Un gran creador, ja sigui en el terreny de l'escriptura, la música, les arts plàstiques o, fins i tot, el cinema, no tan sols és aquell capaç de trobar i de traduir un gran tema artísticament, sinó, sobretot, aquell qui és capaç de convertir l'excusa o el motiu aparentment menys significatiu en quelcom d'una gran vàlua artística. Elevar l'anècdota quotidiana a categoria creativa. Representar, metafòricament, la universalitat que s'amaga darrera la singularitat de les petites grans coses. O sia, com deia el gran mestre de la metàfora quotidiana, Francisco Umbral, "agafar el dia a dia per la cua".

Un exemple reeixit de tot això és el que ens planteja el nou espectacle musical de Carles Cases, estrenat el juny de 2011 a Cabrianes i presentat, la gèlida nit del passat dijous, a la Sala Petita del Teatre Kursaal. Una proposta càlida i desenfadada que reivindica els estàndards musicals ballables de les tradicionals revetlles d'estiu: Dancing Plays.

Les melodies i els ritmes llatins sempre han estat una constant i un tret característic en la prolífica obra de Carles Cases. Gèneres com el tango, el bolero, el vals, la cúmbia o l'havanera, entre altres, han estat la base d'inspiració de moltes de les partitures que Cases ha dedicat al cinema i al món de l'escena. D'aquí que ara, en ple procés de revisió del seu corpus creatiu, el compositor de l'Ermita de Sant Esteve de Comià hagi decidit revisitar-los de nou i representar-los en la seva forma més directa i immediata.

Músiques de ball i d'envelat reconvertides en peces per a ser escoltades i degustades a l'entorn d'una insòlita formació de cambra integrada per Robert Armengol (marimba), Miquel Àngel Cordero (contrabaix) i Lluís Ribalta (percussions), sota la direcció al piano del mestre sallentí. Un quartet que, disposat al centre de la sala en format quadrilàter, va anar desgranant un ramell d'estàndards i llatins fent gal·la d'una íntima compenetració i d'una interpretació exquisidament preciosista.

Músiques d'ahir i d'avui, de germanor i de retrobada, que ens apropen a aquella atmosfera de banderetes, fanalets i bombetes de colors que formen part de l'imaginari col•lectiu dels nostres records comunitaris més primerencs i que, sota el mestratge de Cases i el seu quartet de virtuosos, ens sedueixen novament reconvertides en autèntiques peces d'orfebreria musical.