Pere Fontanals: No és la falta de diners el què mesura la crisi galopant que patim i que no sembla tenir final. És la falta de moviment de diners la què ho provoca. Amb aquesta premissa qualsevol pressupost comptat des del punt de vista estàtic d'uns números situats a les columnes d'entrades i sortides només retrata la immediatesa del problema però allarga el patiment del sotrac en el futur. Cal controlar la despesa segurament, però no ens podem quedar amb un vol de curta durada que farà agreujar la situació a mig termini. La inversió, pública i privada, la confiança i una legislació dura amb qui només pensa en "arraconar" són les mesures que han de fer possible la sortida de la crisi. La contenció, la por, la mesura i la solució fàcil i ràpida només provocaran el creixement de la desconfiança entre qui té la possibilitat de posar diner en circulació. Eliminar serveis, aprimar pressupostos, renunciar a iniciatives porten la gent a l'atur. La gent a l'atur porta a més despesa social i a reducció d'ingressos i a menys diners circulant.

Cal començar a pensar en fer pressupostos 3D, pel·lícules en comptes de fotos de l'economia local i nacional. Atraure el diner de qui en té, bé sigui per activa, bé sigui per passiva.