S'ha premiat la comercialitat, l'arreglament i la barreja davant la investigació i la serietat. El jurat no ha tingut en compte la reacció del públic, exceptuant la dels i les groupies que van envaïr l'envelat per a veure l'actuació d'Amansalva. La marxa i mancança d'interés de les persones que fins llavors havien gaudit les altres actuacions és bona mostra de com es veia la situació. Una cosa és fer un bon estofat i una altra de ben diferent ficar de tot dins una olla i sacsejar-ho a ritme de tacatà i nainonaino. Sembla maco, sóna bé, però al final només sereix per a omplir forats a les parets. Apa!

Sr Anònim, vostè diu que el jurat no tengué en compte la reacció del públic, però no diu que varen acabar de tocar els altres i els seus seguidors es van posar a parlar. A més, segons quins grups, sobretot els de la zona, dugueren la seva gent. També diu que hi havia groupies que envaïen envelats? I a molta honra!! què li vàrem semblar? Pocs, però bons, ehh?? La qualitat davant la quantitat, i “que no és guapo això?”diuen a Mallorca!
Ai, Sr. Anònim, vostè es queixa de la manca d’interès de les persones que fins llavors havien gaudit de les actuacions, però no serà que estava massa bé a la barra del bar en lloc d'escoltar als altres?, com sí vàrem fer les groupies. Si volia ballar, hi havia d’haver qualque pub per allà. Si no, el convido gustosament a les macrodiscoteques de Palma!
Això sí, el seu lèxic, amb ritme de tacatá i nainonaino, em deixa bocabadada. Tot té el seu nom, i la cantant ho explicava prou bé! Clar, si hagués escoltat una mica més! Ara que sí que li ha quedat molt sonor, “una olla molt nainonaino i molt tacatà”au!, i bon profit! Però no només em sorprèn en l’àmbit culinari, sinó també en el del bricolatge, amb aquesta manera tan peculiar de tapar parets. Home, ja sé que és més animat tapar-les a ritme de violí, però bé, jo si fos vostè m’ho prendria amb calma, eh?
Dit això, li recomanaria que no tengués com a model de crític el Jorge Javier Vázquez d’Aquí hay Tomate o de Sálvame, que després passa el que passa... Quant a serietat, no n’ha tenguda, en tot el comentari, i aquesta és la darrera, veig que li dura massa el disgust, home! Que ja ha passat temps, ànims i a superar-ho!
Res, tant d’intel·lecte per la seva part em deixa sense arguments. Me’n vaig amb el ninonaino i el tacatà “a otra parte”.