Potser és que no tinc prou sentit de l’humor o que no sé entendre el sentit hiperbòlic de les fotografies, però quan vaig llegir que els treballadors de Pirelli presentaven un calendari alternatiu al que presenta anualment la firma italiana em vaig figurar que la iniciativa tindria un altre enfocament. Sense menystenir la gravetat del que suposa la desaparició de tan magna factoria per a la comarca i per als seus treballadors, fer un calendari on un dels acomiadats es troba sense poder pagar els rebuts, buscant menjar en els contenidors, dormint com un pidolaire amb un brik de Don Simón a la mà o fent estrebades en mig del carrer ho considero una falta de respecte cap a moltes altres persones que sí que es troben en una situació límit com les que mostren les fotografies del calendari alternatiu. Potser és que tinc la pell molt fina, però molta gent no ha treballat mai a Pirelli i viu la crisi amb subsidis de pena o sense ingressos regulars de cap mena. / P.F.B.