Josep Soria Recuenco. Foto: Reyes Fortó

Va néixer el 8 de Setembre del 1952, va cursar estudis primaris i ja de jove es va casar i és pare de dos fills, un noi de 33 anys i una noia de 35. Assegura que la seva principal virtut és el perfeccionisme que el motiva a fer les coses i com a defecte destacable diu que és deixa portar bastant per evitar enfrontaments i discussions amb la gent, fa de la tolerància exagerada un defecte. No té fòbia absolutament a res, religiosament es reconeix catòlic no massa practicant i políticament diu ser apolític cent per cent.

- Quan va néixer l'"Agrupació Cultural del Bages", antigament anomenada "Agrupación Manresana de Folklore"?
- En un principi s'actuava amb el nom d'"Esbart Manresà de Dansaires", durant el temps de la guerra, i després, van prohibir el nom d'"Esbart Manresà" i es va reconvertir en la "Agrupación Manresana de Folklore". No sé exactament el perquè, total ve a dir el mateix, i amb el temps va caure la "n" de "Agrupación" i es va tornar a catalanitzar. M'imagino que la obligatorietat del canvi va venir arrel de que al acabar-se la guerra t'obligaven a ballar tots els balls de la resta d'Espanya, no ens podíem limitar als típics dels Països Catalans, cosa que vam assolir quan es va aprovar l'Estatut d0Autonomía, i vàrem tornar a limitar el nostre repertori al les danses típiques del Principat, País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord.

- Dintre l'Agrupació", hi ha diverses seccions, quines són i quina és la seva funció?
- Em sabria greu deixar-me'n alguna però crec que la primera és el Foment de la Sardana, format l'any 1907, aquest va formar l'Esbart Manresà, a l'any 1909, i després s'han anat formant seccions que no estan en actiu, com pot ser la Rondalla Popular, que era l'acompanyament de l'Esbart per als balls mallorquins, també ho ha el grup d'Investigació Folklòrica que també estan una mica apagada. En actiu, apart de les dues anomenades al principi hi ha el Grup Cultural, que és qui organitza la cavalcada dels reis, la cantada d'havaneres al Parc de l'Agulla, s'han fet campionats de ball de saló. El grup d'havaneres Cor de Catalunya també és depenent d'aquí, tenim la secció de l'hereu i la pubilla de Manresa, que organitzem nosaltres, els bastoners, els cavallets de Manresa, el programa "Aires de Catalunya", que s'emet en una emissora local i que ara porta la filla del desaparegut Francesc Soler i Mas.

- Malgrat tot el que m'has dit, que Déu ni do, com a entitat cultural organitzeu tallers de teatre, pintura, música, etc.?
- Bé, com a tallers pròpiament dits no però tenim el grup de la Innocentada de Manresa, que també és una secció de la casa, fem colònies d'estiu per a la quitxalla, aquí a fora al pati, fem cursets de sardanes, etc. El que fa referència a pintura, escriptura i d'altres variants de l'art cultural no les toquem, ens limiten primordialment a la dansa.

- Ens consta que hi ha hagut escissions a l'"Agrupació", quantes n'hi ha hagut i quants intents?
- Aproximadament fa uns cinquanta anys hi va haver l'escissió de l'"Esbart de Dansaires Manresans", temíem de president al senyor Marcel·lí Llobet i va haver una petita manca d'acords amb el desaparegut senyor Oliveras i ell va marxar i va fundar l'Esbart esmentat. Aquí no hi ha hagut cap més escissió ni intent malgrat que ells si que la van tenir amb un grup que es van separar i van fundar el "Cor de Catalunya", però aquí ha estat el primer sempre.

