L'Avià comença a ser un malson pel Manresa (tres de tres). L'arribada de l'equip berguedà al Congost era esperada amb il·lusió, per una banda, i amb recel, per l'altre. La il·lusió de continuar creixent a casa (últimament se li donava bé a l'equip manresà) i el recel de rebre un equip ple de jugadors de molta qualitat i que a fora només havien patit una derrota. Per explicar l'1 a 4 final ens tindríem que parar en la jugada clau del partit: amb 1 a 1 al marcador, a l'últim minut de la primera part, el porter visitant Dani Peralta va aturar-li un penal al blanc-i-vermell Joel i va evitar que el Manresa marxés cap els vestidors amb avantatja a l'electrònic. A la segona part, després del cop moral, els locals van esser un voler i no poder davant d'un rival que, lluny de la davallada física que s'esperava de l'equip avianès, va jugar amb molta desimboltura i va clavar-li tres punyalades més a un equip totalment sorprès i superat. La remuntada manresana, doncs, va quedar en una mena de coitus inrerruptus per un equip que diumenge torna a tenir una altre oportunitat, al Congost, d'aferrar-se a la salvació.

La història es va repetir un cop més. Mol aviat, als 2' de joc, l'Avià feia tremolar els ciments del Congost amb un gol de Joan Noguera. De nou el davanter de Berga l'encertava davant el Manresa. Va ser una passada llarga des de la banda dreta de l'atac visitant, que va generar dubtes a la defensa manresana i que li va caure com un regal del cel al pitxitxi berguedà, qui va engaltar un xut sec, a boca de canó, davant la presencia d'un Cañadas venut. Lluny de que el Manresa reaccionés, l'Avià encara va furgar més a la ferida i va gaudir d'un grapat d'ocasions per sentenciar. Tot això davant un Manresa que no sabia com aturar l'allau visitant. Una vaselina de Salla, qui es trobava completament sol a la línia de tres quarts, va quedar curta i Cañadas va respirar tranquil en veure la pilota a les seves mans (7'). Poc desprès, una rematada de Miki López va quedar a un pam de ficar-se a la porteria manresana (12'). Miki López, de nou, evidenciava la seva qualitat en una internada que va culminar amb una vaselina per sobre de Cañadas que Dennis, sota pals, va evitar que es convertís en el 0 a 2 (15'). Als 25', de nou l'Avià va disposar d'una bona oportunitat de gol després d'una jugada en que la pilota es va passejar d'una banda a l'altra de l'àrea petita mentre uns intentaven treure el perill d'allà i altres tot el contrari. Les primeres noticies que es van saber del Manresa van arribar a prop de la mitja hora de joc, quan Moha va culminar la millor (la única fins al moment) jugada del seu equip, en rebre una assistència de Dani Arqués, encara que la seva rematada va sortir un xic desviada a l'esquerra de la porteria de Dani Peralta (27'). Aquesta jugada va esperonar l'equip de Montes, coincidint també amb una aparent davallada física dels visitants. El darrer tram de la primera part, doncs, va tenir clar color blanc-i-vermell. L'empat va poder arribar als 39', quan Dani Arqués va rebre una assistència en profunditat, es va endinsar a dins de l'àrea rival i va efectuar una passada rasa cap a l'arribada de Roma, qui amb l'esquerra va engaltar un bon xut que va fer lluir Dani Peralta. Dins del mateix minut Gascón es va quedar pràcticament sol, al vèrtex de l'àrea petita, però la seva rematada va estavellar-se al lateral de la xarxa. El Manresa buscava el gol de l'empat amb insistència i, finalment, el va trobar. Però primer, abans que arribes el desitjat 1 a 1, Moha va tenir que fer de carterista davant de Joan Noguera, a qui li va pispar el 0-2 des de la mateixa posició que va aconseguir el 0-1 a l'inici del matx. Acte seguit, Cañadas va efectuar una sacada llarga que va arribar fins a l'àrea contraria, aprofitant la posició avançada d'un Joel que es va anticipar, a prop de la línia de fons, a la sortida de Dani Peralta per, amb l'esterior del peu, posar al fons de la xarxa una pilota que va acabar empenyent Gascón, encara que quan ja havia traspassat la línia (42'). En plena efervescència manresana, quasi a l'últim alè de la primera meitat, el capità visitant Miguel Baena va fer caure Gascón quan aquest li havia fet un retall mortal de necessitat. La culminació dels millors minuts del Manresa, i de la remuntada, estaven en peus de Joel, l'encarregat de llançar la pena màxima amb que García Membrive havia castigat la falta de Baena. Però la pena màxima es va convertir en la màxima pena d'un Manresa que veia com Dani Peralta aturava el llançament del jugador cubà. Tot quedava obert per la segona part, però la sensació va ser que els manresans havien perdut una gran oportunitat.

La sensació que va donar l'Avià al tram final del primer temps era la d'una davallada física. I amb 45' per endavant i amb un camp de les dimensions del Congost, tot feia pensar que els homes de Joan Prat patirien de valent. Doncs res més lluny de la realitat. Els visitants van treure de nou la seva artilleria i van posar setge a la porteria de Cañadas, amb la diferència respecte a la primera part que la pólvora avianesa ja no era mullada; l'havien eixugat al vestidor. La primera ocasió la va tenir Salla als seus peus quan un refús de la defensa local el va aprofitar per engaltar un xut que va sortir molt ajustat al pal (49'). L'1 a 2 va arribar als 61' després que Viladomat asistís de taló a Joan Noguera; aquest va driblar la sortida de Cañadas i va xutar creuat al fons de la xarxa. El Manresa, que va donar-ho tot i va fer el que va poder, no es va aixecar d'aquesta clatellada i poc després deia adéu a qualsevol possibilitat de treure quelcom de positiu quan Miki López rebia una assistència de Viladomat per afusellar Cañadas (68'). El mateix Cañadas es va lluir als 72' davant un cop de cap de Miki López que portava verí. Una boleia de Joel des de la línia de l'àrea gran, que va aturar amb alguna dificultat Dani Peralta, va ser la primera rematada del Manresa a la segona part (77'). L'1 a 4, que es veia venir, el va convertir Alex González després d'una jugada per l'esquerra de Miki López. Alex González es va anticipar a Cañadas a l'alçada del primer pal per creuar-li una pilota impossible (82'). Amb tot dat i beneit, el Manresa va treure una mica el nas pels dominis d'un inactiu Dani Peralta. I, de fet, a banda de la manifesta superioritat visitant, tampoc és que el Manresa tingués ni un bri de sort, doncs una magnifica rematada de Uri Dalmau des de fora de l'àrea es va estavellar a la mateixa creueta, amb el porter rival fent l'estàtua (84'). I poc després, el mateix Dani Peralta es lluïa davant un xut de Gascón a pocs metres de la porteria rival. El millor, no obstant, va arribar quan als 90' García Membrive assenyalava la fi del partit, sense afegir ni un segon de més. No calia. Va ser una bona decisió.