Pere Fontanals: Si Jaume II aixequés el cap i veiés en què han convertit els amics de la UBIC la Fira de Sant Andreu entraria a la màquina del temps i, zombi i tot, atorgaria el privilegi a Santa Maria de Palautordera. L'associació de comerciants i botiguers de Manresa no se signifiquen per ser un exemple de modernitat o imaginació però la caspositat que envolta, any rere any, la Fira de Sant Andreu –i la de l'Ascensió- és de manual xoni i de precaució extrema a la cartera.

La UBIC, des dels setanta, és incapaç d'innovar i oferir un producte decent ni ara que arriba una efemèride tan important com uns 700 anys. La Fira de Sant Andreu, avui, és un producte indigne d'una història set-centenària que només aplega jennifers i adolescents de poca edat al voltant d'uns enginys trets de la màquina de l'horror a l'avinguda Francesc Macià, i pobres famílies amb nens de teta que al·lucinen amb els llums i la música de discoteca rònega i la pesca d'aneguets de banyera. Els grans només poden que fer passeig amunt i passeig avall amb la bossa ben agafada i la cremallera tancada i deixar-se engatussar, de tant en tant, tirant amb escopetes amb el canó desviat o comprant paperetes en tómboles de fireta per emportar-se elements diversos de majorista xinès pagat sense IVA.

Enguany, els actes extraordinaris per celebrar els 700 anys són una presentació al saló de sessions a l'Ajuntament, una placa al carrer del Balç, un sopar de comerciants i botiguers i, com a plat fort, una actuació de la sempre joveníssima Nina. Al carrer continuarà sonant la sirena de la carrera de camells, no pararan els llums de colors de les caravanes i haurem de continuar aguantant la tonada enrogallada que anuncia la muñeca chochona i el perrito piloto. Repenjats a la barana dels coche choque, la jennifer i el jonathan s'estaran donant el bistec fent equilibris per no ensopegar entre tant pírcing. Si Jaume II aixequés el cap enfilaria els Esquilets amb la ferma convicció de fotre un escàndol històric, a l'alçada de l'aniversari que celebrem.