Pere Fontanals: Ens equivocaríem si creguéssim que l'antítesi a l'esperit de PxC són els 300 manifestants de l'altre dia, o els simpatitzants de la CUP o d'ICV, o els membres dels col·lectius que formen Tots som Bages. Per sort, l'ample de la societat bagenca i catalana som a l'altre extrem de les arrels d'aquesta formació. No podem caure en un discurs maniqueu: la gent que hi ha al capdavant d'aquesta formació política té els seus orígens a Fuerza Nueva, a Españoles Bajo el Separatismo i a altres formacions que discriminaven per se qualsevol col·lectiu aliè als seus pensaments, als seus preceptes i als seus gustos. Són minoria tot i que l'èxit de les seves mentides els han fet reviscolar.

No em serveix el comentari gratuït de barra contra els immigrants per a pensar que aquella persona simpatitza amb l'essència de la formació xenòfoba, de la mateixa manera que no puc etiquetar de misogin qui menysté una dona que acaba de fer una infracció conduint o va lenta, o d'homòfob qui explica acudits de mariques, o de poc sensible qui es queda mirant una persona que va en cadira de rodes. Des que tinc consciència l'humor negre, o si es vol, l'expressió negra, forma part de la quotidianitat retòrica del país, d'Europa i del món. Quan som petits és qui porta ulleres, o qui està gras, o qui porta ferros a les dents; de grans, l'expressió cruenta va orientada al diferent en base a uns tòpics.

Malgrat totes elles són expressions que, segurament, hauríem d'evitar, la seva importància s'ha de circumscriure a la mera informalitat sense cap malícia. És quan l'acudit o l'ocurrència s'eleva a la categoria de prejudici que hem d'estar amatents i racionalitzar. És quan les valoracions anecdòtiques esdevenen arguments que ens hem de preocupar. És quan culpem algú de les nostres penes sense conèixer-lo que hem d'intentar abandonar els nostres prejudicis col·lectius i centrar la nostra valoració a qui tenim davant pels seus actes i no pel seu origen.

Sóc conscient que a molta gent li molesten els moros. Jo també baixo al bar a fer el tallat. Sóc conscient que hi ha qui culpa la immigració de les mancances sanitàries, del baix nivell a les escoles, d'emportar-se les ajudes socials o de protagonitzar més delictes. Les dues primeres observacions són falses des d'un punt de vista objectiu: s'han fet estudis al respecte. Les dues segones observacions tenen una explicació encara més senzilla, ocupen les capes més baixes de la societat catalana: són pobres, alguns d'ells miserables. També fa quaranta anys qui més rebia de l'administració (si és que es rebia) i qui més delinquia, eren, per norma, els més pobres.

Però lluny d'això, el què em fa assegurar que l'antítesi de PxC no són (o som) els que més ens deixem veure en la seva contra, sinó l'aclaparadora majoria de la població de Manresa, comptant molts dels què s'expressen de forma políticament incorrecte o, fins i tot que han votat a aquesta formació, és el fet que en menys d'un mes hem tingut dos exemples pràctics del què significa PxC. Per una part la ineptitud de Sebastià Llort per argumentar allò que segons el seu ideari hauria de ser bufar i fer ampolles, culpant una noia d'origen marroquí de tenir un monarca en el seu país dèspota –com si jo fos culpable de ser lacai de Juan Carlos I- i de no renunciar a la seva identitat –com si jo vivint a Austràlia m'hagués de deixar d'emocionar amb la Santa Espina i els Castells-.

I per l'altra part el recent comentari d'Alberto Pericas en el seu perfil del Facebook fent mofa de la mort d'una persona que es va intentar suïcidar i va acabar morint després d'estar un mes en coma. No hi ha més que això a PxC: ineptitud i odi. I la majoria de manresans, per més que tinguin prejudicis i per més que a voltes deixin anar facècies discriminatòries, no volen persones inútils per fer la seva feina o persones que odiïn fins alegrar-se de la mort d'un similar. Ni que el similar sigui moro. Que una cosa és un acudit o un prejudici infundat i una altra deixar l'ajuntament a mans d'inútils i violents.

L'antítesi de PxC és la majoria de la gent de Manresa. La immensa majoria. PxC estan més sols del què sembla, i més sols estaran quan més mostrin la seva essència.