Des de dijous passat -que es va presentar a Manresa- està actiu el web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975).

Dins el portal telemàtic www.memoria.cat, aquest nou web recull les dades dels més de 1.800 manresans i manresanes que, en un moment o altre de les seves vides, van patir privació física de llibertat sota el règim franquista per raons polítiques. Inclou aquelles persones que van estar en camps de concentració, batallons de treballs forçats, presons o altres instruments que la dictadura va crear per castigar els perdedors de la Guerra Civil i els dissidents polítics, alguns dels quals van acabar sent executats o bé van morir en reclusió, a causa de les condicions infrahumanes derivades del col·lapse dels establiments penitenciaris durant la immediata postguerra.

Gràcies a aquest cens, per primera vegada es té una aproximació quantitativa al volum de la repressió franquista i el seu impacte social a la capital del Bages, alhora que es disposa d'informació de caràcter qualitatiu, relacionada amb el perfil de les persones privades de llibertat. Aspectes com la filiació política i sindical, les edats, les professions, el tipus de condemnes, la durada de la reclusió, l'origen geogràfic dels represaliats, les situacions familiars, etc., han estat analitzats gràcies a la informació recollida a la documentació que va generar el mateix règim, i que ara ha estat incorporada en una base de dades i processada amb mitjans informàtics.

A més del cens pròpiament dit (al qual es pot accedir per mitjà d'un motor de cerca, o bé clicant directament sobre els noms), la nova pàgina web també inclou un miler de documents procedents de diferents arxius, tots ells comentats i contextualitzats. S'hi troben des de fitxes de camps de concentració i batallons, fins a documents procedents de sumaris de consells de guerra, passant per informes policials i expedients penitenciaris. S'hi poden visualitzar denúncies, sentències, notificacions de condemnes de mort –algunes signades pel mateix reu minuts abans de ser afusellat–, diligències d'execucions, cartes de presos adreçades als seus familiars, avals de bona conducta, fitxes de llibertat vigilada, etc. D'aquesta manera, hi apareixen il·lustrats aspectes com el funcionament de la justícia militar, les delacions, la redempció de penes pel treball, les condicions de vida a les presons, etc.

Finalment, com ja s'ha indicat, el web incorpora també una anàlisi estadística de les dades recollides –amb sèries i gràfics–, que ofereix una visió de conjunt, a partir de la informació recollida.

Per elaborar aquest cens l'equip d'investigadors de l'Associació Memòria i Història de Manresa ha consultat fins a vuit arxius, entre ells l'Arxiu Comarcal del Bages, l'Arxiu Municipal de Manresa, l'Arxiu Nacional de Catalunya, els fons del Govern Militar de Barcelona i l'Archivo General Militar de Guadalajara. També s'han consultat algunes col·leccions documentals privades, procedents de famílies de persones represaliades.

A diferència de la majoria de municipis de l'Estat, Manresa conserva una bona part de la documentació que generà la repressió franquista tot just acabada la guerra. Aquest fet ha permès tenir accés a una informació de primera mà, que ha fet possible seguir la pista d'una bona part d'aquelles persones que van ser represaliades per la dictadura.

Pocs municipis de Catalunya i de l'Estat espanyol disposen d'un cens d'aquestes característiques, fruit d'un projecte de recerca que ha obtingut el suport del Ministerio de la Presidencia.

L'adreça del web dels 1.821 manresans privats de llibertat és: http://www.memoria.cat/censpresos