Pere Fontanals: Mentre els Amics de la Seu fan mans i mànigues per rehabilitar la vella basílica manresana amb un copet a l'espatlla de la Santa Mare i els voluntariosos escaladors del CECB que treuen una figuera de la teulada com qui arrenca uns brins de males herbes a l'hort, Manresa viu la vigília de la fira que funciona amb un ull posat a terra i l'altre a la tardor.

Massa dies sense ploure com per a posar la fira de l'espectacle i de la cultura i de l'arrel, que no de figuera ni de brins de males herbes, però també d'aquell poderós cavaller que tant poc es deixa veure darrerament, a mans d'una atzarosa voluntat divina que a través dels seus deixebles ni es preocupa de la botànica que emergeix en els seus temples.

Queda un cap de setmana humit però la ferma voluntat de no deixar cap festa per celebrar, ni cap acord per tocar, ni cap gest per mostrar, ni que sigui fent estable allò itinerant sota una plaça Porxada. La pluja continuarà caient, però ningú no ens aigualirà la Fira Mediterrània, ni que tornin a créixer deu figueres a la teulada de Santa Maria de la Seu.