La cloenda de l’Escola de la Festa de Llívia –la Cerdanya- que ha preparat la Fundació Mediterrània per al proper divendres 17 de juliol comptarà amb l’encesa d’un castell de focs molt especial dissenyat l’any 1793 per pirotècnics de la ciutat de Manresa. L’espectacle que durarà uns deu minuts ha estat preparat durant tota la setmana pels professors i alumnes del curs de construcció de castells de focs tradicionals.
Els castells de focs tradicionals es basaven, a diferència dels actuals, en focs essencialment terrestres i no de projecció aèria. Precisament el mot “castell” explica que es construïen unes estructures o piràmides en forma de castell sobre les quals es col•locava la pirotècnia que posteriorment era encesa i cremada. Aquestes fórmules pirotècniques són anomenades renaixentistes i barroques, en relació a l’etapa del seu màxim esplendor, o també de pals, ja que es bastien sobre fustes. En aquest sentit, el llibre de comptes de l’organització de la Festa Major de Vilafranca del Penedès inclou documentació que ha permès comprovar que l’any 1793 la pólvora i els artificis van ser fabricats a la ciutat de Manresa, des d’on viatjaren cap a la capital penedesenca per participar en el castell de focs.
Els manresans van transportar en un matxo que devia d’estirar un carro el material pirotècnic des del Bages fins al Penedès. A Vilafranca cooperaren amb Sebastià Guasch, que era el mestre escultor que construïa la base de fusta sobre la qual els manresans situaren els seus artificis pirotècnics; amb el ferrer Francesc Mascaró, que plantava l’esquelet del castell; així com probablement amb un pirotècnic vilafranquí que sembla que era l’encarregat d’encendre el material pirotècnic manresà.
Viatge en la història
De la mà de l’Associació Els Tres Mosqueters i dels alumnes i professors participants en aquest curs de l’Escola de la Festa, el proper divendres els espectadors realitzaran un viatge cap a aquells temps pretèrits quan les formes i figures pirotècniques eren molt diferents de les que avui inunden les nostres festes majors. L’escriptor Rafael d’Amat, conegut com el Baró de Maldà, que s’especialitzà en els llibres de viatges pel territori català va ser a Vilafranca del Penedès el 1793 i precisament recull una descripció literària d’aquest castell de focs.
L’Escola de la Festa de Llívia, a través de l’ensenyament i de la posada en escena de determinades manifestacions identitàries pirotècniques com aquesta cloenda ha reflexionat enguany sobre la nova directiva europea de pirotècnica, amb la voluntat de contribuir a la sensibilització davant les nostres formes més patrimonials de foc festiu.