Jordi Masdeu Valverde | Actualitzat el 18/12/2009 a les 19:09h

BREU HISTÒRIA DE LA CORRUPCIÓ
De l'edat antiga fins als nostres dies
Carlo Alberto Brioschi
Traducció d'Anna Casassas
Edicions La Campana, 2009
PVP 18,00€, 264 pàgs.
ISBN 978-84-96735-39-2
1a edició

Fins fa poc temps, noms com els de Fèlix Millet, Jaume Matas, Bartomeu Muñoz o Francisco Camps eren sinònim de poder, d'estatus polític i cultural. Actualment, però, aquests noms estan marcats per l'estigma de la corrupció, un mal endèmic de la nostra època (i de totes les èpoques), que regularment treu el cap entre l'opulència de la nostra societat per recordar-nos les misèries del sistema. I si al nostre país la corrupció apareix puntualment, a Itàlia és una corrent central de la vida pública, sense la qual no es pot entendre el complex sistema d'equilibris que marca la política transalpina. Per això no sorprèn l'aparició d'aquest llibre de Carlo Alberto Brioschi, Breu Història de la corrupció (de l'Edat antiga als nostres dies), que en un moment molt oportú, és editat en la nostra llengua per La Campana. Brioschi, editor de l'editorial Rizzoli, recull en aquest volum centenars d'històries i d'anècdotes, principalemnt extretes de la literatura, que ens expliquen com la corrupció ha estat present en totes les èpoques i en totes les societats, formant sempre part de les estructures de poder, i marcant en tot moment les relacions polítiques i socials. Tal i com ens explica l'autor, l'obra ens permet descobrir "la ductilitat dels poderosos i dels menys poderosos davant de l'oferta il·lícita i la temptació dels subordinats davant la possible drecera per evitar la norma".

El recull de Brioschi, que en ocasions és desordenat i exuberant en excés, recorre les principals etapes de la història (amb una visió volgudament euro-cèntrica) per mostrar-nos els interminables tripijocs i les innumerables corrupteles que s'hi han produït. Després del pròleg de Francesc Sanuy, el llibre s'endinsa en els primers documents de l'història escrita, des de Bailònia fins al Nou testament. Els següents capítols els dedica a Grècia i Roma, respectivament, per passar després a l'edat mitjana. El cinquè capítol es centra en una de les èpoques daurades de la corrupció, el segle de Maquiavel. A partir d'aquí, els capítols es centren en nacions i situacions concretes: França, Anglaterra, els totalitarismes, Estats Units, i Itàlia. Finalment, Brioschi dedica un capítol a especular sobre el futur de la corrupció.

A través d'aquest recorregut històric, ens adonem de la importància de la corrupció, que no només ha servit per a enriquir els poderosos i engreixar els seus servents, sinó que també ha contribuït, decisivament, en l'evolució poítica i social de les societats que l'han patit. Sense la corrupció, no s'entendria la decadència de l'imperi romà, i fou la corrupció vaticana el que impulsà Martí Luter a fer públiques les seves Noranta-cinc tesis, que foren el detonant de la reforma protestant. Tampoc no s'entén el daltabaix que es produí a l'Espanya del Siglo de Oro sense entendre els mecanismes corruptes que la feren possible. En èpoques més properes, la corrupció també ha estat clau en l'evolució del capitalisme industrial, així com en el col·lapse de la Unió Soviètica. En definitiva, la corrupció és un factor de canvi notable, que caldria estudiar en profunditat si volem conèixer les causes reals d'algunes de les revolucions que ens han dut fins aquí. D'aquesta manera, podríem comprovar com, sovint, els sistemes sobreviuen mentre la corrupció és adjacent al mateix sistema, però es col·lapsen quan la corrupció n'ocupa el nucli. Una societat pot sobreviure mentre la corrupció no arribi a controlar-la del tot; a partir d'un cert límit, el sistema s'ensorra sobre ell mateix.

Tant en la introducció com en l'epíleg, Brioschi es mostra molt pessimista; la corrupció, segons ell, és inherent a la societat, i el màxim objectiu assolible és tenir-la controlada. Per exemplificar l'extensió del mal, l'autor cita els diferents noms que els actes corruptes tenen en diferents llengües: feqa, tatu, shohadh, arrachua, doron, munus, pot de vin, bribe, schmieren, tangente,... Certament, per a un italià, un món sense corrupció és una utopia. El país de Berlusconi i Craxi, de la Mafia i de Maquiavel, no és el millor terreny per a creure en la rectitud i la honestedat. Però nosltres no estem gaire millor, tot i que ho fem veure. La diferència entre italians i catalans no rau pas en la quantitat de corrupteles, sinó en la consideració social de la corrupció. Mentre a Itàlia la corrupció es dóna per descomptada, aquí fem veure que no existeix, i quan se'n descobreixen casos, sempre es tracta d'excepcions, de casos aïllats (encara que n'hi hagi a cada poble). Amb una economia com la nostra (centrada durant anys en l'especulació i el ciment) i amb una societat com la nostra (sempre predisposada a mirar cap a un altre lloc), la corrupció té un camí ben fàcil, i els corruptes han fet el que han volgut durant una bona temporada. A Itàlia passa el mateix, però ells, com a mínim, en són conscients.

El llibre de Brioschi és un excel·lent recull de dades i d'històries, no sempre ben connectades i a voltes desconcertants, però que ens permeten comprovar com pot arribar a ser de menyspreable l'espècie humana. Aquesta Breu Història de la corrupció és una gran eina per a tots aquells que dubten del sistema (sigui quin sigui) i un indispensable recordatori per a aquells que creuen que vivim en el millor dels móns possible. Un bon regal per als servidors públics, i un llibre de consulta necessari per als estudiosos del comportament humà. Un assaig, en resum, que es pot llegir com una novel·la, en la que la cobdícia i el menyspreu pel bé comú són els protagonistes absoluts.  Si us voleu fer una idea de les històries que s'hi expliquen, aquí en teniu un tastet:

No es pot eliminar la corrupció reial ni la del primer i segon estat sense donar lloc a noves formes de desviació pública i privada i al naixement de nous subjectes interessats pel mateix fenòmen. C. A. Brioschi, sobre la Revolució francesa.  

Vulgarment s'anomena estadista o polític aquell animal poc de fiar i astut que pren decisions condicionades per circumstàncies momentànies o per interessos personals. Adam Smith

Els diners que ho enverinen i destrueixen tot són el ferment de tota la vegetació social, són l'adob necessari a les grans obres, l'execució de les quals acosta els pobles i pacifica la terra. Émile Zola

El preu de la llibertat és l'eterna vigilància. Karl Popper

Ha pressentat la dimissió perquè volia mantenir les mans netes. Volia els rajols, però no sabia que algú ha de remenar el fang per fer-los. R. P. Warren

Els diners són el que donen el poder en democràcia. L'escullen, el creen i el generen. Charles Maurras

Sense el poder no es poden realitzar els ideals. Amb el poder, rarament sobreviuen. Fidel Castro