- Quans presidents hi ha hagut i de quin d'ells en guarden més bon record i de quin li haguessin aconsellat que no es mogués de casa?
- Ufff!, crec que de presidents n'hi ha hagut, aproximadament, una quinzena. Parlo de memòria perquè ara no ho recordo exactament. De tots ells, el que, per a mi, ha deixat més bona petjada ha estat en Juli Sanclimens, sense desmerèixer a d'altres. Ara quin hagués estat millor quedar-se a casa, mmmm (es posa a riure), hi va haver un que va durar dos mesos, en Josep Heras. L'home tenia la intenció de fer-ho bé però als poders fàctics de l'entitat no els hi va agradar. Tenis la idea d'organitzar l'Agrupació com una empresa i això no va agradar. Parlo d'uns vint-i-tres o vint-i-quatre anys.

- L'any 1982, sota la presidència del senyor Juli Sanclimens vàreu ser administradors de les Festes de la Llum. Any en que es van restaurar el cavallets, es va inaugurar el monument que encara hi ha a la Plaça dels Infants, etc., però una cosa curiosa és que veu ser els primers que fundàreu una emissora de ràdio, sense gaires aspiracions i que va durar justament el mes de les festes, el Febrer del 1982, quin record en teniu d'aquella emissora?
- Si us haig de ser sincer, no recordo aquesta anècdota.

Josep Soria Recuenco entrevistat per Joan Soler. Foto: Reyes Fortó

- Després per la Festa Major algú va organitzar Ràdio Llamborda, amb la intenció de fer-la durar un mes, però ja es van quedar i va començar el desplegament d'emissores, succedanis i similars... no ho recordeu?
- Em sap greu, però no. Sí que al cap de deu anys, al 1992, vam tornar a ser Administradors de les Festes de la Llum.

- No us fa l'efecte que abans Manresa mirava a l'Agrupació i s'integraven com una gran família i ara heu caigut una mica en la simplificació i heu perdut aquell renom?
- Home, aquí encara ens considerem una gran família....

- Sí però jo parlo de la resta de la ciutat que ja no us veu igual
- Bé el problema és que han proliferat molt altres entitats i ens hem de repartir entre els geganters, els tirallongues, les associacions de veïns (tantes com vulguis) i de qualsevol moviment se'n fa una entitat i una mica hem perdut el protagonisme, però mínimament.

- Quants socis sou actualment?
- Estem voltant els quatre-cents. Poden ser tres-cents noranta o quatre-cents deu, però estem movent-nos en aquestes xifres. La sort és l'Escola de Dansa, d'on traurem una bona pedrera, tenim dos grups, d'edats entre els sis i els vuit, i l'altre entre els vuit i els onze. Em deia la professora que no n'agafés més ja que els dos grups estan formats per vint-i-dos i vint-i-tres nens cadascun .

- La proliferació d'escoles de dansa que hi ha hagut a Manresa, us ha fet gaire mal?
- Realment no, potser fa un parell d'anys estàvem més fluixos, però últimament tornem a estar forts i el tipus de dansa que s'ensenya a aquestes escoles és diferent a les que fem aquí. Nosaltres som més folkloristes que no pas ballets clàssics, "hips-hops", etc.

- He sentit a dir que l'Ajuntament no es porta gaire bé amb vosaltres. Subvencions que no arriben i quan ho fan estan retallades...
- La veritat és que amb l'Ajuntament actual encara no podem dir res, ni a favor ni en contra. Vam reunir-nos amb el regidor Sr. Calmet i ens va anunciar la continuïtat però amb retallades i dels deutes amb l'Ajuntament anterior, abans de marxar, el Sr. Perramon va liquidar una bona part del deute que hi havia i tampoc tenim dret a queixar-nos.

- Col·laboreu amb altres entitats manresanes o foranes, siguin o no producte d'escissions?
- Sí, naturalment. Nosaltres no hi hem tingut mai cap problema i sempre que ens ho han demanat hi hem col·laborat. Ara no fa gaire la colla sardanista “Dintre el Bosc” ha celebrat el seu 60è aniversari, a la Plaça Sant Domènec i nosaltres hi hem col·laborat gustosos, malgrat no pertànyer a l'entitat. Aquí hi havia hagut dues colles sardanistes, però això va desapareixent i cada vegada n'hi han menys.

