Pere Fontanals: En la tertúlia que cloïa la celebració dels 10 anys de desplegament dels Mossos a Manresa, Sor Lucía, amb la seva generositat verbal habitual, regalava les orelles dels agents referint-se als anteriors responsables d'interior com a "comissaris polítics" i recordant diverses pintades que els anarquistes li han dedicat en les parets del convent arran de la defensa de la policia que va fer pel cas de Mustapha el Marracki d'aquest final d'estiu. Crec que Sor Lucía s'equivoca al presentar els responsables civils d'un cos policial com a "comissaris polítics" de forma despectiva i crec que els anarquistes s'equivoquen posant la monja en el centre dels seus atacs d'esprai.

Lluny de voler defensar la tasca que van fer Joan Saura i companyia amb la cartera d'interior la passada legislatura, sí que crec que la tasca policial –la de Mossos, però també la de la Guardia Civil o de l'exèrcit- ha de ser supervisada per personal civil que estigui fora del corporativisme que pot existir en qualsevol cos de responsabilitat. Això no vol dir necessàriament esbombar per televisió les filmacions d'una càmera oculta instal·lada en una sala d'interrogatoris, ni fer públiques les diferències que hi pugui haver amb els càrrecs del cos policial, però és necessari que qui valori una actuació concreta ho faci amb el coneixement tècnic suficient i sense llaços de promoció. Entre els agents, com entre els metges, com entre qualsevol feina que exigeixi molta responsabilitat i compromís, és comprensible que existeixi un alt grau de corporativisme que s'ha de superar, quan sigui necessari, des de l'òptica civil, i en aquest cas, política.

Amb aquesta premissa, també he de dir que estic convençut que Mustapha el Marracki es va voler autolesionar quan estava tancat en el box hospitalari de Sant Joan de Déu: una escenificació tant acurada no se li acudiria ni al pitjor policia corrupte de les pel·lícules de Hollywood. Si de cas alguna cosa es pot retreure als Mossos d'Esquadra és de que no fessin públic el fet l'endemà amb veu clara i alta i que esperessin 20 dies a que un familiar anés a explicar-ho als mitjans.

És per això que crec que algunes manifestacions són desproporcionades. No és clar la manifestació que va recórrer el centre de Manresa, només faltaria, sinó algunes consignes que s'hi van sentir i que s'han vist reproduïdes en forma de pintades per algunes parets de la ciutat i que al ser replicades per la monja contemplativa, l'ha situat a ella en el centre dels missatges anarquistes. La policia no pot tenir immunitat, però la policia tampoc ha de ser sempre sospitosa de tot.

Sor Lucía, que és amiga meva, molt bona amiga diria, i per això escric amb aquesta franquesa, no perd els anells per defensar públicament allò que creu just i aquell a qui considera proper. Això li ha servit per a que tota la jerarquia eclesiàstica la vegi com l'encarnació del diable i que la dreta més rància, casposa i franquista la maleeixin cada cop que veuen el seu nom. En els darrers dos anys, a aquesta corrua d'indesitjables s'hi afegeixen els de les seves antípodes, els anarquistes i les esquerres més autèntiques, entre els que també hi tinc força amics i coneguts.

I crec que si tots plegats haguéssim inclòs un petit matís al nostre verb, ara no ens trobaríem en la situació que estem. Sor Lucía no es immune a l'error, de la mateixa manera que no ho són els anarquistes per molt que vesteixin el seu discurs d'una suposada autoritat moral.