Xavier Sucarrats: L'Assignia Manresa no va tenir cap opció a Miribilla i va perdre amb el marcador més contundent de la temporada. La pitjor lectura és la diferència final. Bilbao no és una estació on el conjunt manresà s'hagi de jugar el futur en la lliga Endesa. La millor, mantenir el marge sobre el descens amb les quatre victòries del final de la primera volta. Això sí, han passat tres jornades més.

L'objectiu és més a prop. Si la temporada passada es va aconseguir en bona part per desmèrits dels rivals, aquest curs el mèrit és dels jugadors i tècnics de l'Assignia Manresa. Enrere han quedat aquelles matinals de diumenge on tothom era un ‘hooligan' enganxat a la televisió i la jornada virtual augurant les derrotes de Menorca, Granada, Alacant... Bé, enrere del tot tampoc. Conscients que el primordial és mantenir-se, és inevitable mirar, ni que sigui de cua d'ull, el què fan els màxims rivals.

Es fa difícil calcular quantes victòries seran necessàries per segui a la lliga Endesa. Els càlculs inicials ho situaven per sobre de les deu de la temporada passada. El rendiment dels equips de la cua de la classificació podria fer suficient aquesta xifra però una possible revifalla complicaria els comptes. El que queda més clar és que la permanència passa pel Nou Congost. En una competició on tant difícil es fa vèncer a domicili, mantenir la fiabilitat a casa és el camí. Bilbao no era l'estació. L'estació es diu Nou Congost.