- Quin record teniu de l'Agustí Soler i Mas, i perquè no se li ha dedicat cap esdeveniment?
- Home, l'Agustí va ser el pare de la Innocentada i el record que en tenim és immillorable i vam anar a l'Ajuntament per aconseguir un reconeixement a la seva labor i vam aconseguir que la Sala Petita del Kursaal portés el seu nom. Malgrat ser coneguda com a Sala Petita, hi ha la placa que recorda la seva figura. No van voler fer més coses perquè a Navarcles ja té un auditori que porta el seu nom. També es va pensar en dedicar-li un carrer però la idea va anar morint mica en mica.

- En aquests casos l'Ajuntament no actua d'ofici, hi ha d'haver una sol·licitud prèvia d'un col·lectiu que ho demani
- Ja, però nosaltres vam anar dos o tres anys al darrera de l'Ajuntament però ens vàrem tenir de conformar amb la Sala Petita.

- Malgrat tenir tanta mainada als cursos que hem comentat, com animaríeu al jovent de divuit, vint anys a fer-se socis de l'Agrupació?
- És difícil, ja que aquí no oferim més coses que les comentades. La sort és que la majoria de socis són fills i pares de socis i anem manteniu el caliu.

- Quan fa que ets president?
- Ja fa disset anys.

- No es contempla amb els estatuts de l'entitat una durada determinada per la presidència i la junta?
- No està contemplat, però jo sí que tinc decidit. Bé en realitat la presidència és per un any prorrogable tants anys com facin falta i d'ajut no te'n faltarà mai, però quan dius a algú si vol ser de la junta, fan molta mandra les reunions setmanals i la presidència es molt feixuga per haver d'anar tibant del carro. Jo ja porto disset anys i en portaria disset més si volgués, però aquest any he dit prou i si no es presenta candidat, haurà de ser la Junta Consultiva la que temporalment se n'haurà de fer càrrec.

- Us passa una mica com molts col·lectius on n'hi ha cent a manar i tres a treballar?
- No aquí a manar potser no n'hi ha tants i per treballar hi ha força gent, encara que a vegades mires al teu voltant i t'adones que som els de sempre. Ara bé en situacions excepcionals diem que necessitem vint persones i es presenten sense cap problema. L'habitud és més difícil.

- Teniu socis d'ètnies nouvingudes que s'hagin integrat fins al punt d'associar-se?
- No. Tothom es del territori i no és que nosaltres no vulguem, ja veus el barri si es presta, però encara no s'ha associat ningú de fora.

- Com a entitat no us definiu políticament, però certa olor a Convergència sí que la fa, oi?
- Sempre hem tingut la fama de ser un niu de Convergència, però actualment, en els membres de la junta, tothom pot tenir les seves idees però ningú es pronuncia i com a entitat som totalment apolítics. Algun president no ens ha ajudat gaire a demostrar la nostra equidistància.

- Quina és la principal fita de l'Agrupació?
- Mantenir l'Esbart, primordialment, ja que és la secció insígnia de la casa, mantenir el nivell assolit fins ara, que està considerat el segon o tercer de Catalunya, malgrat que, llastimosament, no hi ha gaires actuacions, no de l'Esbart Manresà sinó de cap, però ens conformem amb mantenir.

- Com veus el futur de l'entitat donada la situació generalitzada de crisi?
- No el veig massa malament. Ens autoalimentem amb les quotes i tots els nens de l'escola de dansa paguen un preu diferent al dels pares, però ens dóna capacitat per auto gestionar-nos, sense oblidar la subvenció de l'Ajuntament.

- I com a última pregunta sempre demano a l'entrevistat que digui allò que no he estat capaç de demanar o que a ell li interessés remarcar.
- L'únic que puc dir es que l'”Agrupació Cultural del Bages” està sempre oberta a tota la ciutat. Entintats, grups, col·lectius que vulguin venir, aquí estaran a casa seva.

TEXT: JOAN SOLER i GOLOBART
FOTOS: REYES FORTÓ i GARCIA