El proper dijous dia 26 de gener a les 19h. es realitzarà a la llibreria "El Racó de les Paraules" (c/ Lluís Companys, 8, Sant Joan de Vilatorrada) de Sant Joan de Vilatorrada, la presentació de la novel·la "Bon cop de Falç!", novel·la guanyadora de l'últim premi Nèstor Luján de novel·la històrica, amb la presencia dels seus autors Ramon Gasch i Andreu Gonzàlez.

Ramon Gasch, nascut a Santa Maria de Palautordera al 1950, és enginyer tècnic elèctric i escriptor. Ha publicat dos manuals tècnics i un llibre de vivències dins la seva professió. A més d'un recull de contes, és autor de les novel·les "D'un temps sense esperança" (2004) i "Núvol negre" (2008). En col·laboració amb Andreu González, "Bon Cop de falç!" constitueix la seva tercera novel·la.

Andreu González Castro, nascut a L'Hospitalet de Llobregat al 1974, és poeta i narrador. La seva obra poètica comprèn "Currículum vitae" (2002), "Obra Nueva" (2004), "Retablo de Nueva York" (2005), "Epigrames del Mas d'en Gall" (2007) i "Maniobras diversivas" (2008). Coautor del llibre "100 motius per ser del Barça" (2010) i autor de "100 moments estel·lars del Barça" (2011), ha publicat el volum de contes "Safata d'entrada" (2009). Escrita amb Ramon Gasch "Bon cop de falç!" és el seu debut novel·lístic.

"Bon cop de falç!" es una novel·la fascinant sobre la Guerra dels segadors
El 1640 les terres catalanes viuen de ple els abusos del rei de Castella per la seva guerra contra la corona francesa. Per ordre d'un oficial cuirasser castellà, el mas de can Martí allotja uns soldats, un fet que desencadena una sèrie d'esdeveniments funestos. En defensa pròpia, el jove hereu, en Joan Martí, mata dos cuirassers que han provocat la mort de la seva promesa, la Maria. Mentre el jove es veu forçat a ocultar-se, els militars calen foc a la masia i maltracten la seva família. Poc després, esclata la Guerra dels Segadors, amb l'aliança francocatalana contra Felip IV.

Obligat a fugir a Barcelona, en Joan hi crea una milícia que arriba a ser respectada per les seves accions arriscades fora de la ciutat, com en el sagnant setge castellà de Cambrils, fins al punt que el braç militar de la Generalitat reclama la seva ajuda per contribuir a la defensa de la capital catalana en l'imminent atac de l'exèrcit enemic. Però al jove sobretot el mou el desig de venjança contra l'oficial que ha pertorbat la pau del seu mas.