El proper dijous 19 de gener, el Museu d'Història de Catalunya (plaça Pau Vila, 3, Barcelona) acollirà la presentació del llibre "El pacte per la llibertat. L'Assemblea del Bages (1971-1979)" (Zenobita Edicions, 2011), de l'historiador Oriol Luján. La presentació de la publicació anirà a càrrec del president de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy. A més, a l'acte, organitzat pel Memorial Democràtic, també intervindrà el recent nomenat director d'aquesta emblemàtica institució, Jordi Palou.

En el 40è aniversari del naixement de l'Assemblea de Catalunya, "El pacte per la llibertat. L'Assemblea del Bages (1971-1979)" posa de relleu la transcendència política que va tenir la plataforma unitària bagenca, com una de les delegacions pioneres a Catalunya en la lluita per a l'assoliment de les llibertats durant el final del franquisme i la Transició. A partir d'una investigació històrica inèdita, l'estudi ofereix una anàlisi renovadora de la mirada oferta fins ara de l'Assemblea de Catalunya i recorda la importància que van tenir les reivindicacions populars antifranquistes per a l'arribada de la democràcia, sense descuidar les cessions produïdes. L'autor examina un episodi clau del nostre passat més recent per poder aportar elements d'interpretació a fets que estan determinant el present del país: l'auge del sobiranisme i el desencís amb els partits polítics.

L'Assemblea del Bages estava integrada dins l'Assemblea de Catalunya, l'òrgan opositor a la dictadura amb més trajectòria de l'estat espanyol, creat l'any 1971 amb voluntat de no centralitzar-se, sinó de ser present en els nuclis locals i comarcals. Es tractava d'una plataforma unitària creada per partits polítics, entitats, sindicats i societat civil, que lluità en els últims anys del franquisme i en la Transició per a l'assoliment de les llibertats.

L'obra reflexiona al voltant de la pròpia dinàmica del nucli bagenc, que va permetre desenvolupar un procés de transició a Manresa amb elements clars de diferenciació, com la participació dels partits situats més a l'esquerra, com el PSAN i ERC, il•legals fins a final de 1977 i bandejats del procés a nivell català. En qualsevol cas, també a Manresa la Transició es va produir des d'un pacte entre les forces d'oposició a la dictadura i les que procedien del franquisme, amb propòsits més o menys reformistes.

Al mateix temps, l'obra ofereix una anàlisi renovadora de la mirada oferta fins ara de l'Assemblea de Catalunya, des de l'estudi de la plataforma bagenca. Si fins al moment l'Assemblea de Catalunya s'havia vist com un òrgan unitari que transcendí sense fissures fins a 1976 i, en canvi, se n'havien magnificat les esquerdes en vista a les eleccions de 1977, en el cas bagenc es mostren les divergències des del mateix moment de la formació de la plataforma, el 1971.

"El Pacte per la llibertat. L'Assemblea del Bages (1971-1979)" també intenta connectar la història més recent amb l'actualitat. Analitzant les diferents manifestacions d'unió de les forces catalanes al llarg del segle XX davant l'agressió al país, l'autor vincula aquesta trajectòria, en unes conclusions reveladores, amb la resposta sobiranista que ha mostrat Catalunya darrerament. Al mateix temps, també reflexiona sobre el paper dels partits polítics, aleshores i en l'actualitat.

L'obra va sortir a la venda fa poques setmanes i es va presentar els passats 16 i 17 de desembre, a Manresa i Navarcles, respectivament.