amb inversions destacades i en escoles garantint trobar terrenys per a que la Generalitat disposi; el desenvolupament del projecte d'Anella Verda i les infraestructures.

CiU i la taronja sense suc que va resultar àcida del Pati dels Tarongers
Com va sent habitual darrerament, des del primer moment Alexis Serra va centrar el seu torn a estovar el principal partit de govern amb paraules i expressions que pretenien fer forat en la buidor del ple –quant a públic, com gairebé sempre, quatre o cinc persones- per traspassar la barrera dels mitjans i arribar a les cases. Així, tot i que el diàleg es va allargar a dos o tres torns de paraules, cal destacar el joc que va donar la metàfora de la "taronja exprimida" en referència al PSC, que va ser replicada per part del portaveu socialista per una "taronja que havia donat molt suc", que es va transformar en un "suc àcid" en boca de Serra i que va acabar sent l'acidesa que "provoca la nostàlgia del Pati dels Tarongers" segons, segurament, el coneixement mèdic del regidor Irujo. Pasapalabra.

Cites que es va garantir de recordar el portaveu de CiU perquè no passessin desapercebudes: "És el govern qui està en crisi", "el refinançament representa llançar la pilota cap al futur" i "aquest pressupost de supervivència simbolitza la fi de l'etapa". Alhora que cal destacar que doblar la dotació per als Consells de Districte va ser una proposta de CiU que en el seu moment el PSC va votar en contra i que ara incorpora en el pressupost. Anotat queda, també. I per finalitzar aquesta prèvia, citar que Serra va tirar-li en cara a Jordà el fet "de no complir els pactes", en referència al compromís d'ajuntar el debat del pressupost amb el de les ordenances en el ple d'octubre.

En el contingut pròpiament dit, Serra no va deixar passar l'oportunitat de recordar la queixa general pel poc temps que tenien per analitzar els números tot insistint que no voldrien pensar "que es vol amagar informació". La preocupació pel "tancament industrial de Pirelli" i pels problemes de morositat que patien les PIME i els autònoms va tenir l'atenció del regidor així com les diferències existents entre l'informe tècnic i el pressupost presentat que va xifrar en 7 milions d'euros. Com a exemple va citar la recaptació en concepte de multes de trànsit que en l'informe tècnic estava quantificada en 860.000 euros i en el pressupost de 2010 en 1,3 milions. "És que ja tenen planificat aquest increment degut a les infraccions que provocaran les obres en el futur?" va tancar.

La càrrega econòmica que suposen les despeses de personal va ser el següent punt de l'exposició. S'ha passat, segons els números de CiU, d'uns costos laborals que significaven un 47% de les despeses ordinàries –sense inversió- l'any 2004, a una proposta pel 2010 que representa un 74% en els mateixos paràmetres. Durant els darrers anys s'han anat consolidant unes despeses fixes sense tenir en compte que els "ingressos són sempre variables", va sentenciar Serra abans de fer una predicció sobre el dèficit a finals del proper any: 15 milions. "Serà vostè el regidor d'hisenda amb més dèficit dels darrers 30 anys" va assenyalar mirant a Jordà, mentre Jordà feia que no amb el cap. Per finalitzar Serra va treure la calculadora –expressió simbòlica- per indicar que els números donaven un deute de 1.007 euros per manresà i un import de 207 euros per habitant per a cobrir els capítols 3 i 9 dels pressupostos.

Subhastes amb poc criteri i apostes sense objecte
De "subhasta" va qualificar el regidor d'hisenda, Alain Jordà, les prediccions de dèficit per finals de 2010 que havien formulat els representants del PP i de CiU minuts abans -14 milions els populars, 15 milions els nacionalistes- i els va reptar a acceptar "una aposta" sobre aquest supòsit. "Ja que es vol jugar un sopar..." va dir en el seu torn Alexis Serra, i des del seu grup li van indicar que no havia dit un sopar, "... bé, el que sigui", va demanar poder ajustar el seu pronòstic a "una forquilla entre 11 i 15 milions". Tampoc, va sentenciar Jordà després. I tots es van conformar, subhasteros i apostadors.

