La que va ser alcaldessa més jove de Catalunya ha concedit una entrevista a Manresainfo on anuncia que no repetirà com a candidata a les properes eleccions municipals després de vuit anys en el càrrec. Aquesta és la segona part de la conversa que ha mantingut amb Jordi Masdeu Valverde i on han entrat a valorar temes de més abast nacional.
- Primera part: Laura Vilagrà: "És hora d'entrar en una altra etapa" (I)

Fotografies d'Àlex Gómez Ribera.

Jordi Masdeu Valverde.
- Després de tants anys de lideratge, no et trobaran massa a faltar? veus a algú preparat per a substituir-te?
- Nosaltres, des d'Esquerra de Santpedor, sempre hem prioritzat l'equip a les persones. Dins d'aquest equip, encara no hem decidit qui serà l'alcaldable, tot i que hi ha algunes persones més ben posicionades que d'altres. Aviat caldrà decidir-ho, però el més important serà construir l'equip al voltant de la persona. Així hem funcionat fins ara, i ens ha anat prou bé.

- L'any passat va ser molt convuls per a Esquerra a nivell nacional. Tot i les picabaralles, tu vas ser la més votada de la direcció del partit (1544 vots). Creus que, en un futur, podries esdevenir la cohesionadora d'una nova Esquerra, més enllà dels personalismes actuals?
- No, segur que no. Si vaig ser la més votada, va ser, en part, perquè era la més jove i més desconeguda, i no havia tingut temps de cometre errors. El fet de ser alcaldessa també hi va ajudar. Ho valoro molt, però no cal anar més enllà. Les picabaralles absurdes ens impedeixen, de vegades, fer la feina que caldria, i perdem el temps en petiteses enlloc d'anar de cara a la feina. Ara les coses estan més tranquil•les, i les eleccions europees ens han enfortit, han cohesionat el partit.

- Després dels reiterats incompliments del govern espanyol en el tema del nou estatut, i dels diferents desencontres amb els socis del PSC i IC, ets sents còmoda amb el tripartit?
- El que ha passat darrerament amb el govern espanyol no té nom, s'acaben els adjectius per qualificar-lo, perquè és una deslleialtat brutal. Ara bé, jo tampoc no n'esperava massa. Tot i que confiava més en el PSC, al final sembla que tant és PSOE com PP. Això trasllada, vulguem o no, un cert malestar en el si del tripartit, perquè el PSC no ha estat capaç d'imposar les seves tesis al govern espanyol. El govern fa molta feina, sobretot els consellers d'Esquerra, però això no es plasma en cap avanç nacional potent. Això genera una desmotivació molt forta, perquè els nostres objectius no s'aconsegueixen. Encara queda més d'un any, però si en aquest temps no s'aconsegueix cap d'aquests objectius nacionals, la incomoditat serà molt gran.



- I aleshores?
- Caldrà veure que passa, però en tot cas, la via federalista i pactista estarà exhaurida, i es demostrarà que aquest no era el camí. En aquest moment, això ho veu tothom, fins i tot ex consellers convergents i ex consellers socialistes. Tot i així, com a partit no pots canviar constantment d'estratègia, i si has fet un pacte, cal complir-lo fins al final. No es pot abandonar el vaixell en moments de dificultat.

- Això és cert, però també hi ha gent que, si no trenqueu el pacte, us acusarà d'aferrar-vos a la poltrona fins al final.
- Us puc assegurar, perquè ho visc en primera persona, que actualment aquestes poltrones es suen molt. Els consellers no gaudeixen ni del càrrec, ni del sou, ni de res, perquè estan patint molt. No compensa; si fos per la poltrona, ja haguessin abandonat fa molt de temps. Entenc que els catalans, que estan molt cremats, ho vegin així, però cal sortir d'aquest pessimisme. No es construeix res des de la negativitat. Els catalans hem passat guerres, fams i les mil i una, i encara som aquí. Tot això no s'ha aconseguit creuant els braços i abandonant, sinó amb molt esforç, molt treball i molta lluita. És dur, però jo no veig cap altra opció.

