Indignat amb el que explica la Clara, he cercat a la constitució espanyola el que se l'hi ha de dir a qualsevol que vulgui menystenir el nostre dret a parlar en català a Catalunya .

1. La lengua propia de Cataluña es el catalán. Como tal, el catalán es la lengua de uso normal y preferente de las Administraciones públicas y de los medios de comunicación públicos de Cataluña, y es también la lengua normalmente utilizada como vehicular y de aprendizaje en la enseñanza.
2. El catalán es la lengua oficial de Cataluña. También lo es el castellano, que es la lengua oficial del Estado español. Todas las personas tienen derecho a utilizar las dos lenguas oficiales y los ciudadanos de Cataluña el derecho y el deber de conocerlas. Los poderes públicos de Cataluña deben establecer las medidas necesarias para facilitar el ejercicio de estos derechos y el cumplimiento de este deber. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 32, no puede haber discriminación por el uso de una u otra lengua.

"La cooficialidad de las demás lenguas españolas lo es con respecto a todos los poderes públicos radicados en el territorio autonómico, sin exclusión de los órganos dependientes de la Administración Central y de otras instituciones estatales en sentido estricto". "En los territorios dotados de un estatuto de cooficialidad lingüística el uso de los particulares de cualquier lengua oficial tiene efectivamente plena validez jurídica en las relaciones que mantengan con cualquier poder público radicado en dicho territorio, siendo el derecho de las personas al uso de una lengua oficial un derecho fundado en la Constitución y el respectivo Estatuto de Autonomía" (SSTC 82/1986 y 123/1988).

"El régimen de cooficialidad lingüística establecido por la Constitución y los Estatutos de Autonomía presupone no sólo la coexistencia sino la convivencia de ambas lenguas cooficiales" "Los poderes públicos deben garantizar, en sus respectivos ámbitos de competencia el derecho de todos a no ser discriminados por el uso de una de lenguas oficiales en la Comunidad Autónoma" (STC 337/1994).

Crec que qui més va faltar a l'educació va ser el Guàrdia Civil. Com a ciutadana de Catalunya parlo perefctament les dues llengües i tinc el dret a dirigir-me a les autoritats en la llengua que jo prefereixi. Potser m'equivoco, però tinc entès que quan una persona vol exercir a Catalunya ha de tenir uns coneixements mínims de la llengua. Sinó, per què professors d'altres comunitats i els aspirants a Mossos d'Esquadra han de passar un examen per exercir? Per tant, considero que és l'autoritat en aquest cas qui vulnera els drets d'aquesta noia. Deixo de banda, la ignorància del Guàrdia Civil a referir-se a la llengua catalana com un dialecte del castellà.

En castellà dirien: "no sé qué tiene que ver el tocino con la velocidad". Què té a veure el PP en aquesta anèdcota? Per què la poca educació d'una persona serveix com a excusa per a criticar a un partit polític? Qualsevol excusa és bona per deixar anar el "discurs"?

Sort amb el tema de l'expedient.

És tan lamentable el que et va passar a l´aeroport, fet que també és denunciable, com vincular aquest fet a la victòria del PP. Creus que no t´hagués passat, per exemple, just una setmana abans ?

Sennyores i senyors, això és el començament del que ens espera d'aquí en endavant. Ara estàn eufòrics aquells que, històricament, menystenen la nostra nació amb uns drets, costums i cultura milenaris. No oblidem que són els descendents dels que van ocupar el poder durant 40 anys, massacrant els catalans, pel doble motiu de ser opositors al règim i per ser d'una cultura diferent a la seva.
Referent al teu expedient que ha incoat la guardia civil, no crec que arribi gaire enllà. Mai pot ser considerat un desacatament, doncs no li has faltat el respecte. En el cas que arribés a tramitar-se judicialment, si fessis una declaració davant el jutge de la manera com has escrit la carta, segurament, s'acabarà sobresseïnt.
Una forta abraçada.

Saps què passa "empatía"? Que jo empatitzaré profundament amb algú que no entén el català i que em diu: "Perdone, puede usted hablarme castellano, por favor?" o, simplement "Perdone pero no entiendo el catalán" però si tracta la meva llengüa de dialecte, pretén fer-me perdre l'avió i em vol obrir un expedient a sobre de negar-me el dret de parlar la meva llengua en el meu país -tant si entens Espanya com Catalunya com a país- la meva empatía es converteix en ràbia i llavors ja et dic jo que no solto prenda en castellà. Això s'hauria de denunciar. Que posi l'expedient, que el posi, i tant! Així ella sabrà noms i cognoms i podrà denunciar-lo, no sé si per fatxa, per dèspota o per gilipolles retrasat mental que enlloc d'estar treballant de segurata hauria d'estar treient-se la ESO (o l'educació primària).

Crec que no és sols el dret de poder fer servir la meva llengua en el meu país. És també i sobretot la forma de fer-ho: "com que soc l'autoritat puc tractar-te com em doni la gana i tu a callar, tinguis raò o no; jo la tinc sempre per el sol fet de ser l'autoritat".

Així és com s'eduquen els servidors del poble? No estan per servir-nos, si no per amenaçar-nos i fanfarrejar de la seva posició. El to i les formes compten molt en el tracte a la gent.

Una dita que tot-hom s'hauria d'aplicar és:

- Tracta l'altre tal com t'agradaria que et tractessin a tú.

El món seria molt millor!!

Feixistes com aquest són els que provoquen l'aparició de grups terroristes. O es declara unilateralment la independència des del Parlament de Catalunya, o anem esmolant la falç, perquè a partir d'ara casos com aquest aniran en augment.

Tant li fa, PP o PSOE.I tant li fa una constitució aprovada sota pressions amb la mancança del dret a l´autodeterminació. L´Estat Espanyol no és democràtic i la Guardia Incivil sempre ha sigut una força d´ocupació militar. Ja sabeu tots quina és la única solució.