Jordà també va voler aclarir que no estava d'acord amb la definició emprada per Adam Majó sobre l'operació de l'ateneu de les Bases com a endeutament encobert ja que l'operació tenia una part de finançament privat i una altra de públic. De públic, 4 milions entre ajuntament, Generalitat i estat.

Responent al PP va assumir el desajustament entre les partides d'entrada i de sortida en els pressupostos respectius de FORUM i ajuntament, i va garantir a Javaloyes que "demà mateix" solucionarien el tema del seu cartutx de tinta per la impressora, "encara la situació no és tant greu", va cloure. El govern lluita contra la crisi amb mesures "pel dia a dia" i també amb mesures "d'estratègia" i va aprofitar una lamentació anterior de Núria Sensat per confirmar que la mateixa fórmula de confirmings que ja ha aprovat l'ajuntament per pagar els proveïdors també la utilitzarà la Generalitat per fer efectives abans les subvencions a l'ajuntament.

Quant a exemples de mesura en la despesa corrent va citar la liberalització del subministrament energètic que s'haurà de fer mitjançant concurs i que mentre es convoca i es tria s'ha arribat a un acord amb el subministrador actual per no incrementar les tarifes, i l'estudi que estan portant a terme pel tema de les telecomunicacions al mateix ajuntament. Jordà també va voler incidir que la partida d'inversió al Passeig del Riu i llera del Cardener és, en realitat, diverses actuacions agrupades sota el mateix títol, des de la rotonda de Sant Marc fins a actuacions a Cal Ninus.

La crisi local, Javalaporta i la partida inexistent per la Reforma tanquen el debat
En el darrer torn d'intervencions Albert Pericas, de PxC, va optar per no intervenir perquè no tenia res més escrit que dir. El representant de la CUP va insistir en que malgrat la globalitat de la crisi es podia haver actuat amb més bon criteri tenint en compte la previsible caiguda del sector immobiliari i el portaveu del PP va recordar a ICV que el debat del pressupost, i quan s'aprovava, era avui i no en un ple del futur sense votació i sense vinculació de les propostes.

Javaloyes no va deixar la passar l'oportunitat de teatralitzar la seva intervenció emulant Laporta amb el seu mític "¡Al Loro, que no estamos tan mal!" per fer ganyota de l'actitud que segons ell pretenia transmetre el govern i va assegurar que seria feliç si no s'acomplia el seu pronòstic de dèficit. Que tant de bo s'equivoqués. Que seria capaç de "creuar la plaça Major de genollons". Tot en una: manteniment de la licitació de la subhasta i oferiment d'objecte de l'aposta, malgrat no hi va haver acceptació o controferta d'objecte per part del regidor d'hisenda.

En la seva línia de desídia forçada, el regidor popular es va lamentar del "fàstic" que fa la Reforma i d'un Barri Antic que "s'ensorra sense comerç" i que sempre s'hi va donant llargues "fins i tot quan hi havia diners". És per això que va demanar un "replantejament" del PIRNA, va preguntar "on és" la promoció i el comerç i quants llocs de treball havien de cobrir les inversions del FEIL i quants es van ocupar realment.

Alexis Serra, per la seva part, va preguntar on era la partida per les despeses de la Reforma i que els canvis d'hàbit i la sol·licitud d'ajuda a l'oposició es podia haver fet en època de bonança i no esperar a ara quan no queda més remei.

Després de les respostes del regidor d'hisenda sobre que la Reforma no és al pressupost, que en realitat "sí estamos tan mal" i que el proper any hi haurà més multes de trànsit perquè hi haurà menys obres, l'alcalde va voler tancar el torn d'intervencions agraint als representants el seu to en el debat i el sentit de la responsabilitat demostrat i es va adherir a les crítiques sobre el finançament dels ajuntaments que havien aparegut durant el debat.

La votació va reflectir el mateix que s'hauria donat sense debat: Moció de pressupost aprovada amb els vots favorables dels regidors al govern i amb els vots en contra de tota l'oposició, i moció de plantilla de personal amb l'abstenció de l'oposició, excepte el PP que va votar en contra.