- Veient com van les coses, com creus que acabarà tot plegat?
- La veritat és que, si des d'ara i fins que s'acabi la legislatura, no s'aconsegueix cap triomf com a país, a nosaltres no ens quedaran cap ganes de tornar a pactar amb el PSC ni amb IC, durant anys. Això està claríssim; ho te molt clar la gent de fora, però també, cada cop més, ho té clar la gent d'Esquerra.

- Des d'Esquerra, com veieu la possible presència de dues noves candidatures independentistes a les properes eleccions autonòmiques (Reagrupament.cat i la CUP)?
- Per tal d'aconseguir una majoria social, Esquerra va decidir anar més cap al centre per a aconseguir més vots. El risc d'aquesta maniobra és perdre alguns vots independentistes, però això ja es tenia en compte. A mi personalment, no em faria res que la CUP tingués tres diputats, perquè quants més independentistes siguem al Parlament, millor. D'altra banda, crec que Reagrupament serà un bluf, no crec que adquireixi solidesa, perquè no hi ha espai per a tothom.



- I Convergència, creus que finalment farà el pas cap a l'independentisme?
- Convergència diu el que vol sentir la gent, sempre va per darrera. A diferència d'Esquerra i de la CUP, ells no volen canviar el país. Per tant, s'adapta, i si l'independentisme creix i arriba a ser  una alternativa, s'apuntaran al carro. Però ells mai seran els primers.

- Parlem de temes més engrescadors. Segons diu l'alcalde, Fuentealbilla s'està convertint en un destí turístic de primer ordre. La gent hi peregrina per adorar els llocs d'infantesa de l'Iniesta. Creus que Santpedor també es pot convertir en lloc de culte. Heu notat algun augment en el nombre de visitants?
- Si que, puntualment, hem notat un augment dels visitants. Sobretot els dies d'eufòria blaugrana, ha vingut gent de fora. La casa on vivia el Guardiola (que ja no hi viu), la visita força gent. Jo he parlat amb totes les ràdios i televisions de l'estat, ha estat increïble. Més enllà de tota aquesta eufòria, que serà passatgera, hem d'aprofitar aquesta empenta, per transmetre la nostra idea de poble, i els valors que transmet el mateix Guardiola: humilitat, tranquil•litat, treball. Aquesta publicitat no es paga amb diners.

- És que això que ha fet el Guardiola és molt gros.
- Sí, molt. I ho ha fet a partir d'uns valors molt senzills, i del sentit comú. Són els valors tradicionals catalans, i n'hem de prendre nota. Ho hem d'aprofitar, perquè aquest país necessita líders, i el Pep n'és un. Hem de prendre exemple del Barça, tenir confiança, treballar i ser optimistes. Queixant-nos no aconseguirem res. Com a país, hem de seguir el camí del Barça.

- I coneixent els culers, creus que el Guardiola durarà gaire, a Can Barça?
- És veritat que ens costa molt gaudir dels èxits. Sort que el Pep té les coses molt clares i no es surt del guió. A més, la directiva del Barça també té una visió més àmplia, no tan lligada al resultat. Vaig conèixer el president Laporta i em va causar molt bona impressió. Més enllà de la identificació nacional, valoro molt aquesta habilitat en la gestió dels sentiments, un dels aspectes més difícils de la seva tasca.

- Parlant d'esports, tu també has estat molt lligada a les activitats esportives, especialment a la natació. Encara tens temps, de nedar, entre ple municipal i sessió parlamentària?
- Sí, intento anar-hi com a mínim tres o quatre cops per setmana, ni que sigui mitja horeta. Si no ho pogués fer, patiria molt. Per a mi, nedar és gairebé tan important com menjar. Si puc, també vaig en bici pels voltants de Santpedor, i així tinc l'oportunitat de conèixer millor el poble.

- Després de més d'una hora, em sembla que totes les preguntes han estat contestades. Moltes gràcies per tot i fins a una altra.
- Gràcies a vosaltres i fins aviat.