El Roser del Bosc de Mussarra a Monistrol de Calders. Foto: Tomàs Irigaray

Arribàvem al Mas dit del Bosc o també del Bosc de Mussarra, i ens aturàvem per esmorzar a l'era, asseguts sota l'alzina, contemplant entre mos i mos el magnífic conjunt d'edificacions que fou en temps propietat de la comunitat de preveres de Moià. Anàvem el Joan Lomas Gavilan, El Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez, i l'Antonio Mora Vergés.

Sembla que cal datar-la l'any 1570, amb una primera gran ampliació l'any 1789, per l'època dels "diners d'Amèrica" aconseguits amb el cultiu de la vinya, Monistrol de Calders fou aleshores un dels llocs millors pel que fa al conreu de la vinya, avui sense cap presència significativa dins del terme municipal, igual que al Bages que assolirà en aquell període històric la qualificació de primera i màxima zona pel que fa a la producció vitivinícola.

El Roser del Bosc de Mussarra a Monistrol de Calders. Foto: Tomàs Irigaray

Els edificis actuals formen un complex que ultrapassa el volum d'una masia antiga. Això es deu a què al llarg del segle XX aquesta masia fou engrandida amb pedres procedents d'altres masies rònegues: el Casalot (o mas Alzina Martina), el mas Pla, el mas Pujol i possiblement el mas Llandric.

En la dècada dels 50, en el període més "viu" del feixisme, prop del mas es va erigir una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Dirigí l'obra Baca i Pericot i la va decorar Ferdinandus Serra. En la diada d'aquesta advocació mariana, tradicionalment el primer diumenge d'octubre, segons ens explica en Joan Moliner Manau, s'hi celebrava un aplec obert a tothom. El costum es va perdre fa alguns anys. Aquest any 2011 ens confirmaven des de l'Ajuntament de Monistrol de Calders que tampoc tindrà lloc l'Aplec.

Voltants del Roser del Bosc de Mussarra a Monistrol de Calders Foto: Tomàs Irigaray

Gràcies a l'habilitat excepcional de Tomàs Irigaray Lopez, podreu gaudir en la contemplació de l'abscís, el sostre i el campanar d'espadanya, d'aquesta esglesiola neoromànica aixecada en honor de la Mare de Déu del Roser.

El Roser del Bosc de Mussarra a Monistrol de Calders. Foto: Tomàs Irigaray

En aplicació de la normativa eclesiàstica és condició sine qua non obrir al públic en general els oratoris, capelles, ermites i/o esglesioles de titularitat privada almenys en la Diada de la corresponent advocació; l'incompliment comporta la pèrdua de la condició d'edifici religiós, i la consegüent prohibició de dur-hi a terme celebracions i actes relacionats amb la fe catòlica.

Ens agradaria tenir ocasió de recollir imatges de la Mare de Déu del Roser d'aquest Mas del Bosc de Mussarra.