De l'indret ens diu l'enciclopèdia de Barcelona:
"Poble del municipi de Sallent de Llobregat (Bages), a l'esquerra del riu de Cornet, afluent per l'esquerra del Llobregat, que neix als altiplans que limiten el Lluçanès pel SW, dins el terme de Gaià, i desguassa a la vila de Sallent".

No diu res del fet –que personalment estimo tràgic- que l'any 1.840, com a conseqüència de la ruïna de l'estat, es produeix la primera de les grans concentracions de municipis; Cornet, equidistant entre Balsareny i Avinyó, serà agregat a Sallent.

El Regne d'Espanya consuma a les darreries del segle XIX, l'espoli dels bens de l'església, materials, amb les desamortitzacions, i immaterials, instaurant el Registre Civil, i molt a contracor dissenya un sistema públic d'educació.

A les poblacions rurals, l'església, des de temps immemorials, s'havia fet càrrec de l'ensenyament dels infants. Aquest any 1936 –en el cas de Cornet- seran la Generalitat i el municipi els qui tindran cura d'aquesta important tasca.

Es trencava dramàticament una tradició que portava –amb independència de la seva situació econòmica– als qui "tenien condicions" a l'excel·lència acadèmica per la via dels Seminaris Menors i Majors. A Catalunya hi ha encara moltes persones que en poden donar testimoni.

L'edifici actualment està destinat, pel que fa a la planta baixa on hi havia originalment les aules escolars, com a sala d'exposicions. El primer pis és un habitatge particular. És la seu de l'Associació d'Amics de Cornet

A la fitxa del mapa de patrimoni s'explica:
"Edifici de planta baixa i teulada a dues aigües amb un pis i golfes d'alçada. Té un afegit a la banda esquerra de la façana de planta baixa i teulada a una vessant. Disposa de tres obertures de grans dimensions a la planta baixa, destinada originalment a aules escolars i actualment com a sala d'exposicions. Al primer pis també hi ha tres obertures de més petites dimensions actualment destinada a habitatge particular. Al capdamunt de tot, i centrant la façana, hi ha una petita finestra semicircular. L'aparell és de pedra irregular unida amb morter. S'utilitza el totxo com a element decoratiu en les obertures, llindes i voltes".

Conserva a l'entrada la campaneta que avisava als alumnes per entrar a l'escola, datada el 1929, any de la seva inauguració. A la façana es llegeix encara el rètol "Escuela Nacional de Cornet (Sallent)".